Aquest article continua una sèrie que intentarà explicar breument diferents aspectes de la proposta de la Renda Bàsica Universal (RBU). Per veure tota la sèrie d’articles publicats sobre aquest mateix tema, prémer aquí.

Com el seu nom l’indica, la proposta de Renda Bàsica Universal és per a tothom. Alguns, per deixar-ho encara més clar, li agreguen “Incondicional”, és a dir, que no exigeix condicions especials. Enfront d’això, algunes persones es pregunten per què per a tots, si alguns no la necessiten? La resposta té almenys dos aspectes: un conceptual, i l’altre pràctic.

La RBU és per a tots perquè es tracta d’un nou dret que, com a tal, s’ha d’aplicar a totes les persones per igual. No és un obsequi, ni un regal, ni una “petita paga”, com alguns diuen amb la pretensió de degradar-la, sinó que és quelcom equiparable a un Dret Humà. Per tant, qualsevol ésser humà en té dret. És clar que fins que arribi a tots els éssers humans passarà un temps, i que caldrà començar per grups reduïts (per exemple, països o regions), però, sens dubte, l’objectiu és global.

També és evident que la RBU és un mecanisme altament redistributiu; és a dir, que redistribueix la riquesa entre tots de manera més justa, per compensar les injustícies inherents a un sistema com el capitalista. Obté recursos dels qui més posseeixen per distribuir-los entre els qui més els necessiten, igual que ho fan, habitualment, els impostos progressius. Però no ho fa de manera discriminatòria i fixa unes condicions que s’han de complir, sinó que ho fa de manera molt més transparent i senzilla (i aquí es pot veure el segon aspecte de la resposta, el pràctic): a tota persona s’atorga uns recursos econòmics mínims; a partir d’allí, qui en tingui de sobres haurà de retornar aquests recursos en forma d’impost, mentre que qui menys té (i més necessita) podrà usar-los per a les seves necessitats sense haver de retornar res.

Imaginem que som un grup de 10 persones que ha de travessar un desert, i per a això cadascun necessitarà 1 litre d’aigua. Partim d’una situació en la qual alguns tenen diversos litres i altres no tenen res. El que fem és un fons comú de 10 litres, d’on lliurem a cadascun el litre que necessita. Per alimentar aquest fons comú, els qui tenien més aigua són els qui més van aportar. És un mecanisme senzill, solidari, just i tranquil·litzador, ja que podrem travessar el desert sense sobresalts, i a més sabem que tots tenim el mínim necessari. Ha arribat l’hora de la RBU.