Tot just feia un quart d’hora que els darrers dels tretze mil atletes havien acabat els més de 21 kilòmetres de la Mitja Marató de Barcelona, treballadores i treballadors del sector de la sanitat a Catalunya es concentraven davant de l’edifici de l’antiga Magistratura de Treball. Eren uns centenars qui, en un dels matins més freds de l’any, havien decidit donar visibilitat a la necessitat d’un Treball digne per a una bona qualitat assistencial. És cert que fer esport és bo per a la salut, però caldria reflexionar sobre quin tipus de societat tenim quan concentra milers de joves disposats a recórrer la ciutat de Barcelona en una cursa atlètica i només uns centenars per participar en una mobilització per un dret tan important com és la Salut.

Una veritat compartida, tant per usuàries com per treballadores de la salut, és el convenciment que el dret de totes a la Salut, un dret universal, només es pot garantir a través d’un sistema públic de salut, com ha succeït en la pandèmia de la Covid, quan el sector privat, amb els seus gestors tant des del sector de la farmaindustria com del mateix sector assistencial, ha aprofitat per fer caixa enmig de la pitjor emergència sanitària que mai havíem esperat patir.

“No som herois, som treballadors”, ens diuen des de la sanitat pública, però han estat ells qui han Salvat el sistema sanitari públic i a totes nosaltres amb el seu esforç i sacrifici. La solidaritat i la vocació només se’ls hi ha exigit a ells i elles i no pas a un sector privat que s’ha amagat tot esperant obtenir lucre econòmic. I acabem amb una tercera veritat, un servei públic de qualitat no pot existir si les condicions laborals de les seves treballadores i treballadors són indignes. Per això el lema: “Treball digne per a una bona qualitat assistencial”.

La manifestació, amb voluntat unitària, va comptar amb la participació de treballadores i treballadors de diferents sindicats com CCOO, UGT, Catac CTS Iac, CGT Baix Llobregat, Som Sanitat. En faltaven? Sí, però no oblidem que aquest 3 d’abril era un pas més i un pas endavant per a la construcció d’un model de salut on és imprescindible la participació de la ciutadania i també la participació de totes les treballadores i tots els treballadors del sector.

Com diu aquella vella cançó “Mai caminaràs sol”

La Salut #NoEraAixó a Barcelona (I): 25% per l’atenció primària ja (pressenza.com)

La Salut #NoEraAixó a Barcelona (III): Cap al 7 d’abril pel dret de totes a la Salut (pressenza.com)