Per Daniel Cruz.-

“El poder no es té, s’exerceix”. Aquesta màxima de Focault descriu com ostentar poder no ha d’anar associat a l’ús de la força per dur-ho a terme. La repressió és la variant intangible de la violència física, i funciona exactament sota la mateixa lògica: no arriscar-se a cometre un acte i així evitar la represàlia. En pro de promoure una pau social, el 30 de març de 2015 el govern del Partit Popular, amb tota l’oposició en contra  va posar una mordassa als autors més crítics, i tots els espanyols vam ser testimonis de com el dret fonamental de llibertat d’expressió es veia retallat.

Calia esperar una rebel·lió per part de l’esquerra, una gran demostració de múscul social i d’unió de classe treballadora que aprofités la impopularitat de la mesura, però no es va produir. Alguna que altra concentració i una oposició feble (i afeblida), han permès que la Llei de Seguretat Ciutadana hagi pogut tenir via lliure durant aquests dos anys, havent arribat a denunciar a 30 persones al dia  La repressió policial duta a terme per part del govern del PP per fer callar la crisi catalana ha tornat a reavivar aquesta campanya i, ara sí, ha despertat a la societat civil. No Callarem va ser fundada quan es complia just un any de la citada llei en solidaritat amb les primeres denúncies i contra la censura  amb un multitudinari concert que va reunir a 5.000 persones al Parc Gran Sol de Badalona, però no ha estat fins ara que ha aconseguit refundar-se i rearmar-se per reivindicar-se com la “plataforma transversal i plural de ciutadans, col·lectius i entitats que treballen conjuntament en la defensa del dret a la llibertat d’expressió”, el qual consideren com “un dret fonamental dins de la democràcia”.

 

Aquesta plataforma ha convocat una roda de premsa aquest matí per donar a conèixer les activitats que han confeccionat dins del que han cridat la Setmana de la Llibertat d’Expressió i que se celebrarà de l’11 al 15 d’abril a la (paradoxalment) antiga presó Modelo de la ciutat comtal, i que servirà, d’una banda, per donar a conèixer, denunciar i debatre sobre casos d’artistes o activistes que estan sota la lupa judicial i, d’altra banda, per omplir les arques de la caixa de solidaritat que pagarà les multes que es tramiten sota l’empara de la llei mordassa. Alguns dels ponents els mateixos cap de cartell dels actes que produiran durant la propera setmana, com els rapers Pablo Hasel i Elgio, ambdós condemnats a presó per les lletres de les seves cançons. També han assistit altres cares visibiles i reconeixibles de l’activisme més subversiu, com Willy Toledo o David Fernàndez.

Durant els minuts que les entitats han tingut la paraula, destaca la participació de DiEM25 Barcelona. El moviment co-fundat per Varoufakis i que pretén posar en cintura a la Unió Europea en les següents eleccions europees, ha posat sobre la taula el sagnant succés de repressió de llibertat d’expressió que porta ocorrent a Europa més de 6 anys: el cas de Julian Assange. Precisament, notícia fa poc a causa que, per haver fet un nou comentari sobre el procés català a Twitter, el govern equatorià, a instàncies d’Estats Units i Espanya, ha instal·lat inhibidors que impossibilita la comunicació amb l’exterior i li ha prohibit la recepció de visites en la qual des de fa 2.116 dies és la seva presó, l’Ambaixada d’Equador a Londres.

Marea Pensionista, Grup de Periodistes Barnils, Xes i un llarg etcètera d’entitats , que també han participat a la roda de premsa, han posat a una foto que serveix per posar, de nou i per fi, a la societat civil al centre de l’actualitat i decisió política. Avui ha ressorgit la solidaritat de classe i ha retronat  al pati de la presó #DemàPotsSerTu.