Javier Belda.-

Fa molt temps que es diu: «El món es troba a la vora d’un gran canvi» i, efectivament, hi ha hagut grans canvis. A mesura que el temps històric s’accelera, més vertiginosos.

Avui somiem afegir a l’enunciat: i serà un canvi en direcció humanista.

Això no és tant una predicció com una observació de les tendències en joc. Ja ens agradaria que fos aquesta una predicció inequívoca! Però tampoc seria just cedir al crim organitzat el seu relat catastròfic sobre el futur, per tant, comentarem una mica les traçadores en el moment actual.

En l’òpera de Béla Bartók, El castell de Barbazul, Judith obté del seu estimat les claus de set portes misterioses, i les obre una per una. Darrere de la primera hi ha una cambra de tortura: són els turments del mateix  Barbazul els que són allí tancats. Darrere de la segona porta hi   ha un dipòsit d’armes. A continuació es posa al descobert un tresor, però totes les joies són tacades de sang. Després Judith veu un magnífic jardí darrere de la quarta porta; però quan mira més de prop,  la terra, de la qual brollen els arbres i les flors, és impregnada de sang. La cinquena porta mostra un paisatge ampli; d’ell sorgeix un  torrent de llum encegadora, però un núvol que s’hi estén al damunt sembla llançar ombres tenebroses, també tenyides de sang. Darrere de la sisena porta hi ha un llac de plata: són les llàgrimes, els dolors secrets d’una vida. Barbazul lliura les claus a Judith; desitja abraçar-la i, per mitjà del seu amor, escapar del seu passat. No obstant això, Judith,  a causa de la seva inclinació per aquest home estrany (que en realitat és l’arquetip de l’home), i tal vegada per l’etern desig de redimir-lo, li demana també l’última clau…

Durant dècades el capitalisme ha generat tota mena de barbàrie en el món, però això era suposadament suportable. N’hi havia prou amb tancar una porta per no veure el desastre causat, ja foren pobles estranys o propis, sempre quedava algun jardí –Borrell dixit–, aliè al desastre produït, on dirigir la mirada.

 

Wikimedia commons

Guerra antihumanista contra Rússia i la Xina

Aquesta setmana la premsa ha anunciat que Austràlia comprarà als EUA de 3 a 5 submarins de propulsió nuclear. [1]

La nota diu: el pla de submarins il·lustra el compromís a llarg termini de Washington per a protegir la «pau i l’estabilitat» a la regió d’Àsia-Pacífic enfront d’una Xina en ascens, i reforçar així el poder occidental en aquest espai.

En un altre article –en els mitjans prohibits– es diu:

«Això seria una bomba de rellotgeria per a la pau i l’estabilitat a la regió. Austràlia no hauria d’entrar en la categoria de sabotejadors de la seguretat regional tan sols per la pressió dels EUA».

D’acord amb les estimacions dels mitjans australians, segons els quals l’acord podria costar-li a Austràlia uns 183.000 milions de dòlars i elevar la seva despesa en defensa al 2,5% del PIB, Song Zhongping va apuntar que «una inversió tan enorme deixaria a Austràlia amb una pesada càrrega». [2]

Molt il·lustratiu tot això… perquè ens mostra el que hi ha en la setena porta del no-pla antihumanista. El capitalisme ha entrat en un declivi mortal. Ja no un declivi per resoldre el seu col·lapse, sinó per a produir-lo acceleradament.

Aquesta «cosa» no és representada per cap país en el món, sinó per l’Estat Profund. Ho hem vist clarament amb el virus americà [3]. Si els ciutadans autòctons sucumbeixen en la pobresa, les drogues, la contaminació [4]  i la malaltia no és un problema en absolut; tot bé per a l’elit (BlackRock, per exemple).

El mateix val per als súbdits europeus obstinats en la seva complicitat genocida.

En aquest mes de març de 2023 els ministres de defensa dels 27 països de la UE, reunits a Estocolm, van aprovar el pla –presentat per Josep Borrell, alt representant de la UE per a Afers exteriors i Política de Seguretat– per a l’«adquisició conjunta de munició de gran calibre». A la reunió va assistir el ministre de Defensa ucraïnès (a pesar que Ucraïna no forma part de la UE), que «va explicar quines són les necessitats militars d’Ucraïna». Borrell va declarar: «Estem en temps de guerra i hem de tenir mentalitat de guerra». A continuació va esbossar el Pla, que consta de tres passos:

1) Treure projectils d’artilleria, especialment de 155 mm, de les reserves dels estats membres de la UE i subministrar-los immediatament a Ucraïna. Els diners procedeixen del Fons Europeu per a la Pau (FEP), que ja ha destinat 3.600 milions d’euros (pagats pels ciutadans de la UE) a aquest efecte.

2) Fer realitat un acord entre els 27 estats membres de la UE per a l’adquisició conjunta de projectils de 155 mm mitjançant la signatura dels primers contractes de set anys, ja el mes que ve. Es tracta d’una comanda massiva tant per restablir i augmentar les reserves nacionals com per a garantir el subministrament a Ucraïna.

3) Garantir l’augment, a llarg termini, de la producció de munició a Europa fent costat a les indústries de defensa per assegurar el subministrament a Ucraïna a llarg termini. (La UE té previst subministrar a Ucraïna aproximadament un milió de projectils d’artilleria).

Borrell també va informar que «a la fi de març, la nostra Missió d’Assistència Militar haurà ensinistrat a més d’11.000 soldats ucraïnesos. Per a finals d’any esperem haver entrenat a 30.000 soldats». La UE ha destinat 18.000 milions d’euros (de nou pagats pels ciutadans de la UE) per ajudar a Ucraïna.

Josep Borrell va resumir el propòsit del pla amb aquestes paraules: «Per a guanyar la pau, Ucraïna ha de guanyar la guerra. I per això hem de continuar fent costat a Ucraïna perquè guanyi la pau». D’aquesta manera, la UE entra obertament en guerra contra Rússia com a part de l’estratègia cada vegada més perillosa dels Estats Units i l’OTAN.

 

 

Nicolás Roerich – Internet Archive

La resposta oriental ens aproxima a l’humanisme

Quan els mitjans –els autoritzats– es refereixen a la guerra d’Ucraïna haurien de dir en el seu lloc:

Des del 24 de febrer de 2022 Rússia duu a terme una operació militar especial per defensar les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk (actual Nova Rússia), prèviament reconegudes per Moscou com a Estats sobirans, enfront del genocidi per part de Kíev (documentat des de 2014) [5]. Un dels objectius fonamentals de l’operació fou definit pel president Vladímir Putin com la desmilitarització i desnazificació d’Ucraïna.

Mentrestant la Xina està fomentant aliances de pau: a Orient Mitjà (a Iemen, entre l’Iran i l’Aràbia Saudita) [6], a Àfrica, en Nova Rússia [7], etc. La HISTÒRIA humana es presenta en majúscules, mentre Occident està obstinat a subestimar a Lao-Tse, Confucio i Sun Tzu.

Per la seva part, Rússia ha donat una resposta modèlica enfront de l’agressió brutal d’un nazisme reeditat, després de ser alliberat de la Capsa de Pandora que l’imperialisme anglosaxó havia guardat com el seu tresor secret (després de la conclusió de la 2a Guerra Mundial).

Pel que sembla, havien dipositat moltes esperances en la seva caixa secreta: sancions, revolucions de color, terrorisme, nazisme, laboratoris bacteriològics, control i poder d’extorsió sobre els estats europeus, etc. I continuaran traient les seves cosetes de la seva capseta; tal com va la cosa no n’esperem menys.

L’imperialisme es repeteix en els seus arguments, sigui l’eix del mal o siguin els nois dolents [8] com: Slobodan Milošević, Sadam Huseín, Muamar el Gadafi, Bashar al-Ásad o Vladímir Putin i, molt aviat, Xi Jinping.

Però una cosa és bombardejar els mercats de Belgrad, Bagdad o Trípoli, el dia en què les mares i els seus fills són de compres, i una altra és pretendre derrotar el país més gran del món, contra el qual no van poder ni els mongols, ni Carles XII de Suècia, ni Napoleó, ni Hitler.

No senyors, no es tracta de Putin, es tracta de tota una nació que es reconeix en el seu passat.

Contra Moscou es va llençar una agressió en forma de sancions sense precedents, orientada a aixafar a curt termini l’economia russa, «a esfondrar la moneda nacional, el ruble, a través del robatori de les reserves de divises i a provocar una inflació destructiva». No obstant això, el pla d’Occident no va tenir èxit. Més aviat estem presenciant el contrari. [9]

L’humanisme rau latent en la cultura russa, la mateixa que s’està tractant d’arrencar de les enciclopèdies i de les places públiques
a Ucraïna i a Lituània.

Precisament l’humanisme podria emergir renovat en el futur d’un món no-bipolar.

Conceptualment, el tema no és molt complicat; si es promou la russofòbia, l’humanisme serà al costat dels pobles eslaus que es volen suprimir. Si es veta la paraula a aquells sobre els qui cauen les bombes i el nazisme, l’humanisme se sumarà a la causa de donar veu.

Els nostres cors ploren pels caiguts en les explosions en el Donbass, però també ploren per totes les víctimes, sense importar l’uniforme que vesteixin. Aquest mateix cor s’encén de passió enfront de la unitat, la valentia i la serenitat de tota una nació unida en la seva cultura, què és avui un contínuum de religió, imperi, unió soviètica, federació… Tot això i molt més!

Parlem d’humanisme com a possibilitat futura i aspiració, no com a assoliment ni com a model social, perquè tal cosa és quelcom desconegut fins avui.

Què és allò que pot sobrepassar l’abisme sinó la possibilitat d’eixamplar el teu cor amb plenitud i coherència?

 


[1] Australia comprará a EE.UU. hasta 5 submarinos de propulsión nuclear en el marco de AUKUS

[2] La producción de submarinos nucleares de EEUU en Australia es una “bomba de relojería” para el mundo

[3] Están locos

[4] El frecuente derrame de sustancias tóxicas que causa más riesgos y muertes en EEUU que el tren de Ohio

[5] Crímenes de Ucrania: sin fecha de prescripción

[6] Oriente Medio espera la paz china

[7] China presenta un plan de paz para Ucrania, Occidente lo acoge con desdén y escepticismo

[8] Los halcones de Bush y la propaganda de guerra

[9] Alerta en Estados Unidos: quiebran dos bancos

 

L’article original es pot trobat aquí