Aquests dies de crisis i confinament, moltes persones a tot el món estan sofrint unes conseqüències econòmiques devastadores, sense comptar amb aquells afectats pel COVID-19. En alguns casos, com és el d’Espanya i uns altres, s’estan posant en marxa mecanismes econòmics d’ajuda. A vegades, aquesta ajuda és directa als afectats, en forma de subsidis temporals, condonació o pròrroga d’impostos, condonació o pròrroga del pagament de lloguers o préstecs, etc. Altres tipus d’ajuda van orientats a les grans empreses, com ja va ocórrer en la crisi de fa una mica més de 10 anys. Mentre que les primeres ajudes són benvingudes, les segones no és clar si pretenen socórrer a la societat en el seu conjunt, o no són més que un clàssic ardit en què grans consorcis privats es beneficien dels diners públics.

Aquest article pretén aprofitar la implantació de les esmentades ajudes directes, per a tornar a trencar una llança en favor d’una Renda Bàsica Universal Incondicionada (RBU), la qual podria ser implementada en una base estatal però també continental. Una veritable Unió Europea ara mateix ja estaria dissenyant-la, finançada des del Banc Central Europeu, amb quanties que podrien variar segons el cost de vida de cada lloc, però que haurien d’arribar a tota la població del continent. Si aquesta RBU estigués ja implantada, no hagués fet falta planificar a tota velocitat ajudes econòmiques que, en el millor dels casos, serviran per a pal·liar parcial i temporalment la situació, sense resoldre les injustícies de fons que, amb o sense coronavirus, afecten la majoria de les persones. Amb la RBU el confinament es podria viure de manera molt diferent per a moltes persones, comptant entre aquestes a aquells que han perdut l’ocupació, o als autònoms que han vist minvar o desaparèixer la seva activitat. En definitiva, la qual cosa ara mateix és una crisi vital per a un percentatge molt important de la població, seria viscut de manera molt més suau i tranquil·la. Si per a prevenir epidèmies com l’actual necessitem una vacuna contra el coronavirus, per a prevenir les desfetes econòmiques necessitem una RBU.

Lamentablement, la situació actual és molt diferent. Mentre governs amb cert interès social intenten implementar ajudes directes, amb l’enorme càrrega burocràtica que implica dissenyar un sistema a tota velocitat que estigui condicionat a la situació de cada persona, els governs de la Unió Europea discuteixen sobre qui ha de pagar la factura, mentre deixen desemparada a la població.

Recordo la pel·lícula “Contacte”, en què la protagonista, encarnada per Jodie Foster, és llançada en una càpsula espacial a la trobada d’una civilització extraterrestre. Durant el viatge, Foster està amarrada a un seient en el centre de la nau; a mesura que el viatge progressa, la nau i el seient cada vegada sofreixen majors tremolors, al punt que Foster està a punt de morir per tan forts moviments. En aquest moment, Foster té un rapte d’inspiració i s’allibera de les corretges que la lligaven, i comença a surar plàcidament mentre la resta de la nau continua estremint-se. Amb la RBU passa una cosa semblant; mentre els governs intenten implementar nous subsidis condicionats, amb la dificultat i enorme energia que comporta la selecció de persones i el control del repartiment (com si estiguessin amarrats a una cadira que no deixa de moure’s), existeix l’alternativa d’una renda universal per a tots els habitants, que no requeriria cap selecció, seria molt més fàcil d’implantar i posaria un enorme esglaó per a la recuperació econòmica futura, brindant alhora seguretat i llibertat a la població.

Si tinc un grup de persones al meu càrrec que necessiten aigua, puc fer una selecció per a determinar a cada moment qui la necessita més, i anar comprant ampolletes poc a poc, mentre porto un control de quanta aigua he donat a cadascun. O bé, puc comprar una quantitat d’aigua suficient per a tots, i continuar amb altres labors molt més interessants.

La RBU no solucionarà tots els problemes econòmics, ni molt menys; per a això fan falta moltes altres mesures complementàries. De la mateixa manera que una vacuna contra el coronavirus no resoldrà tots els problemes sanitaris. Però tant l’una com l’altra seran de molta utilitat per al futur, posant una base sobre la qual construir un sistema econòmic i sanitari al servei dels éssers humans.