(Imatge de l’ICAN)

Ahir, en les Nacions Unides i en un esdeveniment en línia, organitzat per les Missions Permanents d’Àustria, el Brasil, Costa Rica, Indonèsia, Irlanda, Mèxic, Nova Zelanda, Nigèria, Sud-àfrica i Tailàndia, en col·laboració amb l’ICAN, la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears, es va anunciar que Jamaica i Nauru havien ratificat el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), amb la qual cosa el total de països que el ratificaven que va ascendir a 49. Avui, dissabte 24 d’octubre, Hondures també va dipositar el seu instrument de ratificació, quelcom que ha fet arribar a 50 el nombre de països, amb la qual cosa en noranta dies, el 22 de gener de 2021, el Tractat entrarà en vigor.

Les implicacions d’aquest Tractat són enormes, ja que introdueix en el dret internacional la prohibició de l’arma més destructiva mai inventada. Segons els termes del tractat, serà il·legal que els Estats Parts «desenvolupin, assagin, produeixin, adquireixin, posseeixin, emmagatzemin, utilitzin o amenacin d’utilitzar armes nuclears». A més, el Tractat també obliga els Estats membres a prestar la deguda assistència a les persones afectades per l’ús o els assajos d’armes nuclears, així com a adoptar les mesures necessàries i adequades per a la restauració del medi ambient a conseqüència de les activitats relacionades amb els assajos o l’ús d’armes nuclears.

Aquest nou element del dret internacional ve a omplir efectivament un buit legal que s’ha mantingut des del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) de 1970. En virtut d’aquest tractat, cinc Estats -els Estats Units, la Federació Russa, la Xina, França i el Regne Unit- van ser reconeguts com a potències nuclears i tots els altres països van ser pressionats perquè renunciessin als programes d’armes nuclears a canvi de la promesa d’«usos pacífics de la tecnologia nuclear». No obstant això, l’article VI d’aquest Tractat diu:

“Cada Part en el Tractat es compromet a prosseguir negociacions de bona fe sobre mesures eficaces relatives a la cessació de la carrera d’armaments nuclears en data pròxima i al desarmament nuclear, i sobre un tractat de desarmament general i complet sota estricte i eficaç control internacional.”

I els activistes de tot el món han estat pressionant perquè les potències nuclears compleixin la seva promesa des de llavors.

Mentrestant, altres quatre nacions, que mai van signar el TNP (l’Índia, el Pakistan, Israel) o que es van retirar d’ell (Corea del Nord), van desenvolupar les seves pròpies armes nuclears, i van deixar al TNP en una espècie de llimbs perpetus, en el qual els cinc estats nuclears originals es neguen, fins i tot, a parlar de desarmament fins que els altres quatre s’uneixin al TNP, després d’haver renunciat a les seves armes. Quelcom que, clarament, no succeirà mai, considerant l’estat actual de la geopolítica mundial amb una tensió constant entre l’Índia i el Pakistan, respecte a l’estat de Caixmir, entre l’Índia i la Xina, respecte a la seva disputa fronterera, entre Corea del Nord i els Estats Units, en un conflicte que es remunta a la dècada de 1950, i finalment, però no per això menys important, entre Israel i molts països del món àrab.

Malgrat cada cinc anys, els Estats Parts en el TNP es reuneixen per avaluar els progressos i planificar nous avanços, el procés s’ha paralitzat per complet com a conseqüència que el tractat mai ha aconseguit l’adhesió universal que requeria.

L’única vegada que es va qüestionar la legalitat de les armes nuclears es remunta a 1996, quan un grup d’activistes va portar un cas a la Cort Internacional de Justícia de la Haia. Els jutges d’aquest cas van establir que les armes nuclears eren il·legals, tret que l’existència mateixa d’un Estat estigués amenaçada. Aquest buit jurídic va permetre als Estats amb armes nuclears aferrar-se a les seves armes.

Ara bé, el TPAN canvia el panorama jurídic per sempre i és una evolució radical del dret internacional existent perquè elimina aquest buit; prohibeix l’ús d’armes nuclears en qualsevol circumstància.

Tal és el temor que aquest nou Tractat ha generat que, en els dies previs a la 50a ratificació, els Estats Units van fer el pas, sense precedents, d’escriure a tots els Estats parts del TPAN per demanar-los que retiressin els seus documents de ratificació. Potser aquests són les últimes raneres de l’administració Trump; no obstant això, Trump no va inventar la dependència dels Estats Units de les armes nuclears, sinó que segueix la mateixa línia que han seguit totes les administracions dels Estats Units des que Harry Truman fos president.

És fàcil preveure que, a mesura que més i més nacions es frustrin davant la intransigència de les potències nuclears, una per una puguin optar per abandonar el TNP i, en el seu lloc, dipositar la seva fe en el TPAN, que tracta a tots els Estats Parts amb igualtat i ofereix una via perquè un Estat amb armes nuclears ratifiqui el TPAN i posteriorment emprengui un procés de desarmament.

El nou panorama jurídic tindrà sens dubte algunes repercussions en altres àmbits i, de fet, ja s’han vist aquests efectes. Diverses institucions financeres, sensibles a les opinions dels seus clients, ja s’han desfet de les empreses que obtenen beneficis de la producció d’armes nuclears. La campanya «Don’t Bank on the Bomb» ha informat de diversos èxits, en els quals els fons de pensions i els bancs han donat l’esquena als beneficis de fonts no ètiques. A més, les campanyes en els estats amb armes nuclears i en els estats (com els membres no nuclears de l’OTAN) que pretenen dependre de les armes nuclears per a la seva seguretat, es veuran enormement impulsades, a mesura que l’estigmatització de les armes nuclears guanyi terreny com a resultat de la seva il·legalitat, pressionant els parlamentaris perquè canviïn les polítiques de defensa nacional.

Pot ser que aquest no sigui el millor tractat del món, a mesura que més i més nacions s’uneixin pot ser necessari millorar-lo, o fins i tot reemplaçar-lo. Certament, el fet que el preàmbul consagri el dret a explotar l’energia nuclear malgrat ser tòxica, que pot escapar al control humà amb conseqüències insondables per al planeta -com hem vist anteriorment a Txernòbil i Fukushima- i que és el precursor necessari per a extreure el plutoni imprescindible per a les bombes nuclears, continua sent problemàtic.

Però avui és un dia de gaubança i celebració, mentre el món fa un pas col·lectiu més, cap a un món lliure d’armes nuclears. Com va dir Setsuko Thurlow, la supervivent d’Hiroshima i incansable defensora en el seu discurs en la cerimònia del Premi Nobel de la Pau el 2017, “Que aquest sigui el principi de la fi de les armes nuclears”.