Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.
Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!
Per Jordi Jiménez
Cada dia utilitzem el mecanisme de l’agraïment en múltiples ocasions. Per exemple, quan donem les gràcies a d’altres en diferents situacions quotidianes, des de laborals fins a familiars. No obstant això, en la majoria de les ocasions aquest “gràcies” es dona de manera mecànica, com un costum social més, com un formalisme. No ens aturem a connectar amb un registre d’agraïment més profund i, moltes d’aquestes vegades, segurament no és necessari anar més enllà.
Allò que proposem avui en la nostra secció és una altra cosa: és realitzar una breu experiència d’agraïment, i sentir amb intensitat aquest registre positiu, que guardarem en el nostre interior perquè es vagi acumulant. En un altre article veurem la importància d’haver acumulat aquestes experiències d’agraïment.
La pràctica és la següent: quan hàgim viscut una situació positiva, d’alegria, de gran coherència, o quan ens sentim lliures, feliços o complets, en aquest moment, fem una parada, ens concentrem en aquests registres, agraïm en el nostre interior i sentim amb claredat aquesta sensació d’agraïment. N’hi ha prou amb uns breus instants de silenci per fer conscient l’experiència. Senzillament, agraeixo en el meu interior, i poso tota la meva atenció en això.
Si aquesta experiència ha estat intensa, el seu influx càlid i suau continuarà per un temps, igual que aquests somnis que ens deixen un regust particular després de despertar-nos. Si ens predisposem per agrair totes aquelles situacions diàries que ens fan sentir bé, anirem observant, amb el temps, que, efectivament, aquests registres de calidesa i suau alegria ens van acompanyant cada vegada més, que la seva influència s’allarga en el temps. I, tal vegada, veurem que, fins i tot en les situacions difícils que es van presentant en la vida quotidiana, començarem a donar respostes una miqueta diferents, més calmades, més comprensives, més positives; veurem que aquestes dificultats comencen a empetitir-se i que les relacions amb els altres són més positives. L’experiència de l’agraïment acumulat en nosaltres estarà actuant, encara que no ens adonem, i produirà canvis en el nostre interior, que es veuran reflectits en la vida diària.
Aquests canvis es van succeint si es manté aquest contacte diari, o gairebé, amb els registres de l’agraïment. Només requereix estar en predisposició per a això. Al principi pot fer-se diverses vegades al dia, fins i tot encara que no ens ocorri res especial, podem agrair qualsevol situació, per quotidiana que sembli. A mesura que es va notant la influència de l’agraïment es pot fer l’experiència una vegada al dia o cada dos dies, però això dependrà de cada persona, ja que no hi ha cap regla o paràmetre comú. Cadascun ha de veure quan i fins quan en funció del que vagi sentint i experimentant.
El fet d’estar predisposat quotidianament per a l’agraïment també modifica la mirada que tenim sobre les coses. Si agraïm qualsevol situació de la vida diària, per rutinària que sigui, haurem de veure-la de manera positiva. Per exemple, estic esmorzant al carrer mentre escric aquestes línies, la gent del barri camina al meu voltant ocupada en els seus quefers diaris mentre les botigues comencen a obrir les portes. Llavors, tinc una sensació com d’equilibri, de vida, d’una certa calma, de què tot està bé. Així doncs, agraeixo aquest moment en el qual puc ser aquí mentre explico a d’altres aquestes experiències, agraeixo profundament aquest moment magnífic.
Aquestes mirades i aquestes sensacions són, per descomptat, totalment subjectives, són mirades internes que un projecta sobre un paisatge humà determinat i poden ser molt diferents i variables (en un altre moment parlarem de mirades i paisatges). Puc mirar aquesta mateixa situació com quelcom sense importància, rutinària i que no té res d’especial; o fins i tot puc arribar a tenir sensacions negatives o pessimistes d’aquesta escena. Res d’això és “real”, no són més que diferents mirades sobre un mateix paisatge. Nosaltres, des d’aquí, us proposem una mirada optimista, positiva i agraïda d’aquest paisatge en el qual estem. Segur que això ens farà molt de bé.
