“Vinc del lloc del reporter, del lloc del que s’ha de guanyar les garrofes, del lloc d’on desgraciadament els consells d’administració manen. Des que els consells d’administració van entrar a les editorials, es va acabar el periodisme. Em fa vergonya haver de dir això, haver de sortir al carrer a intentar visibilitzar i donar veu a qui no la té. En el meu cas, a les persones que estan en les tanques europees. Aquesta Europa que s’omple la boca de drets humans que després no compleix”.

Antonio Sempere. Fotoperiodista, conegut pel seu treball compromès amb la migració. Porta diversos anys documentant el drama de la migració transfronterera. Ha fotografiat l’entrada i els intents de salt dels subsaharians que arriben a la frontera del Marroc amb Ceuta. També la terrible situació de milers de refugiats que es troben atrapats a Sèrbia, després de creuar el mar des de Turquia.

Ha participat en el Fòrum Humanista Europeu en la taula sobre “Periodisme independent i activisme social” i ha mostrat part de les seves exposicions “A peu de tanca” i “L’infern serbi”.

Quin és el paper dels mitjans de comunicació independents en la transformació social?
Nosaltres hem de transformar la societat, som els portaveus, però no hem de caure en el que es diu el “yoismo”. Desgraciadament, la professió del periodisme està plena de “yoistes”, és una nova tendència. Els periodistes hem de sortir a vendre els nostres reportatges, hem de guanyar-nos la vida, mantenir a les nostres famílies i veiem com ens canvien titulars i ens canvien peus de fotos i ens canvien fins i tot el que hem volgut transmetre. Hem de lluitar des de dins contra això. Apel·lo al fet que tots els companys i companyes ens unim i sortim al carrer per reclamar un periodisme de justícia, com pot ser el treball de Pressenza. Des de fa tres anys publico en Pressenza i no han tocat una coma del que publico. Per a mi és molt important treballar en aquests mitjans independents que tenen moltíssima visibilitat en xarxes a tot el món.

Com podrien els moviments socials incloure els temes que ens interessen a la ciutadania en l’agenda mediàtica?
Dins del món dels moviments socials hi ha molts tipus d’activisme: està l’activisme a peu de tanca, és a dir, de la gent que està a peu del conflicte intentant treure la notícia del que succeeix en diferents parts del món. Estan també els moviments com a “Marea Blanca” o els companys de la “Plataforma d’Afectats per la Hipoteca” que estan aquí dia a dia intentant aconseguir millors condicions de vida per a tots. Uns altres estem en llocs on la vida no val res, com podeu veure en les fotos de l’exposició “a peu de tanca” i els periodistes que estem en aquests llocs sortim a reclamar els drets d’aquestes persones que ningú vol.

Després de 5 o 6 anys horribles que aquestes persones passen a les fronteres, els mitjans de comunicació s’han oblidat d’ells, s’han oblidat dels refugiats i els migrants. Desgraciadament és així, i som nosaltres els que estem donant veu i posant cara a les històries que ens trobem en les tanques i les fronteres. Som un element molt important per al canvi, de vegades posem en perill nostra pròpia integritat, la nostra pròpia vida o el nostre futur professional quan publiquem fotos que ens censuren, però hem de ser els transmissors d’aquesta realitat que ningú compte, fer la guitza a aquells directors de mitjans que pensen més en els resultats econòmics que en les vides humanes que es perden a les fronteres dels nostres països.