Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.

Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!

Per Jordi Jiménez 

Iniciem una sèrie de 3 articles on exposarem uns principis (dotze en total) que ens poden servir de referència per avançar cap a una vida coherent i unitiva. Si en un article anterior parlàvem de la coherència com a manera d’avançar cap a la felicitat, serà interessant donar algunes claus per actuar de tal manera. Aquestes referències les anomenem els “Principis de l’Acció Vàlida” i es poden trobar en el llibre de “La Mirada Interna” de l’autor Silo.

Abans de seguir cal advertir que aquests dotze Principis no són normes rígides a seguir, sinó punts de referència, fars que serveixen per orientar-se en moments de confusió. Tractar de forçar-nos a “obeir” aquests principis sols ens portarà a augmentar la nostra contradicció. La coherència, la unitat, són registres interns que s’experimenten com a tals en cadascun de nosaltres, o no s’experimenten. Per tant, hem d’observar-nos, veure què sentim quan tenim en compte aquests principis i què sentim quan no els tenim en compte. I diem “tenir en compte”, no seguir-los al peu de la lletra. D’aquesta manera s’anirà formant el que podríem anomenar una “moral interna”, basada en aquests registres d’unitat que es produeixin en cadascun de nosaltres i no en regles externes que cal obeir. La moral interna és un estadi més evolucionat que la moral externa, però requereix que siguem més conscients dels nostres registres d’unitat i contradicció.

Aquest tema de la moral dona per debatre molt i tal vegada podríem esplaiar-nos sobre ell si hi ha interès en els lectors (escriure a  rehuno.salud@gmail.com).

Ara enumerarem i explicarem breument cadascun d’aquests Principis, començant pels 4 primers.

1. Anar contra l’evolució de les coses és anar en contra d’un mateix (principi d’adaptació) 

En aquest principi es diu que totes les coses tenen la seva evolució, la seva dinàmica, que no hi ha res que sigui estàtic. Així doncs, d’entrada, és interessant conèixer bé quina és l’evolució de les coses (de les situacions que ens interessin, clar). D’altra banda, cal aclarir que quan es parla d’“anar contra l’evolució de les coses” només es refereix a les situacions que són inevitables, aquelles amb un desenllaç o una dinàmica que coneixem i sabem  inevitable. Per exemple, és inevitable que els fills es facin majors i s’acabin allunyant de nosaltres per a formar la seva pròpia vida, per la qual cosa anar contra aquesta evolució inevitable pot generar contradicció. No obstant això, si l’ésser humà hagués cregut que les malalties són inevitables mai hauria avançat la ciència mèdica. Per tant, cal distingir bé entre unes situacions i altres, d’aquí això de conèixer bé quina és l’evolució de les coses.


2. Si forces alguna cosa cap a un fi, produeixes el contrari (principi d’acció i reacció) 

Aquest principi destaca que quan forcem situacions o pressionem algú (tot seguint els nostres somnis i desitjos), en contra de la seva tendència, dels seus interessos o del seu comportament habitual, pot ser que, al principi, cedeixi davant les nostres exigències, però a curt o a llarg termini ens acabaran tornant efectes indesitjats. Alguns pensen que “el fi justifica els mitjans” i actuen forçant tot al seu voltant. A vegades s’aconsegueix un cert èxit a curt termini, però no es pot mantenir molt de temps i, al final, apareixen conseqüències contràries a allò que buscàvem. En altres casos, directament s’obté un “rebot” desfavorable en la resposta.

3. No t’oposis a una gran força. Retrocedeix fins que aquella es debiliti, llavors avança amb resolució (principi d’acció oportuna)

Aquí no es parla de retrocedir davant els petits inconvenients o dificultats diàries, sinó davant forces que ens sobrepassen clarament. Retrocedir davant petites dificultats ens afebleix i ens torna temorosos, però enfrontar-se obstinadament amb grans forces irresistibles, ens obre la porta a tota mena d’accidents i frustracions. El problema és: com se sap si una força ens sobrepassa o és assequible? En alguns casos és evident, però en d’altres no tant. Llavors caldrà prendre petites mostres que no ens comprometin, provar amb petites confrontacions que ens permetin retirar-nos si veiem que la força és més gran que nosaltres. Quelcom semblant a actuar amb prudència i veure quina és la correlació de forces entre nosaltres i la situació. Això d’avançar quan s’afebleixi es detecta igual, prenent petites mostres fins que vegem que aquesta correlació de forces ha canviat. Llavors és quan sí que cal avançar amb tota la nostra energia cap a aquesta dificultat que s’ha afeblit.

4. Les coses estan bé quan marxen en conjunt no aïlladament (principi de proporció) 

Aquest principi parla de mantenir una harmonia en tots els àmbits de la nostra vida. La nostra activitat es reparteix en diferents contextos, en funció de la nostra edat o situació. Pot ser, per exemple, que estigui estudiant, treballant, vivint amb la meva família i quedant amb els meus amics en una certa etapa de la meva vida. Totes aquestes activitats formen àmbits, contextos. En una altra etapa tal vegada treballi i visqui sol, al mateix temps que iniciï algun projecte en el món. Els àmbits són canviants amb el temps, però aquest principi diu que és interessant que tots ells avancin en equilibri i harmonia. Per exemple, si només em dedico a treballar i guanyar diners i desatenc altres àmbits, puc acabar perdent la salut, les amistats o altres possibilitats de vida. No estic actuant en conjunt i creo un gran desequilibri en els meus àmbits de manera que, encara que aconsegueixi el que buscava, no tindré salut per gaudir-ho, ni amics amb qui compartir-ho. Això no vol dir que no hi hagi prioritats, algunes coses més importants que d’altres, però guardar aquesta harmonia del conjunt requereix que a cada cosa se li apliqui l’energia necessària, en funció de la seva importància (no que a tot se li apliqui la mateixa energia i temps, ja que això tampoc seria harmònic). Tots els àmbits de la meva vida estan en relació entre si i cal fer avanços en tots ells sense deixar que uns vagin endavant i altres s’endarrereixin.

Si vols debatre sobre el tema, pots escriure’ns a rehuno.salud@gmail.com