Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.

Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!

Per Jordi Jiménez

Seguim amb la sèrie iniciada en l’article anterior i us presentem altres 4 principis que serveixen com a referències en la cerca d’una vida coherent, o cosa que és el mateix, en la cerca de la felicitat.

  1. Si per a tu estan bé el dia i la nit, l’estiu i l’hivern, has superat les contradiccions (principi de conformitat)

Normalment, les situacions difícils fan que desitgem, compensatòriament, la seva antagònica. Per exemple, si estem sofrint una calor excessiva, tendim a pensar i a desitjar el fred de l’hivern, però quan arriben els rigors hivernals enyorem l’escalfor de l’estiu. No obstant això, si algú creu que la seva vida té un sentit major, que està per sobre de les circumstàncies passatgeres, i que aquest propòsit és aprendre sense límit i descobrir el fil de la unitat, tendirà a veure tot el que li succeeix com una oportunitat d’aprenentatge i perfeccionament en aquesta direcció. Per tant, les dificultats no seran eludides compensatòriament, sinó que es descobrirà en elles una clau més en aquest aprenentatge. El fred i la calor seran útils al meu propòsit, les dificultats seran útils al meu camí, ja que tot això m’estarà ensenyant quelcom. Si aconsegueixo veure-ho i sentir-ho així, hauré avançat en la cerca de la coherència. 

    6. Si persegueixes el plaer, t’encadenes al sofriment, però en tant no perjudiquis la teva salut, gaudeix sense inhibició quan l’oportunitat es presenti (principi del plaer)

Hi ha diverses puntualitzacions a fer amb aquest principi. D’una banda, perseguir el plaer no és el mateix que gaudir-lo quan es presenta. Això ha provocat grans confusions en les religions i en els codis culturals que en van derivar. Perseguir el plaer, o,  en realitat, qualsevol altra cosa, sorgeix d’una tensió possessiva (un altre dia parlarem d’aquest tema) i provoca encadenament i contradicció. Així doncs, antigament, es va pensar que calia evitar tota mena de plaers, ja que ells ens encadenaven. Però no és el plaer en si mateix el que provoca contradicció, sinó el fet de perseguir-lo possessivament. Hi ha una gran diferència. En el següent principi li donem una altra volta al tema de perseguir coses.

Aleshores, aquesta és una altra puntualització: quan ens trobem amb una situació plaent, quan sorgeix o es presenta de manera natural, és totalment coherent gaudir d’aquest plaer i sentir-lo tal com ve. A això es refereix el “gaudir sense inhibició quan l’oportunitat es presenti”. I afegir “sense inhibició” és el que convida a trencar amb morals antigues que no van entendre aquella diferència, o bé, que, amb el temps, van deformar els ensenyaments originals a causa d’interessos aliens a l’alliberament de la consciència. Gaudir del plaer sense inhibició i, a més, fer-ho sense problemes de consciència, que al final també ens deixarien un registre de contradicció. Sense inhibició i sense qüestionament… quan es presenta.

Un altre tema per tenir en compte és que hi ha situacions en les quals sí que cal inhibir el gaudir del plaer, encara que es presenti per si sol, són aquelles que perjudiquen la pròpia salut. Si per sentir plaer destruïm o deteriorem el cos amb activitats nocives (per exemple, amb substàncies o amb activitats de risc) estem caient en una nova contradicció que fa que salut i plaer s’oposin, vagin en direccions oposades.

I, finalment, cal assenyalar que, encara que en aquest principi no s’esmenti, és obvi que qualsevol activitat que suposi un maltractament o un dolor per a uns altres, per molt plaent que sembli, també ha de ser ignorada per les greus contradiccions que provocaria en un i, per descomptat, pel sofriment que provocaria en d’altres. Aquests principis no poden ser tractats aïlladament, sense tenir en compte els altres.

  1. Si persegueixes un fi, t’encadenes. Si tot el que fas ho realitzes com si fos un fi en si mateix, t’alliberes (principi de l’acció immediata) 

Tornem al tema de la persecució, però ara aplicat a qualsevol objecte. Aquí no es diu que no pugui haver-hi objectius o fins en les nostres activitats, ja que sense això no podríem avançar o ho faríem de manera errant o caòtica. Es vol dir que, donada una finalitat, podem obtenir múltiples aprenentatges de tots els passos intermedis que cal donar per a aconseguir tal objectiu. És a dir, la meta és important, però el camí que es recorre ho és igualment. Perseguir la fi és oblidar-se del camí a recórrer, és encegar-se amb el resultat, és desitjar possessivament arribar a aquesta meta a qualsevol preu i sembrar el camí de contradiccions i de sofriments innecessaris. Fer-ho tot com si fos un fi en si mateix és trobar un regal en cada pas que es dona, trobar un ensenyament, trobar el sentit que hi ha cada moment d’aquest camí. Si sentim que tot el que fem té un sentit dins d’un propòsit més gran, ens alliberem.

8. Faràs desaparèixer els teus conflictes quan els entenguis en la seva última arrel, no quan vulguis resoldre’ls (principi de l’acció compresa)

Aquest és un principi molt simpàtic, ja que té un caràcter, diguem, contraintuïtiu. Voldria dir que un conflicte no desapareix precisament quan es vol resoldre, té la seva polèmica. No obstant això, és el que ocorre habitualment. Gairebé tots nosaltres, davant una situació difícil o conflictiva, moguts per la nostra ansietat, tendim a llançar-nos a solucionar tal situació, sense comprendre-la bé ni en profunditat. Amb tal improvisació, el que aconseguim és empitjorar les coses i continuar anant a les palpentes, en una cadena on el conflicte es fa interminable. El principi el que fa és convidar-nos a comprendre les situacions en la seva arrel. Veure com s’ha arribat fins aquí (el seu procés), veure amb què està connectat (les seves relacions) i veure quins elements hi estan participant (la seva compositiva). Amb un bon mapa de la situació, les solucions es faran més evidents.

I fins aquí la segona sèrie dels principis. En el pròxim article explicarem els 4 últims per donar per acabat aquest tema.

Si vols debatre sobre el tema, pots escriure’ns a rehuno.salud@gmail.com