Els països membres de l’OTAN no tenen cap impediment legal per signar el TPAN. Signar-ho o no és una qüestió merament política. Si Espanya ho signa seria un pas revolucionari que contribuiria enormement a rebaixar l’hegemonia nuclear.

Per Carlos Umaña

El 7 de juliol de l’any passat, en les Nacions Unides a Nova York, 122 països van votar a favor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (el TPAN), el pas més gran i contundent que s’ha donat en el camí cap al desarmament nuclear.
El Tractat es va obrir per a la seva signatura i ratificació el 20 de setembre de l’any passat i al dia d’avui ja ho han signat 69 països, dels quals 19 ho han ratificat, convertint-se en Estats part.
Els qui s’oposen al TPAN diuen que no servirà perquè no compta amb el suport dels països posseïdors d’armes nuclears, ignorant el fet que cap tractat ha gaudit de suport universal des del principi. Això sempre es construeix amb el temps. Els avanços monumentals en la història de la humanitat mai comencen amb un acord comú entre totes les parts.
La prohibició funciona. Amb les altres armes de destrucció massiva, va precedir a l’eliminació i inicialment va tenir una oposició molt forta dels posseïdors i productors. No obstant això, anteposant les conseqüències sobre les consideracions estratègiques -un procés conegut com a desarmament humanitari- és que es va aconseguir estigmatitzar-les, prohibir-les i eliminar-les. La prohibició va passar ser la norma a seguir a tot el món, tenint un impacte també als països que no la recolzaven. El cas més recent és el d’Estats Units, que mai va signar la Convenció sobre les Municions de dispersió i va acabar tancant la seva última fàbrica d’aquestes armes fa 2 anys perquè va perdre compradors, va perdre inversors i s’havia creat un clima internacional de condemna moral a aquestes armes.
De la mateixa forma, avui dia, cap país es vana d’estar armat amb armes químiques o biològiques. La sòlida normativa internacional contra aquestes armes ha fet que això sigui un tabú. D’això es tracta l’estigmatització i així és com funciona aquest tractat: afeblint l’hegemonia nuclear incidint sobre els mecanismes morals, polítics, legals i econòmics que l’han sostingut fins ara.
En el marc del 2on fòrum sobre violències urbanes i educació per a la coexistència i la pau a Madrid al novembre, ICAN va llançar la campanya “Les ciutats recolzen el TPAN” que és un compromís que fan les ciutats amb el tractat, i un anomenat que li fan al seu govern d’unir-se al TPAN. Aquesta és una campanya que reuneix els esforços d’altres campanyes que ja, a tot el món, s’han manifestat en favor del TPAN.

Fa un mes, Índia va anunciar que havien desenvolupat la capacitat de disparar míssils nuclears des de submarins que poden viatjar a qualsevol costa i apuntar els seus míssils a qualsevol ciutat. Ho van cridar el «Destructors de ciutats». Les ciutats, els centres urbans plens de població civil, són el blanc de les armes nuclears. Les ciutats, són, alhora, l’eix sobre el qual es pot produir el canvi de paradigma necessari.

Poden generar programes educatius que facin consciència sobre les conseqüències humanitàries les armes nuclears. Poden -i tenen l’obligació de- invertir els fons públics responsablement i aplicar la desinversió en les armes nuclears. Poden, a més, fer-li un anomenat al seu govern perquè ferm i ratifiqui el TPAN. Això és especialment rellevant en països políticament descentralitzats, com Espanya.

El 2 de setembre d’aquest any, el president d’Espanya, Pedro Sánchez, es va comprometre a signar el TPAN. Els països membres de l’OTAN no tenen cap impediment legal per signar el TPAN. Signar-ho o no és una qüestió merament política. Si Espanya ho signa seria un pas revolucionari que contribuiria enormement a enfonsar l’hegemonia nuclear.

El suport polític dels ajuntaments i municipis és necessari per aconseguir que el govern espanyol actual prengui la decisió correcta. Perquè Pedro Sánchez compleixi la seva promesa de signar el TPAN i catapulti aquest procés.

A Espanya, el Concejo de Santiago de Compostel·la ja ha manifestat el seu suport al tractat. També ho ha fet el de Granollers. Ciutats com Madrid i Barcelona estan per unir-se fortament a la campanya i comptem amb el suport de la xarxa ciutats d’Alcaldes per la Pau, que estan enfocats en aquesta campanya.

És el moment de mobilitzar a Espanya, que s’aproxima a fer un pas històric d’implicacions globals. El desarmament nuclear està més a prop que mai.