Kenneth Kaunda en 2017, durant una visita del president sud-africà Jacob Zuma. (Imatge de GCIS/Flickr)

 

Kenneth Kaunda el darrer pioner de la independència del colonialisme africà (1924-2021)

Vaig conèixer KK, com l’anomenen afectuosament a Zàmbia, el 1989 acompanyant a Silo (Mario Rodríguez Cobos) en la seva visita oficial a Lusaka, com a convidat del president.

Silo, fundador del corrent de pensament conegut com a Humanisme Universalista venia de participar en l’acte de Fundació de la Internacional Humanista a Florència, Itàlia, la setmana anterior.

La nostra delegació estava integrada per Silo, Fulvio de Vita i jo, i vam romandre a Lusaka durant 3 dies com a hostes oficials del president.

Kaunda havia enviat el seu ambaixador a Roma a representar-lo en l’acte fundacional de la Internacional Humanista, amb l’encàrrec, a més, d’organitzar la visita a Lusaka.

Kaunda es definia com a humanista, rebutjava la violència i va jugar un paper fonamental en la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica, proveint asil i protecció a l’ANC (African National Congress) i als seus líders, fins a l’alliberament de Nelson Mandela empresonat durant 27 anys en la presó fortalesa de Robben Island, i d’altres.

Kaunda va compartir moltes hores de conversa amb Silo, que ho va plasmar  en un relat amb el títol de “Kaunda”, en la seva obra “El Dia del Lleó Alat”, i on explica les seves impressions de la visita.

Kaunda, fundador i primer president de la República de Zàmbia el 1964, va romandre en el poder durant 27 anys, fins al 1991, i va liderar, de facto, la lluita política contra el govern de minoria blanca de Sud-àfrica. El 1991, va cridar a eleccions multipartidàries a Zàmbia, després que Nelson Mandela fou alliberat i de la subscripció d’acords i garanties pel part del govern de l’Apartheid de convocar eleccions democràtiques, per primera vegada.

El seu treball fonamental estava conclòs, amb Mandela a càrrec s’assegurava l’alliberament de l’últim bastió colonialista a Àfrica del Sud.

KK es va retirar pacíficament i va dedicar l’ultimo període de la seva vida a la lluita contra la SIDA, i a altres causes humanitàries, a Zàmbia, un dels països amb major incidència de la malaltia en el continent.

Després de la nostra breu visita a Lusaka el 1989, no vaig tornar a veure a KK fins al 1997. Sempre vaig sentir curiositat per conèixer millor a aquesta icona de la lluita contra el colonialisme, que compartia des d’altres vessants d’experiència una filosofia humanista. Per accident vaig veure anunciada una conferència de Kaunda en el Hall Metodista de Londres. Em vaig proposar intentar veure’l de nou i completar així el meu coneixement d’aquesta figura excepcional que havia vist durant la breu visita a Lusaka anys enrere.

No tenia entrada i la sala era de gom a gom de públic, em vaig acostar a la porta, que en aquell moment es va obrir, i va aparèixer KK seguit de, probablement, personal de seguretat, en direcció al bany. Això em va semblar un bon auspici i vaig esperar el seu retorn. Aleshores el vaig interceptar i em vaig presentar veloçment com a secretari de la Internacional Humanista, recordant-li la nostra visita a Zàmbia. Es va aturar, em va mirar i em va dir, «sí, em sembla recordar…». Va donar instrucció als seus acompanyants de donar-me els detalls i vàrem quedar per trobar-nos l’endemà al seu hotel, després va tornar a desaparèixer a la sala repleta.

La nostra trobada va ser cordial, amb humor i simpatia, vam intercanviar sobre algunes de les experiències dels últims anys. Va voler saber de Silo i del progrés de l’Humanisme i la Internacional, vam parlar de la incorporació de l’UNIP a la Internacional, dels canvis en la situació mundial… al cap d’un parell d’hores, érem com a vells col·legues de ruta en la lluita per la llibertat humana. Vam explorar les possibilitats de col·laborar des de la Internacional, amb el possible retorn al poder del seu partit, en una Zàmbia corrompuda i fracturada sota el govern de Frederick Chiluba.

Aquesta va ser la primera d’una sèrie de visites de KK a Londres, aquell any i el següent, on ens vam trobar amb freqüència, i buscàvem donar suport als seus contactes amb figures de la política i el comerç, que poguessin eventualment facilitar un possible retorn de l’UNIP al poder.

Una visita de Kaunda a la Fundació FHD a Londres en 1998.

KK va ser empresonat sota una acusació espúria, de traïció. La seva nacionalitat suspesa, sota el pretext d’haver nascut fora del territori actual de Zàmbia, i el seu fill assassinat en quelcom que es va presentar com un intent de robatori. Com que no es podia garantir la seva seguretat a Zàmbia, KK va traslladar la seva residència a Zimbàbue, sota la protecció de Robert Mugabe.

Kaunda va ser un home bo, valent i consistent en un món conflictiu i violent de la fi del colonialisme africà. Mai el vaig sentir parlar amb violència o ressentiment. Fidel als seus principis, sobri i honest, ha deixat per a les futures generacions d’Àfrica i el món, com Nelson Mandela, un model de conducta no violent, humanista i inspirador.