Open Arms: “Hem de ser sempre del costat de les persones que són considerades les últimes de la cua”

14.04.2020 - Quito - Santiago de Xile - Barcelona - Redacción Ecuador

Aquest article també està disponible a Castellà, Francès, Italià, Grec

Open Arms: “Hem de ser sempre del costat de les persones que són considerades les últimes de la cua”

“Quatre Elements” va entrevistar a Ricardo Gatti, cap de missió de l’ONG Open Arms, qui va compartir les accions en les quals estan compromesos en aquest temps de pandèmia.

Anar a descàrregues

De què tracta aquest projecte en què Open Arms està treballant?

Fa ja 15 dies, se’ns van demanar mans per poder arribar al màxim número de població possible. El primer projecte que s’ha posat en marxa és de suport a la “Fundació de lluita en contra de la Sida” que està treballant en un hospital a Barcelona per trobar i esbrinar si el medicament, que ja és comercialitzat, i s’utilitza normalment per a llocs amb malària, pot rebaixar la càrrega viral del virus. De moment sembla que sí, però, evidentment, cal fer bé un estudi extensiu, amb una àmplia mostra de població. I també en el mateix projecte, després d’una atenta anàlisi de les situacions que s’estan vivint aquí a Espanya es veu que un dels problemes més grans és que les residències de persones grans estan realment en una situació molt greu, en el sentit que, desgraciadament, són un col·lectiu poblacional que difícilment tindrà accés a l’UCI i difícilment s’aconsegueix fer-los test, per baixes laborals o altres ítems, per esbrinar si estan contagiats o no.

Nosaltres fem la doble funció, fem els tests i demanem si, voluntàriament, volen formar part d’aquest assaig clínic, llavors proporcionem el medicament que ens facilita l’hospital, evidentment segons les directrius i tot coordinat amb la conselleria de salut de Catalunya i el Ministeri de Salut espanyol. Avui dia, hem aconseguit arribar a unes 1.500 persones. La fase de recopilació de dades es divideix en 4 moments diferents al llarg de 15 dies, en els quals les persones resten monitorades. Avui dia hem trobat que totes les persones que el dia 14, quan tornem a fer un altre test, han desenvolupat els anticossos, havien tingut contacte amb coronavirus, i han donat tots negatiu. Sembla doncs que estem obtenint resultats encoratjadors.

El projecte s’està desenvolupant únicament a residències de gent gran de Catalunya, es pensa estendre’l a altres regions, a altres llocs?

De moment, per pura qüestió de logística, som ara a Catalunya. Des d’avui mateix estem començant també un altre projecte a petició de l’ajuntament de Barcelona. Consisteix a ajudar els serveis d’emergència mèdica, que van molt saturats i tenen dificultats logístiques, ajudar-los a realitzar trasllats a tres instal·lacions que han estat preparades ad hoc per a persones grans, de residències, que han donat positiu en COVID 19. Allí se’ls confina per intentar parar el contagi. Ja hem començat dos projectes, el primer porta ja 15 dies i el segon l’hem començat avui.

De quanta població estem parlant?

En aquest moment no tinc el número total de gent gran a Catalunya. Però per poder tenir el mostrari necessari per confirmar si aquest medicament funciona estem parlant d’unes 3.000 persones. De moment anem a bon ritme, perquè hem aconseguit arribar a 1500 persones. Si aconseguim que l’equip investigador confirmi que el medicament en concret actua de manera beneficiosa amb els símptomes del coronavirus, després de tests a 3.000 persones, aquest medicament es podria estendre a escala poblacional a Espanya o a on sigui, ja que quedaria científicament confirmat que funciona.

En el segon projecte s’està parlant que en 4 dies hem de cobrir 294 residències. De fet, estem demanant voluntaris, perquè realment és una carrera contra el temps i necessitem que vinguin a donar-nos una mà.

Com és la situació del flux de persones en el Mediterrani central en aquest moment?

El flux continua. Ara, diverses ONGs no són en la mar per diferents motius. En el nostre cas, perquè el nostre vaixell és en manteniment i les limitacions de moviment per la Covid 19 ens impedeixen anar al ritme necessari. Una altra ONG va en els seus vaixells als ports i hi ha dificultats perquè arribin els equips a embarcar-se i després salpar. Ara mateix, hi ha un vaixell d’una ONG alemanya, amb 150 persones a bord rescatades fa 3 dies, i encara no tenen un port per desembarcar; hi ha una embarcació molt prop de Malta, al centre de la Mediterrània Central, són a la deriva i demanant suport.

En els últims dies hi ha hagut diferents sortides i hi ha dues embarcacions de les quals, avui dia, no sabem res. L’experiència ens indica que, si no sabem res després d’alguns dies, podem imaginar que s’han enfonsat. Les sortides continuen i no hi ha equips de rescat.

Com protegeixen les persones que rescaten en aquests moments d’aïllament?

Desgraciadament les persones que rescatem vénen de situacions molt més dures que el coronavirus. Són persones que vénen ja de per si amb experiències traumàtiques, de tortures, confinaments, maltractaments, de tot el pitjor que pot fer l’ésser humà. En aquest moment no hem tingut la possibilitat de tractar-los però el que sempre fem és un triatge mèdic en el qual, normalment, trobem tuberculosi, malalties de l’aparell respiratori, sarna i d’altres. Segons el diagnòstic demanen fins i tot evacuacions mèdiques. Desgraciadament, la situació d’ara és que, per exemple, el vaixell de l’ONG alemanya es troba amb un rebuig clar per part d’Itàlia i de Malta, que són els ports en els quals podria arribar al més aviat possible, ja que són a poques hores de distància. L’emergència està fent que a les persones nàufragues rescatades se’ls impedeixi desembarcar i la situació es fa encara més difícil.

Quina relació hi ha entre el que Open Arms fa regularment i el que estan fent en aquest moment?

Nosaltres estàvem parats, el vaixell era parat, llavors ja de per si estàvem pensant “hem de fer alguna cosa”, tenim molta capacitat de resposta ràpida en situacions d’emergència, tenim molta capacitat de treballar en situacions complicades i d’inventar-nos i reinventar-nos protocols d’una manera molt ràpida. I en aquests moments de raonament intern vam veure que hi havia una necessitat clara de persones que, desgraciadament, en les situacions pitjors sempre són els últims de la cua. Això és el que està ocorrent a Espanya amb les persones grans que, si presenten problemes respiratoris, no tindran accés a l’UCI.

Vam pensar que era necessari fer alguna cosa per continuar defensant allò que sempre hem defensat: els drets humans, el dret a la vida i sempre al costat de les persones més necessitades. Aquí a Espanya som en aquest projecte, a Itàlia també estem movent-nos portant menjar a domicili en els barris més pobres de diferents ciutats i, per exemple, intentant fer costat a les famílies que no tenen mitjans per poder fer que els seus fills i les seves filles segueixin les classes en línia a través d’Internet i de dispositius com a telèfons i computadors.

Realment és una mica això, continuar defensant la vida humana. Normalment estem acostumats a defensar els drets i la vida humana en la mar, però no som en la mar i llavors evidentment ens toca ser on hi ha la necessitat, tot molt nou per a nosaltres, som una ONG molt petita. El que passa és que ens hem mirat i ens hem dit hem de fer-ho, tenim capacitat de resposta, provem-ho i realment somriem perquè ho hem aconseguit fer en poc temps i estem donant un cop de mà on podem.

Ricardo, creus que després de tantes crítiques que heu rebut per la vostra tasca amb les persones que cerquen refugi, hi haurà ara un reconeixement per aquesta tasca?

Jo crec que al final tot allò que té realitat, tot allò que té substància roman en el temps, tot allò que és fals o les fake news, el menyspreu construït sobre falsedats, té poc recorregut. No crec que ningú de les ONG que conec i de les associacions i fundacions estiguin fent alguna cosa per buscar reconeixement, però repeteixo, les coses que no tenen consistència, com són els discursos d’odi buit, van caient pel seu mateix pes.

Quan va començar la pandèmia ja es veien els mateixos de sempre, els “Salvinis” de la situació, dir a crits que calia tancar la frontera perquè els africans/es ens havien portat la malaltia. Com sempre, s’utilitza les persones migrants per a menysprear-les, però després diem tot el contrari, tot va néixer en altres llocs.

Categories: Drets Humans, Entrevistes, Europa, Migrants, Radio, Salut
Tags: , , , ,

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

Search

Dia de la No Violència

Dia de la No Violència

video 10 anys Pressenza

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

xpornplease pornjk porncuze porn800 porn600 tube300 tube100 watchfreepornsex

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.