Valenciana de naixement, musulmana, Presidenta d’Honor del Centre Cultural Islàmic de València CCIV, Presidenta d’Honor de la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia i empresària del restaurant Balansiya.

Ens trobem amb Amparo per a prendre un deliciós menjar andalusí en el seu restaurant Balansiya. En les postres, comencem l’entrevista.

Entre molts altres premis, el passat 25 d’abril va ser guardonada amb el premi Guillem Agulló 2018 per les Corts Valencianes, pels seus mèrits destacats en la defensa de les persones i els col·lectius discriminats per raons religioses i contra els delictes d’odi. Ha treballat durant dècades per a divulgar el patrimoni islàmic valencià material i immaterial. També, pel valor del diàleg i el paper de la dona en la societat.

Amparo, Com esteu vivint la discriminació permanent els musulmans?

Generalitzar és complicat, es viu de molt diferents formes. Uns amb molta tragèdia, uns altres passen de tot, uns altres s’ho prenen a riure, però com sempre la més afectada és la dona.  Ho passa pitjor la dona que l’home: la islamofòbia de gènere. Quan hi ha islamofòbia cap a l’home utilitzen a la dona com a arma llancívola per a atacar a l’home.

Què és la islamofòbia de gènere?

És trist que  a una noia se la jutgi encara per si es posa una roba o es posa una altra, i no se la jutgi per la seva capacitat intel·lectual, per la seva capacitat acadèmica, per la seva preparació professional, que se li negui l’accés a la universitat o al treball perquè ha decidit posar-se un vel que li cobreix el cabell, em sembla terrible. També hi ha certs arguments molt confusos que perjudiquen moltíssim, com és el suposat alliberament de la dona musulmana: que es llevi el mocador per a alliberar-se, però a tu qui t’ha dit que aquesta dona necessita ser alliberada perquè porta mocador? Es lleva el mocador i ja està alliberada? Fa riure. Si una dona necessita ser alliberada i porta el mocador imposat, per força, jo seré la primera a donar suport que li ho llevi, però si ho porta lliurement, per pròpia voluntat, caldrà respectar-la. Les dones tenim dret a la llibertat d’elecció, dret a la nostra pròpia imatge, a practicar la religió de la forma que considerem oportuna. El mocador no és una qüestió de gènere, és una qüestió  religiosa. Utilitzen la religió per a arremetre contra la dona i a l’inrevés. El model que ells defensen és el nacional catolicisme i aquí sobrem la major part.

Sobre el feminisme, com el veus?

La diversitat és enriquidora, hi ha molts feminismes. Som nosaltres i les nostres circumstàncies. Tinc clar que defenso el dret de la dona i la igualtat amb l’home. En totes les cultures les dones estem  afectades pel patriarcat i aquesta és la veritable lluita, no entre nosaltres. La dona ha de triar lliurement el que vulgui ser. L’autèntic feminisme ha d’ajudar la dona a aconseguir les seves metes, no les que dicta un feminisme hegemònic que no representa a totes les dones, ni a tots els feminismes. Aquest feminisme mal entès diu que has d’aconseguir les seves metes, no les teves. D’aquesta forma està sotmetent a la dona. Si de debò t’importen les dones, has d’entendre-les, escoltar-les i ajudar-les al fet que siguin el que elles vulguin ser i aconseguir les seves pròpies metes,  encara que no coincideixin amb les teves.

En el moment que apareix l’Islam -l’any 622- comença a defensar a la dona. Les dones eren assassinades només néixer, la dona era menys que res. Per això des del principi una de les primeres prohibicions va ser no matar a les nenes. Això es va plasmar en el llibre sagrat, en la tradició profètica i en la pràctica dels primers califes. Llavors, hi havia dones ministres, dones sàvies, mestres de mestres, per a reivindicar el paper de la dona dins de la religió. Actualment, les erudites musulmanes  estan treballant, difonent i defensant tots aquests conceptes que són importantíssims, que se sàpiga que va passar llavors i com veiem en l’Islam el tema de la dona des de sempre.

Com us afecta el terrorisme a la comunitat musulmana?

Ens perjudica moltíssim, ens està destrossant. Desgraciadament, donen pábulo als terroristes, donen per bo el seu discurs, el difonen, el donen suport. La gent comença a veure’ns com un perill, com una amenaça i és molt dolorós. Que uns assassins pocavergonyes tinguin el desvergonyiment de dir, que estan fent el que estan fent en nom de la teva religió, això ja et mata. Però a més, que la resta de la societat t’assenyali amb el dit, et culpabilitzi i t’estigmatitzi dol molt. Els terroristes maten molts més musulmans en països no occidentals, però els mitjans de comunicació només treuen notícies quan maten a occidentals i això contribueix al fet que ens assenyalin amb el dit i ens discriminin.

Què significa per a tu ser musulmana?

És una forma de vida que implica pau. La pau és la clau fonamental. Paz amb Déu, amb els seus mandats,  pau amb un mateix i amb els altres. Pau espiritual i pau social. La salutació ‘Salam  alaykum’ és pau.  La paraula Islam té una arrel que ve de la paraula Salam. L’Islam és pau, sense la pau l’Islam no és res. Una pau en el més ampli sentit, no només que no hi hagi guerres, que no hi hagi violència, sinó una pau amb la creació. Cada vegada més els musulmans joves lliguen l’Islam amb l’ecologia. Tots som part de la creació i hem de respectar i preservar aquesta creació. En àrab es diu una ´amána´, que significa deixar en préstec una cosa a una persona quan em vaig i ella té la responsabilitat de cuidar-la i  retornar-la en aquest mateix estat com a mínim  que quan la va rebre. És a dir: és un préstec amb devolució del qual t’has de responsabilitzar. Els fills són una amána, la vida, la salut, la naturalesa, la creació tota és una amána. Déu ha creat tot això perquè tots ens puguem beneficiar. El musulmà és aquell que beneficia allà on està… com la pluja benèfica.