La Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, que agrupa a la major part de Mareas Blancas i col·lectius en defensa del dret a la Salut i a la sanitat pública de tota Espanya, es va reunir a Barcelona, a l’Ateneu Popular de Nou Barris.

Va ser una reunió que marcarà un abans i un després, on es va decidir convocar una Jornada de lluita, a escala estatal, contra les llistes d’espera i la mercantilització de la nostra salut. Després de dues jornades de lluita contra les llistes d’espera, els mesos de gener i maig d’aquest any, amb èxit desigual segons el territori, la Coordinadora Estatal assumeix la iniciativa impulsada per la Marea Blanca de Catalunya per a convertir el pròxim dia 10 de desembre en un crit enorme de prou!, que s’estengui de Nord a Sud i d’Est a Oest. No n’hi ha prou en convocar. Cal  treballar-ho, tant des de baix com des de dalt. Com explicaven els companys de Terrassa a la Coordinadora en l’àmbit local, quan ja es té la força veïnal, son imprescindibles els treballadors i treballadores i per això cal parlar amb les juntes de personal, els comitès d’empresa i les seccions sindicals. Però tampoc podem oblidar treballar les direccions dels sindicats i les forces polítiques. Una acció amb el suport del  màxim nombre de   sindicats  i avalada per les forces polítiques no pot ser ignorada pels mitjans de comunicació, ni pels alts responsables de l’administració, ni pel conjunt de la societat. Ha de ser un esforç col·lectiu. De totes i tots.

La data escollida no és a l’atzar. El 10 de desembre és el Dia Internacional dels drets humans. La salut és un dels drets fonamentals, imprescindible, ja que sense la salut no podrem exercir la resta de drets. I com ho farem? Doncs d’acord amb el caràcter de la mateixa Coordinadora Estatal: de manera autònoma per a cada territori i cada col·lectiu.  Allò que és important no és què farem en concret a cada ciutat o poble, sinó per què ho fem tots alhora. Les llistes d’espera maten, i discriminen a les persones per la seva capacitat econòmica, ja que qui pot se les estalvia pagant. A més son el gran negoci del sector privat, que després d’exhaurir els recursos materials i personals de la sanitat pública, amb l’excusa perversa de l’austeritat, ara s’erigeix com la gran solució per a les llistes d’espera.

Però aquesta no va ser l’única notícia sorgida de la reunió de la Coordinadora Estatal. Ja és un èxit que fos la vuitena  coordinadora, un exemple de participació   i de continuïtat en el temps d’activistes de Madrid, Lleó, A Corunya, Alacant, València, Segovia, però sobretot  també de tota Catalunya. Des de Lleida fins al Maresme, el Vallès Oriental i l’Occidental i el Baix Llobregat van ser presents tant al matí com a la tarda, una veritable assemblea oberta de participació ciutadana.

Tot i que amb diferents disfresses semàntiques, les problemàtiques són comunes. Quan a Lleó et parlen dels problemes de la sanitat rural, de la despoblació i de la falta de personal, sorgeix la situació de les comarques de Lleida, on per a anar als  especialistes, per exemple, molts dels pacients han de pagar-se uns desplaçaments importants. Interessant l’aportació des del País Valencià, pioner a Espanya en la desprivatització, reversió de les privatitzacions, en aquest cas de l’Hospital d’Alzira, que ha estat de  tanta importància que ha donat nom a un tipus de gestió econòmica dins de la sanitat publica. Escoltar els companys i companyes com remarcaven la importància de la voluntat política, de la pressió de les institucions locals, de la mobilització ciutadana, enfront d’unes empreses sangoneres, que intentaven fins i tot manipular els seus treballadors i treballadores mitjançant plataformes “grogues”.

L’atenció primària també va ser uns dels eixos dels debats. Serà a principis de 2019 quan es realitzarà a Madrid una jornada sobre el model d’atenció primària cercant el màxim de participació, tant sindical, com polític i científic. La qüestió del model no està aïllada sinó que cal sensibilitzar tothom a través dels posicionaments dels diferents ajuntaments. Hi haurà doncs mocions pels plens dels ajuntaments.

Però finalment hi ha un aspecte molt important d’aquestes trobades: la fraternitat dels companys i companyes de lluita. Ens reconeixem els uns als altres, dins de la diversitat, en tenir un objectiu comú. Els drets no es reclamen, sinó que s’exerceixen i ho hem de fer amb força, amb la força col·lectiva que és l’única que ens pot dur a la victòria, a una societat més justa.