El Govern Català aprova un Decret llei de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge. Davant la situació d’emergència habitacional proposa mesures per a reduir els desnonaments i afavorir l’accés a l’habitatge.

Després de la crisi immobiliària que es va produir en el 2008, nombroses famílies en diferents ciutats del món, van perdre les seves cases per la impossibilitat de pagar les seves hipoteques. Milers d’habitatges van passar a ser propietat dels bancs, i els fons voltor internacionals, com Blackstone, van aprofitar la situació per a comprar aquests mateixos habitatges, procedents de desnonaments o impagaments, a preus molt baixos. Els bancs, que no van voler renegociar el deute amb les famílies, si van estar disposats a vendre aquests habitatges a preus de saldo als fons voltor.

Aquest va ser un terrible episodi per a centenars de famílies que van perdre les seves cases (segons dades del Consell General del Poder Judicial, a Espanya es van produir al voltant de 200.000 desnonaments entre el 2007 i el 2013), però a partir del 2013 va sorgir una nova amenaça, l’escala de preus dels lloguers, especialment en les grans ciutats.

El fenomen de l’augment del preu dels lloguers ha succeït en nombroses ciutats de tot el món. La situació es deu en part a l’aparició de les Socimis a partir del 2013 (Societats Cotitzades Anònimes d’Inversió en el Mercat Immobiliari), que adquireixen actius immobiliaris amb importants avantatges fiscals i després els lloguen, en part a la gentrificación que s’ha produït en els grans centres mundials, en part a la competència amb les plataformes de lloguer turístic a preus desproporcionats, en part a l’augment de la demanda d’habitatges de lloguer (donada la dificultat per a comprar), el cas és que els preus del lloguer de l’habitatge a Espanya han augmentat entre el 2013 i el 2019 un 50%. En aquest període de temps els salaris només van créixer en un 4,2%, la qual cosa explica la impossibilitat de moltes famílies per a accedir a un habitatge.
Cal afegir, que a Espanya més de la meitat de les llars joves viuen de lloguer, en la majoria dels casos en habitatges privats, ja que el parc social d’habitatges de lloguer és pràcticament inexistent.

Diversos col·lectius com la “Plataforma d’Afectats per la Hipoteca” (PAH) o “Sindicat d’Inquilins” porten anys denunciant el preu abusiu dels lloguers, el drama social dels desnonaments i la dificultat d’accés a l’habitatge. Finalment, el Govern de Catalunya ha donat resposta a aquesta situació aprovant un Decret llei de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge, text que incorpora canvis substancials, i que assumeix algunes mesures amb un ampli suport social. Es tracta d’una proposta legislativa que seria impensable si no fora per la magnitud i l’abast del moviment per l’habitatge a Catalunya

El Decret proposa les següents mesures:

Combatre les situacions d’emergència habitacional i els desnonaments
Els grans propietaris d’habitatges hauran de fer lloguers socials (per sota del preu de mercat) amb una durada de fins a 7 anys, per a aquelles famílies que acreditin una situació de vulnerabilitat o exclusió residencial. Aquesta mesura obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social a les famílies que acreditin vulnerabilitat abans d’interposar una demanda judicial.

Incrementar el parc d’habitatges assequibles en règim de lloguer
Implementa eines per a mobilitzar el parc d’edificis inacabats i generar així més habitatge assequible.
S’amplia el dret a tanteig i retracte per a ajuntaments, entitats socials i Generalitat, perquè puguin comprar més habitatges per a ampliar el parc d’habitatges socials.
El nou habitatge protegit ho serà a perpetuïtat. És a dir, no es podrà privatitzar i sempre tindrà un preu regulat.
Els promotors hauran d’augmentar el percentatge d’habitatge protegit. Per als municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada la reserva mínima d’habitatge protegit serà del 40% del sostre en sòl urbanitzable i del 40% en sòl urbà no consolidat.
La meitat d’aquestes reserves obligatòries d’habitatge protegit es destinaran al règim de lloguer, i l’altra meitat es pot destinar a compra i venda

Moderar dels preus dels lloguers en habitatges privats
L’Índex de Referència de Preus de Lloguer que elabora el govern de la Generalitat haurà d’aparèixer en les ofertes i els contractes de lloguer. Llogar el pis per sota del permetrà que els propietaris puguin accedir a les ajudes públiques de foment del lloguer.
Per a incrementar el parc d’habitatges privats de lloguer lliure o protegida, el Decret llei preveu estímuls a la iniciativa privada.

Els col·lectius pel dret a l’habitatge adverteixen que l’Índex de Referència de Preus de Lloguer és només orientatiu per als arrendataris, així doncs, encara queda pendent la regulació del preu del lloguer, com ja es fa en molts països europeus. És necessària una llei que reguli els lloguers, que aporti estabilitat i acabi amb els desnonaments arbitraris i especulatius, una llei del lloguer que prioritzi la casa com a llar i no com a inversió especulativa.