Mig milió de persones han marxat aquesta tarda a Barcelona amb la consigna “no tinc por”. La capçalera de la manifestació, que portava una pancarta amb el lema “no tinc por”, estava formada per representants dels cossos de seguretat i d’emergència, així com de les entitats veïnals i ciutadanes que van tenir un paper destacat en els atemptats del passat 17 d’agost de Barcelona i Cambrils (Tarragona), que van causar 15 morts i més de 120 ferits.

Darrere de la capçalera seguia un grup de més d’un centenar de persones membres de diferents comunitats religioses, entitats que treballen per la pau, els drets humans, contra el racisme, pels drets de la immigració i els drets socials, a més d’associacions de Ciutat Vella, entitats veïnals, ciutadanes i una representació d’agents econòmics.

En segona fila marxaven diverses autoritats: el rei d’Espanya, Felip VI, els presidents dels governs espanyol (Mariano Rajoy) i català (Carles Puigdemont), l’alcaldessa de Barcelona (Ada Colau), i diversos presidents autonòmics.

Quan la capçalera de la manifestació ha arribat a l’escenari situat a la plaça Catalunya s’ha pronunciat un discurs que començava amb el següent salutació:

Bona tarda a tothom, buenas tardes, salam aleykom

Els que estem aquí avui hem vingut per cridar ben fort i amb una sola veu:
NO TENIM PER!

NO TENEMOS MIEDO

WE ARE NOT AFFRAID

MA KAN KHAFUSH

Després del discurs, s’han llegit textos de Federico García Lorca i Josep Maria de Sagarra per l’actriu Rosa Maria Sardà i la portaveu de la Fundació Ibn Battuta i membre actiu de la comunitat musulmana a Catalunya Míriam Hatibi. Dues dones, nascudes a Barcelona, ​​que viuen a Barcelona, ​​i que estimen Barcelona.

Després de les paraules, s’ha escoltat “El Cant dels Ocells” tema que Pau Casals va convertir en símbol de pau i llibertat. L’acte ha conclòs amb càntics de “No tinc per” per part dels manifestants. Desenes de voluntaris han repartit entre els assistents milers de flors vermelles, grogues i blanques, que són els colors de la ciutat de Barcelona.

Durant la manifestació, nombrosos col·lectius han denunciat la venda d’armes del govern espanyol al govern de l’Aràbia Saudita, principal impulsor del wahhabisme i el salafisme, corrents islàmics fonamentalistes que fomenten el discurs de l’odi i la violència i a les quals podrien estar vinculats els components del grup que va realitzar l’atemptat. A l’arribada del rei i dels membres del govern espanyol s’han escoltat xiulets i crits de “fora, fora” que s’han repetit al llarg de la marxa. A les pancartes més visibles es podia llegir: “Les vostres polítiques, les nostres morts”, “Felip VI i el Govern, còmplices del tràfic d’armes” “Mariano, volem pau, no vendre armes”, Felip, qui vol la pau no trafica amb armes “,” Les seves guerres, els nostres morts “,” Imagina un país que no vengui armes “,” No a la islamofòbia “,” No tenim por “,” La millor resposta és la pau “,” Volem pau, no vendre armes “,” Pau sense fronteres “,” Víctimes, ni aquí ni allà “etc …

A la marxa han estat representats nombrosos col·lectius: membres de col·lectius en defensa pels drets dels immigrants, vestits amb samarreta blava, com a símbol d’acollida als refugiats, islàmics amb les seves pancartes en àrab, independentistes amb la bandera estelada, banderes amb la mitja lluna i l’estrella de Pakistan, col·lectius sud-americans, banderes espanyoles. Cal ressaltar la complementació i fraternitat entre tota la gent que ha participat amb independència de les seves creences religioses, procedència, cultura, etc.

Aquest acte ha permès superar la por, el ressentiment, l’odi i el dolor produït per un horrible succés, escollint la via de la reconciliació en lloc de la via de la venjança. Dones europees abraçaven a dones islàmiques, la gent posava flors a les furgonetes dels cossos de seguretat i abraçava als mossos, aplaudia als serveis d’assistència mèdica de les ambulàncies. Ha estat un acte commovedor, en què a molta gent li queien les llàgrimes entre aplaudiments i abraçades.

En acabar la manifestació, molts dels participants han realitzat el recorregut que va fer la furgoneta el dia 17, atropellant centenars de transeünts al passeig de la Rambla. En diversos punts del passeig s’han col·locat altars plens de flors, ninots de peluix, postals, dedicatòries pancartes. Són llocs que produeixen una forta commoció, llocs que han estat carregats per les diferents pregàries i comandes de tots els que allí s’han acostat, llocs que connecten amb alguna cosa profunda i que transcendeix a la individualitat, que connecten amb un nou sentir universal, amb un clam per la fi de la violència en qualsevol lloc del planeta.

Una nova sensibilitat s’està despertat, una sensibilitat que escull resoldre els atropellaments mitjançant la reconciliació en lloc de la venjança, una nova sensibilitat que denuncia la violència aquí i a qualsevol lloc del planeta, una sensibilitat que sent l’altre com a germà i es commociona davant el seu dolor, una sensibilitat que assigna un nou paper a les forces de seguretat, el de protectors de la societat civil, una sensibilitat que denuncia la hipocresia i crueltat dels nostres governants i busca altres models. Avui a Barcelona, ​​tota la ciutadania ha donat un exemple moral de com respondre a una situació terrible i dolorosa.