El 7 d’abril és el Dia Mundial de la salut i data habitual de mobilització internacional contra la mercantilització de la salut. La Marea Blanca de Catalunya impulsa una manifestació a Barcelona pel diumenge anterior, 3 d’abril. Però tant el dissabte 26 de març, en el marc de l’ILP por la Recuperación de la Sanidad Pública de CAS Estatal (https://recuperatusanidad.org/), com el diumenge 27, en la campanya iniciativa de la FASDP Salvemos la Atención Primaria (https://fadsp.es/presentada-la-iniciativa-salvemos-la-atencion-primaria/) hi han convocades dues jornades de mobilització diferenciades.

Teseu necessita Ariadna.09

Amb l’excepció de campanyes com Right to Cure (https://noprofitonpandemic.eu/es/), sobre la suspensió de les patents de les vacunes de la Covid-19, el mapa dels moviments socials en defensa de la Sanitat Pública a Espanya és complex; en l’àmbit estatal té tres protagonistes ben diferenciats, no només en els seus orígens i funcionament sinó també pel que fa al seu estil.

La primera “figura” és Fadsp, ells mateixos es defineixen com “una federación de asociaciones de profesionales relacionados con la sanidad (médicos, enfermeras, auxiliares, administrativos, psicólogos, trabajadores sociales, gestores, economistas, etc.), interesados en la defensa y la mejora del sistema sanitario público”, (https://www.fadsp.org/index.php/informacion-general/fadsp) i com personatge de referència tenen a Marciano Sánchez Bayle. Els seus informes són molt rigorosos i avaluen contínuament el sistema sanitari espanyol. Així com altres col·lectius no han aconseguit entrevistar-se amb els ministres successius, la Fadsp sí que ho ha fet (i quan ho han fet els mitjans han presentat la notícia com si les Mareas Blancas haguessin anat al Ministeri) i aprofiten per exhibir contactes com, per exemple aquesta setmana, el suport dels grups parlamentaris d’esquerra i centreesquerra del Congrés, tret del PSOE (https://www.actasanitaria.com/breves/salvemos-atencion-primaria-firma-en-congreso-pacto-por-primer-nivel-asistencial_2001800_102.html). A més tenen la complicitat per convocar mobilitzacions a nivell estat amb els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO, la Confederación Estatal de Asociaciones de Vecinos (CEAV) i organitzacions com Medicus Mundi. El seu handicap radica precisament en la manca d’extensió territorial. Així a Catalunya l’ACDSP, referent aquí de la Fadsp, té a la seva gent participant en moviments socials com la Marea Blanca de Catalunya o veïnals com la FAVB.

Ben diferent de la Fadsp és la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas (que a vegades utilitza la denominació Asociación Mareas Blancas per un tema de registre), que ha estat construïda a partir dels diferents moviments socials en defensa de la sanitat pública nascuts arreu de l’estat a partir del 15M i la lluita contra les polítiques d’austeritat. El teixit que la compon és molt divers, ja que participant de manera molt significativa tant treballadors i treballadores com usuaris i usuàries. Amb una extensió territorial molt important, a partir de cada una de les entitats, i un funcionament transversal, disposa de capacitat de mobilització arreu i ha impulsat les mobilitzacions al voltant del 7 d’abril. Les mobilitzacions internacionals del 7 d’abril sorgeixen a iniciativa d’organitzacions com la Xarxa Europea contra la mercantilització i la privatització de la salut i la protecció social (EUROPEAN NETWORK AGAINST PRIVATIZATION AND COMMERCIALIZATION OF HEALTH AND SOCIAL PROTECTION – https://europe-health-network.net/?lang=en), espai on ja participava la Marea Blanca de Catalunya. I vam ser nosaltres qui vam impulsar la participació de la Coordinadora estatal, tant en la xarxa europea com en la jornada internacional de mobilització. Però la Coordinadora Estatal no ha estat mai rebuda al Ministeri i la presència als mitjans no és tan important com el rol que desenvolupa la Fadsp. La falta de visibilització de la Coordinadora Estatal, malgrat la feina desenvolupada, em recorda un anunci publicitari en els cinemes que més o menys acaba dient “si no et veuen, no et coneixen, i si no et coneixen, no existeixes.”

Més petita, però molt activa, Cas Estatal esdevé el tercer referent. Definits com a “profesionales del sistema sanitario y usuarias, con el apoyo de colectivos no subvencionados” (https://www.casestatal.org/es/quienes-somos/) i amb un discurs contundent, han convocat jornades de mobilització estatal per les llistes d’espera, entre altres qüestions, i aquest 26 de març ho fan per difondre la seva ILP, una eina molt valuosa per a la conscienciació de l’opinió pública. A Catalunya les companyes i companys que participen a Cas Estatal estan implicades alhora tant en la lluita estrictament sindical com en moviments com Resistència Clínic, Acampada Mar , Rebel·lió Bellvitge o Rebel·lió Primària. Han estat la seva personalitat i exemplaritat les que han permès que malgrat reticències davant convocatòries de jornades de mobilització a iniciativa de Cas Estatal, la gent de Marea Blanca de Catalunya les assumís com pròpies. El respecte es guanya per la feina del dia a dia, a peu de carrer i no perquè algú pontifiqui des del seu púlpit.

Aquesta diversitat i pluralitat, que és una riquesa, esdevé, en canvi, una complicació quan alguna de les protagonistes opta per convocar una mobilització en l’àmbit estatal.

Si bé CAS Estatal anuncià el 21 de febrer una jornada de mobilització pel dia 26 de març (https://www.casestatal.org/es/2022/03/llamamiento-a-la-unidad-ante-el-desmantelamiento-sanitario/), la FADSP l’anuncia per a l’endemà, el 27 de març. Però quin millor dia per a una mobilització en defensa de l’atenció primària quan tens el dia 12 de març com el Dia Mundial de l’atenció Primària? Ah… el problema rau en el fet que cau dos dies després del Diumenge de Rams.

Per arrodonir-ho, molts grups estan treballant accions pel dia 7 d’abril, i en el cas concret de la Marea Blanca de Catalunya, des del mes de gener, per una mobilització a Barcelona el 3 d’abril. Per això es va veure obligada a emetre un comunicat on es ratificava el suport de la Marea Blanca de Catalunya a la ILP “Recuperación del Sistema Nacional de Salud” impulsada per CAS Estatal, però informava que no es mobilitzaria “…ni el dia 26 de març ni el dia 27, sense perjudici que els grups locals decideixin en el marc de la seva pròpia dinàmica local realitzar accions o actes.” http://www.mareablanca.cat/18347-2/

A Catalunya la iniciativa de CAS estatal es materialitza en una concentració davant l’Hospital de Bellvitge, on intentaré anar personalment si la conciliació familiar ho permet, i aprofitar per poder signar la ILP.

No n’hi hauria d’haver prou amb llençar un e-mail massiu per impulsar l’extensió d’una convocatòria i després quedar-te esperant que les convocatòries es reprodueixin, com el miracle de Jesucrist amb els pans i els peixos Cal treballar-ho realment, parlar i debatre. Si del 15M hem après alguna cosa és la transversalitat, i que, si volem multiplicar l’efecte, cal fer partícips als col·lectius locals més enllà de tocar el xiulet i ordenar un “prietas las filas”. A toc de xiulet no anirem ni al bar de la cantonada… És quelcom que podem aprendre de jornades de mobilització com la del passat 30 de juny, amb més d’una cinquantena de mobilitzacions davant dels CAP de Catalunya, organitzades de forma assembleària i amb un magnífic cartell a disposició de totes i que va tenir gairebé un centenar de versions cadascuna, amb un logo diferent. No van ser ni quinze dies ni un mes de preparació.

Si, com ens recordava fa uns dies l’amic Pep Cabayol dient, “per un futur i una salut planetària que garanteixi la salut de les persones és imprescindible l’aliança dels moviments socials” (https://www.pressenza.com/ca/2022/03/per-un-futur-i-una-salut-planetaria-que-garanteixi-la-salut-de-les-persones-es-imprescindible-lalianca-dels-moviments-socials/), els moviments en defensa del dret a la salut i la sanitat pública hi hem de concórrer amb els deures fets, i això suposa anar més lluny dels nostres petits límits com a moviment i sortir de zones de confort, cal apostar amb generositat i fraternitat per la cooperació i la transversalitat, basades en el respecte de la mateixa diversitat. Imprescindible el temps i així poder arribar a tot arreu i estendre de manera efectiva les convocatòries

És el moment que Ariadna li doni el fil a Teseu i puguem sortir totes del laberint.