Tribulacions a Catalunya: l’imperi contraataca

18.10.2017 - Barcelona - Sasha Volkoff

Aquest article també està disponible a Anglès, Castellà, Italià, Grec

Tribulacions a Catalunya: l’imperi contraataca

Diari d’un pobret mortal a Catalunya.

Dimarts 17 d’octubre de 2017. Just quan semblava que s’obriria un “impasse”, una treva breu que permetria prendre aire a tothom, “zasca”!, el govern espanyol empresona els dos principals dirigents de les organitzacions independentistes Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

Jo volia descansar de tanta mobilització, tanta cassolada, però no hi ha manera. Darth Rajoy s’ha obstinat a ficar-nos por com sigui, així que no queda més remei que tornar a protestar.

Els han ficat presos per sedició… quina paraulota! Sembla treta d’una novel·la d’Alatriste. “Pardiez comte-duc!, els sediciosos ens envolten” diria el rei Felipe IV. El diccionari diu que sedició vol dir “Alçament col·lectiu i violent contra l’autoritat, l’ordre públic o la disciplina militar, sense arribar a la gravetat de la rebel·lió.” Sona terrible, oi? Jo ho he vist en pel·lícules, però per descomptat el que ocorre als carrers catalans aquests dies està bastant lluny de ser un “alçament violent contra l’autoritat”, més aviat és una “resistència no-violenta contra les porres de l’autoritat”.

Diuen que els fets pels quals tenen lloc les actuacions van ocórrer el 20 de setembre passat, quan la Guàrdia Civil va entrar en la Conselleria d’Economia i es va endur presos uns quants funcionaris (que, per cert, van ser alliberats un o dos dies després). En aquella ocasió les organitzacions Òmnium i ANC van cridar a manifestar-se enfront d’aquesta conselleria per protestar per les detencions i el registre, fets que, al seu torn, van marcar el tret de sortida de l’actuació de la policia a Catalunya.

Els qui han detingut als #Jordis són els mateixos que s’esquinçaven les vestidures quan a Veneçuela van detenir líders de l’oposició per organitzar manifestacions. Clar que en el país del Carib aquestes manifestacions acabaven moltes vegades amb morts, mentre que les conseqüències de la manifestació barcelonina van ser tres cotxes patrulla coberts amb adhesius. El que allà era una vulneració dels drets humans, aquí és el triomf de l’estat de dret (García Albiol “dixit”, sí, el mateix que va ensenyar el vídeo d’uns nens, que estaven representant una obra de teatre a Cambrils, com a exemple de l’adoctrinament escolar a què es veuen sotmesos els nostres querubins).

Sembla que vivim en un món a l’inrevés. Uns policies apallissen la població indefensa l’1 d’octubre (seguint ordres de gent molt elegant, clar) i resulta que envien a judici l’únic policia que no va executar la repressió, el cap dels Mossos J.L. Trapero, convertit en un modern Clint Eastwood català, …i sense necessitat de fer servir el tros de pistola d’”Harry el Sucio”.

Mai hauria imaginat que els catalans, per naixement o per adopció, per residència o per paciència, acabéssim encarnant aquesta lluita no-violenta per a la llibertat. Quan siguem independents el primer que faré serà una bona migdiada, entre la botifarra del migdia i l’escudella de la nit.

Mentrestant, a les principals ciutats catalanes ja estan triant la plaça o el carrer a què posaran el nom de Rajoy, gran artífex de la nova república catalana.

Els que passen de la cinquantena han reviscut les seves èpoques juvenils quan corrien davant dels “grisos”, en aquells moments representants de la dictadura franquista, mentre que ara… vaja!, quina coincidència… Mentre, la gent gran, fa provisió d’oli, sucre i arròs, per allò que pugui passar.

Encara sort que els grans líders europeus ens rescataran del pèrfid govern castellà, com ara el cas del gal, d’origen català, Manuel Valls (no confondre amb Astèrix), tot i que, segons ell, mentre no hi hagi morts no tenim per què lamentar-nos.

Bé, avui toca manifestar-se una altra vegada, en aquest cas per demanar l’immediat alliberament dels pobres #Jordis. No crec (ni tampoc desitjo) que estiguin molt a la presó, perquè si no es convertiran en els nous Sant Jordis, derrotant els broncs i lletjos dracs del PP i els bufons i joves aprenents de drac de Ciutadans (el PSOE no sabem si farà de princesa desvalguda, d’escuders dels dracs o simplement de rosa).

Categories: Drets Humans, Europa, No-violència, Opinions, Política
Tags: , ,

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

video 10 anys Pressenza

Marxa mundial per la pau i la noviolència

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.