No hi ha democràcia si no tenim dret a decidir. Democràcia Real Ja!

No és molt diferent el que passa a Catalunya al que sofrim en tots els territoris de l’Estat espanyol encara que avui tot l’interès estigui a Catalunya per la repressió de la qual està sent objecte per impedir que pugui exercir el seu dret al vot en el referèndum, mentre els ciutadans han decidit defensar-ho i exercir-ho. Tal vegada, estiguem davant el cas que a iguals problemes puguem donar solucions comunes.

Les posicions que mantenen des del govern espanyol i el govern català, els líders del qual formen part de partits que s’estan ofegant en la corrupció, no són molt diferents encara que la responsabilitat major la té Mariano Rajoy, les males arts de la qual en governar han permès que es mostrin en la seva esplendor les seves idees i maneres de fer franquistes com podem veure a través de les imatges ara mateix.

Hi ha molts elements i interessos darrere de tot el que s’està movent però hi ha alguna cosa que ha unit i que ha fet que molta gent hagi sortit al carrer, s’hagi manifestat i vagi a votar: és el dret a decidir i el rebuig a Mariano Rajoy i el seu partit.

Cal aclarir que en tot l’estat espanyol s’han multiplicat les mostres de suport al dret dels catalans a decidir sobre el seu futur i de rebot a Rajoy. El cartell que obre aquesta nota és un dels molts que estan convidant a manifestar-se en diferents ciutats espanyoles.
Des del nostre punt de vista, la solució al “conflicte hispà-català” pot ser la mateixa que necessiten la resta dels espanyols i no és una altra que generar un àmbit d’apropament i diàleg en el qual es plantegi com a objectiu conversar en quins termes declarar un procés constituent,  en el qual tota la població de l’estat espanyol decideixi dins de quin marc jurídic vol construir el seu futur.

Més enllà del que ocorri avui i en el futur més proper a Catalunya respecte a la seva possible independència, el problema de fons és el mateix per a tots. És clar que la Constitució del 78, filla de la dictadura de Franco, no dóna més i el que estem vivint bàsicament és això.

Necessitem un nou procés constituent en el qual puguem decidir, per exemple, sobre les següents qüestions:

  • Si es vol com a forma d’estat una monarquia o una república. O el que és igual si es vol tenir com a cap d’estat a una persona triada per tots els ciutadans o a algú que és fill, nét de… i que, a més, en el cas de la Casa Real espanyola fa negocis i els facilita entre venedors d’armes i governants assassins. En definitiva, si es vol seguir vivint en un model que ve de l’Edat Mitja aliat amb corruptes i assassins o passem pàgines i ens situem en el present, vivint si més no en una república (per cert, no és la màxima aspiració de qui escriu).
  • Si es vol o no un estat confederal i quines competències tindria cada estat/nacionalitat o com es reconegui cada poble.
  • El qüestionament de les fronteres en un termini mitjà.
  • Si es vol seguir mantenint l’article 135 de la Constitució Espanyola o que torni a escriure’s com va ser en els seus orígens. El citat article va ser modificat en 48 hores pel socialista José Luis Zapatero i va comptar amb el recolzament del Partit Popular, la qual cosa van fer d’amagat de la ciutadania. Aquest article prioritza que l’estat espanyol retorni el deute extern (bona part de la qual és privada) al benestar social de la població, és a dir, a costa de reduir pressupostos públics de camps com a sanitat, educació, pensions, etc. si és necessari… i ho ha estat, només cal veure les retallades sofertes. La seguretat que la vida i la llibertat de les persones es posen per sobre de qualsevol altre valor o interès o no.
  • La renúncia o no de l’estat espanyol a la guerra com a manera de resolució de conflictes amb altres països.
  • I, com a conseqüència, la participació o no en operacions de l’OTAN, i la sortida o no de l’OTAN.
  • La renúncia o no d’Espanya a la defensa i justificació de les armes nuclears.
  • La possibilitat que tot representant públic deixi el seu càrrec immediatament si és que no respon al programa pel qual va ser triat.
  • La revisió de la condició d’ aforament dels càrrecs públics. És a dir, que puguin ser jutjats en el cas que hi hagi indicis seriosos que han comès delictes, especialment aquells que tenen relació amb el mal manejament dels interessos públics.
  • L’incentivament dels referèndums sobre tots els temes importants que afectin a la població.
  • La potenciació o no d’allò públic (sanitat, educació, pensions…)
  • La potenciació o no d’una economia mixta.
  • L’engegada o no d’una renda bàsica universal.
  • I tots els temes que en els quals necessitem posar-nos d’acord i que afectin al conjunt de la població.

En síntesi, necessitem posar en dubte la monarquia, el funcionament dels partits tradicionals, la falta de transparència… i tot el sistema que acompanya a l’anterior de corrupcions, amiguismes, lliurament en safata del benestar de la ciutadania a les multinacionals, la participació en guerres que solament deixen desolació i refugiats als quals els deixem l’entrada, etc.
Hem d’exigir el dret a poder construir el futur al que aspirem entre tots.
Procés Constituent JA en el qual es posi com a centre i valor fonamental a les persones i les lleis al seu servei!