Ahir, 27 d’octubre del 2017, el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Sabem que és una resposta simbòlica que li queda molt tram per ser traduïda en una República Catalana, però la gravetat de la situació política va conduir a l’acceleració del procés. Sis hores després el Govern de Rajoy destitueix al govern català, però convoca eleccions per a desembre.

Se sabia que el risc estava declarat, no anava a ser d’una altra manera, perquè els dos trens anaven pel mateix carril en adreces oposades. La Plaza Sant Jaume, seu on es troba el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament ha estat una festa d’alegria desbordant. El somni de generacions de catalans ha vist el seu despertar, i aquesta alegria, conscient o inconscient de la seva implicació posterior ha de ser escoltada, perquè l’alegria d’un poble es guanya amb accions coherents, i aquí la coherència ha estat la de demanar poder expressar una opinió, un desig generacional de respecte a una cultura, a un poble, les seves arrels i el seu desig de governar-se independentment d’institucions imposades i més enllà d’unes lleis no votades pels actuals ciutadans.
La declaració s’ha fet amb la frase: “La República Catalana es constitueix com a estat independent i sobirà”, amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc d’un total de 135 diputats. “Vénen temps difícils, de tensió, però no tenim alternativa” declara Marta Rovira, portaveu de Junts pel Sí (coalició d’independentistes). Rovira ha deixat clara la resposta: “Estem aquí per complir el mandat de l’1 d’octubre…els ciutadans ens van garantir el país i ara és el nostre treball garantir-los l’Estat”. Les seves declaracions han continuat de manera contundent donant el poder al ciutadà: “Construir un estat com ens proposem fer, significa que el poder de l’Estat no pot estar mai sobre el poder de la gent”.

Amb aquestes declaracions i l’acció del poble català en les urnes el dia 1 d’octubre, no queda més que pensar en una futura proposta: les lleis les haurà de determinar el poble, els ciutadans, renovant-se concorde a l’avanç dels temps.