Per: Doris Balvin, Carlos Crespo, Erika Vicente, Walter Chung, Judith Purizaga, César Huapaya, Marco Montenegro, Olga Moreno, Ricardo Marinai. Centre d’Estudis Humanistes Nova Civilització de Lima, el Perú[1].

Vivim un moment on el sistema capitalista se’ns mostra amb les seves atrocitats i contradiccions, agreujades per la pandèmia de la Covid-19. En aquestes condicions, un clima d’incertesa sobre el futur s’ha instal·lat en el cor i la ment de la humanitat.

Ens enfrontem massivament al perill de perdre la vida; una forta remoguda en la consciència ens obliga a encarar el futur com a quelcom imprevisible, i a experimentar la mort pròxima i possible. A mesura que avança aquesta paràlisi se’ns va desvelant la magnitud de les condicions i ens adonem que necessitem canviar la mirada. La vida en aquest moment nou ens exigeix una mirada integral i comunitària, emergeix la necessitat de vetllar pel bé comú; importa que li passa a l’altre, a l’ésser humà de qualsevol edat i origen, de qualsevol lloc del món. Sorgeix, llavors, la necessitat de coherència en la vida quotidiana, on la “Regla d’or” [2] emergeix des del cor de l’Ésser humà com a referència d’una nova ètica enfront del vell model de l’acumulació i la competència.

Si aquesta veritat es desvela en la consciència de les poblacions, no serà molt difícil albirar una gran pressió global per superar allò que posa en risc la vida de tots: l’individualisme i la intolerància, és a dir la violència en qualsevol de les seves formes, i ara fonaments del sistema actual. Per això, bé podem afirmar que hem entrat en un moment històric de transició exigit per la necessitat d’orientar el futur de la humanitat amb un altre sistema de creences, principis i valors.

Navegant en la transició

Canvis culturals i mentals s’han anat gestant des de fa diverses dècades, en diversos punts del planeta, no obstant això, aquest moment configura un punt de ruptura per a tota la Humanitat. La humanitat ha entrat en un moment crític de desestabilització, on s’han perdut les referències que sostenien l’organització del món. El temps lineal i cronològic s’ha aturat i la raó, amb la seva aparent certesa, perd el control sobre la naturalesa; la consciència troba menys recolzament en el passat i es veu obligada a obrir les seves portes a l’imprevisible futur. No obstant això, aquesta mateixa condició de buit molt gran propícia la cerca de noves sortides.

Aquesta transició ve acompanyada d’una profunda crisi econòmica mundial, encoratjada principalment per la pressió i els interessos de les elits que, en pacte amb els polítics, lluiten per mantenir els seus privilegis fent ús de sortides ja conegudes. Tot això podria distanciar-nos del necessari salt evolutiu que la humanitat requereix. No obstant això, com a contrapès, les poblacions han estat nodrint-se de múltiples experiències i es troben més sensibles i esclarides i amb possibilitat de donar respostes apropiades en direcció a un canvi de creences, on la solidaritat, la cura de l’altre, la noviolència, i tot el que és positiu i transformador de l’ésser humà alci el cap. La desobediència civil enfront dels poders de la guerra i la mort serà imprescindible en aquest camí.

En el pla més personal, la situació de quarantena ha propiciat un silenci en el món extern, que podria afavorir que es produís el silenci intern en què la gent vagi trobant-se amb el fet essencial de la Vida i on emergeixin les seves millors aspiracions. Aquestes experiències, degudament processades i integrades, podran generar canvis rotunds en el medi.

Com accelerar el salt?

Avançar en la resolució de la por, que ve acompanyada de resistències al canvi, propiciar la flexibilitat mental que ens permeti redescobrir-nos com a humans, amb les nostres millors potencialitats, eclipsades dins d’aquest vell sistema. Descobrir el Sentit de les nostres vides per a esclarir-nos i aportar en la direcció evolutiva de la història, des del lloc en què ens trobem i de la manera que puguem.

L’intercanvi i el suport conjunt seran vitals. Tant per a l’acció conjunta, com per a l’evolució personal necessitarem l’acompanyament d’altres. Els esdeveniments posaran a molta gent, avui i després, en duels generalitzats. Ajudem a facilitar el procés, i propiciem de maneres diferents experiències que augmentin la fortalesa interna.

Proposem

Avançar decididament cap a crear i/o sumar-nos a espais de confluència amb altres grups, col·lectius, persones, disposades a avançar en la construcció d’un sistema on l’ésser humà sigui el valor central.

Usar la tecnologia creativament i formes de comunicació noves per guanyar influència en el medi.

Donar suport a l’acceleració del procés humà amb direcció a la construcció d’una Nació Humana Universal, i mostrar temes que puguin ser reclamats com a polítiques de govern i/o recollides per les organitzacions socials de base:

-Una xarxa de salut pública eficient i de qualitat a la qual totes i tots tinguem accés.
-Una educació pública universal i de qualitat que impulsi el desenvolupament de la creativitat i de les potencialitats humanes.
-La renda bàsica universal per a totes i tots els habitants del planeta, que permeti un desenvolupament personal i social sense pressions econòmiques.
-Transferència dels fons d’armament a la salut, l’educació, la renda bàsica, etc.
-Reconeixement de l’emergència climàtica amb mesures per reduir dràsticament els gasos d’efecte hivernacle, i posar en marxa una economia orientada a l’administració de la casa comuna on l’ésser humà i la biodiversitat siguin els valors centrals.
-Alimentació agroecològica de base local en mans de la petita agricultura familiar i que es garanteixi la seguretat i la sobirania alimentària.
-Desús gradual dels combustibles fòssils i ús d’energia renovable no convencional al 100%, deixant el petroli sota terra i sota la mar.
-Exigència ciutadana per al compliment dels drets humans fonamentals esgrimits en totes les constitucions polítiques del món, i poc practicades.

[1] Aquest treball constitueix l’aportació per a un procés de reflexió mundial emprès pel Centre Mundial d’Estudis Humanistes (CMEH). El CEH-NC va néixer a Lima el 2008, des de llavors ha treballat en la construcció de xarxes en camps com l’Educació i l’Ecologia. Sota modalitats presencials i virtuals ha desenvolupat programes, cursos i processos de formació per a la noviolència, amb estudiants i docents en universitats, col·legis i comunitats. Ha impulsat la comunicació àmplia amb l’ús de la ràdio (programa radial “Entre Amigos”); ha promogut l’estudi i la reflexió mitjançant simposis, tertúlies i taules de diàleg i ha difós els seus resultats amb la publicació de llibres, manifestos i articles d’opinió.

[2] “Trata a los demás como quieres ser tratado” és un principi ètic universal, present en diversos pobles, cultures i religions, que ha revelat la presència d’una actitud humanista al llarg de la història humana.