Entrevista a Sostre Cívic: com canviar el model d’accés a l’habitatge

10.08.2017 - Eva Marín. Pilar Paricio - Redacción Barcelona

Aquest article també està disponible a Spanish

Entrevista a Sostre Cívic: com canviar el model d’accés a l’habitatge
(Imatge: Sostre Cívic)

La dificultat d’accés a l’habitatge continua sent un dels principals problemes a Catalunya, especialment a Barcelona. Quan encara les famílies s’estan recuperant dels efectes de la crisi i dels desnonaments per impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer, apareix un nou impacte, la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. Diferents col·lectius estan proposant noves solucions per donar resposta a aquesta situació, com la gestió i el dret de superfície sobre sòl públic per destinar-lo a la construcció d’habitatges per a la ciutadania. És el cas de Sostre Cívic, una cooperativa d’usuaris i habitatges, que compta amb 570 socis i sòcies, i promou un model alternatiu d’habitatge on la propietat dels immobles resideix en mans de la cooperativa, a la vegada que els seus membres es beneficien d’un ús indefinit i transferible de l’habitatge a canvi d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible. Els socis no han de pagar una hipoteca mensual desorbitada ni estan subjectes a l’especulació immobiliària. En Yabel i l’Helena ens expliquen de què es tracta. En Yabel Pérez treballa a Sostre Cívic i porta la part d’acompanyament als grups i als projectes. L’Helena fa poc que s’ha incorporat a l’equip tècnic de Sostre Cívic i s’encarrega de les tasques de difusió, relacions amb administracions i continguts per ajudar als socis i administracions.

 

Quin és el model habitacional que proposa Sostre Cívic?

Sostre Cívic realitza promocions amb el model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, és a dir, la propietat dels habitatges no la tenen les persones, sinó que la té la cooperativa, que és un espai més ampli i participat de manera democràtica pels diferents socis. Per tant el soci té la cessió d’ús de l’habitatge, que consisteix en poder fer-ho servir. La cooperativa garanteix als socis l’accés a un habitatge digne, a la vegada que impedeix la venda o l’especulació. Aquest model es pot desenvolupar a diferents tipus de patrimoni: cedit per l’Ajuntament, privat que la cooperativa compra o alquila.

Una altre qüestió és el model de convivència, tenim des de gent que vol que cadascú visqui a casa seva, a gent que vol un model de cohabitatge amb espais comuns de convivència que el grup decideix. Sostre Cívic promou el cohabitatge, a on es comparteixen recursos, però és cada grup que decideix el model que vol. En quant a règim del sòl, poden ser promocions sobre sòl lliure o sobre sòl amb protecció oficial.

 

Com es financien aquests projectes?

Per realitzar un projecte habitacional es fa un pla de viabilitat i un pressupost i es busca finançament, generalment a entitats financeres. Els socis que entraran a viure posaran una quota inicial i una quota mensual per l’ús, al final el conjunt d’aquests diners pagaran el préstec que s’hagi demanat. La quota inicial es retorna al soci en el moment que abandona l’habitatge. El finançament el demana la cooperativa a les entitats financeres i no els socis de manera personal, això és un avantatge per molts socis que no aconseguirien finançament. Les entitats que financen els projectes són banca ètica com Coop 57 o FIARE, també Tríodos o Caixa d’Enginyers i Caixa de Guissona.

 

Quin és el perfil de socis de Sostre Cívic?

Persones que opten per aquest model per militància, encara que també ve gent amb dificultats per pagar el lloguer, però sobretot, les persones que vénen, ho fan per convicció de què cal canviar el model d’habitatge.

Fins i tot tenim socis que ja tenen solucionat el tema de l’habitatge, però que participen per aportar el seu granet de sorra i professionals que donen suport com ara advocats, enginyers, arquitectes, promotors. En altres països hi ha moltes experiències, però en aquest país cal encara desenvolupar-ho.

La cooperativa no pot fer front a la gent que té un problema d’emergència habitacional, perquè qualsevol projecte de Sostre Cívic requereix 6 mesos o més per posar-ho en marxa i si estàs buscant una solució immediata, no et serveix. Tampoc tenim un parc d’habitatges propis. Les cooperatives d’altres països amb més trajectòria sí que tenen habitatges destinats a emergències. Sostre Cívic, de moment té projectes que contemplen que a l’edifici hi hagi un pis d’acollida per encabir a qui ho necessiti i decideixin els socis.

Això no exclou que facin projectes per gent amb pocs recursos, com projectes de rehabilitació en règim de masoveria urbana, que poden ser una solució per gent jove amb treballs precaris. Els futurs habitants dediquen hores a rehabilitar l’edifici però la quantitat de diners que necessiten per fer-ho és menor que si construeixes un edifici nou.

 

Ens podeu parlar dels projectes que teniu ja en funcionament i els projectes en els quals esteu treballant?

A Barcelona ja està en marxa l’edifici de “Pomaret”, una antiga casa desocupada, situada al barri de Sarrià, que precisa rehabilitació. Gràcies a un acord entre el propietari i Sostre Cívic, 6 famílies s’hi van instal·lar el 2013. Van pactar amb el propietari  les condicions de rehabilitació i una quota mensual molt tova.

També “Ca la Marina”, una finca situada al barri de Can Baró. Es tracta d’un projecte de masoveria urbana a on la cooperativa es compromet a dur a terme un seguit d’actuacions de manteniment i millora de la finca al llarg de 10 anys.

Ara mateix, estem treballant en les “Cases dels Mestres”, a la Floresta, uns habitatges que cal rehabilitar i són propietat de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Sostre Cívic, l’Ajuntament de Sant Cugat, Promusa i el col·lectiu 6 Claus van arribar a un acord per promoure el lloguer social i la masoveria urbana als habitatges. El compromís és rehabilitar els habitatges i que durant 75 anys hi visqui gent amb els criteris d’adjudicació que hagi marcat l’ajuntament, perquè la rehabilitació sigui més econòmica els socis participen en la construcció per abaratir els costos. Es defensa el caràcter eficient, sostenible i ecològic dels nous habitatges.

A la ciutat de Barcelona en tenim tres en marxa. Al carrer Princesa 49, hem arribat a un acord amb l’Ajuntament, que n’és el propietari, per rehabilitar un immoble buit i en desús. Sostre Cívic té la gestió de tot l’edifici. Actualment, ja s’han seleccionat les 5 famílies que aniran a viure i participaran en el procés de disseny i rehabilitació.

També hem engegat dos projectes més, “La Balma” i “Cirerers Florits”. En el cas del primer, al barri de Poble Nou, un grup divers de 33 persones volen construir un edifici d’habitatges en un solar, amb espais flexibles i polivalents que evolucionin amb el grup en funció dels canvis. El projecte arquitectònic compta amb 225m2 de superfície interior destinada a espais comunitaris, tot tenint en compte criteris ambientals.

El de Cirerers Florits es tracta de la construcció d’un edifici amb 27 pisos, al barri de Roquetes que també disposarà d’espais compartits i seguirà criteris mediambientals.

 

Teniu relació amb altres països que hagin desenvolupat el model de cooperatives d’habitatge?

A països com Dinamarca o Alemanya ja fa 40 o 50 anys que funciona aquest model i compten amb una llarga experiència. Algunes promocions ja han acabat de pagar els crèdits amb els quals es van construir, i ara es plantegen com invertir els ingressos que obtenen, encara que a cada país el marc jurídic és diferent.

D’altres cooperatives europees ens expliquen que al principi costa molt. Algunes van trigar 15 anys a tenir el seu primer projecte, ja que es tracta de processos molt llargs, algunes d’aquestes cooperatives després de 40 anys de funcionament han promogut 20 projectes. A Barcelona, en aquest moment costa molt comprar sòl o edificis, el mercat és car i disposem de poc capital. A altres països amb molts socis resulta més fàcil adquirir edificis per rehabilitar o promoure obra nova perquè poden fer una crida als socis i aquests responen aportant diners.

Per poder desenvolupar el model de cooperatives d’habitatge, en primer lloc, cal fer molta feina de difusió, després tenir resolt el model jurídic i evitar qualsevol tipus d’especulació i en tercer lloc revertir el model actual.

A Alemanya la banca pública dóna molt suport a iniciatives de les cooperatives d’habitatge. El suport públic pot ser pel costat polític o financer o cedint sòl o edificis. Sostre Cívic té l’exemple de la casa dels mestres a la Floresta, Sant Cugat, a on l’Ajuntament participa econòmicament en la rehabilitació, amb el compromís que en el moment que estigui amortitzat sostre Cívic li tornarà aquests diners. Per les administracions també és una aposta de futur, perquè durant els primers 20 anys cal fer una inversió, però un cop aquesta inversió està pagada, pots obtenir uns ingressos per invertir en noves promocions i augmentar així el parc social. Això també suposa un canvi de paradigma dins el model d’habitatge protegit d’aquest país que sempre ha estat en venda i per tant només soluciona el problema d’una família.

El problema de l’habitatge a Catalunya

La forta demanda d’habitatge de lloguer i la poca oferta, ha fet que les rendes pugin durant els darrers anys. A Barcelona s’ha incrementat a causa de l’aparició d’un mercat turístic, a les necessitats dels joves que no poden accedir a la compra, a la gran quantitat d’estudiants i professionals que estan de pas, i a què grans inversors internacionals estan comprant edificis sencers per convertir-los en habitatges de luxe.

Catalunya només disposa del 20% del parc d’habitatges de lloguer i Barcelona un 30%, una proporció molt baixa si ho comparem amb altres països europeus (Alemanya té gairebé un 54% i Àustria un 48%). Així mateix, el mercat de l’habitatge de lloguer protegit és escàs, a Barcelona representa l’1,54% del parc, mentre que a París és d’un 17%, un 23% a Londres, un 30% a Berlín, un 42% a Nova York, o un 48% a Amsterdam.

Amb aquest escenari, l’accés a l’habitatge torna a ser un problema, la mitjana de l’import mensual per pagar un habitatge a Catalunya és de 740 €/mes per compra i 595 €/mes per lloguer, encara que a Barcelona ciutat se situa al voltant dels 1.000 €/mes de compra i 800 €/mes de lloguer. El salari brut anual mitja de Catalunya és de 23.927,17 €/any, encara que moltes de les famílies amb necessitat d’habitatge cobren rendes inferiors a la mitja. Segons dades de l’estudi IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) 2015, les llars que ingressen entre el 2,5 i 3,5 del salari mínim interprofessional (22.585,5 euros/anuals i 31.619,7 euros/anuals) es troben totalment fora del mercat, en haver de fer front a esforços d’accés molt superiors al 30%.

La gent que participa ho fa per necessitat o per conscienciació?

La gran majoria esta conscienciada, però volem blindar qualsevol tipus d’especulació en el futur. Cada cop arriba més gent amb dificultats per pagar el lloguer per la bombolla immobiliària, i això és imparable. S’ha vist en altres ciutats, París, Nova York… on tothom fa cohabitatge però per necessitat, no per decisió. El nostre repte és fer entendre a aquesta gent que ve a Sostre Cívic amb urgència, per necessitat econòmica, que podem oferir una solució però no immediata. Aquest model va molt més enllà de poder accedir a un habitatge econòmic. Més aviat és un model, a mitjà termini, per resoldre el problema que ha portat a aquesta situació.

 

En el cas de la masoveria urbana com a les Cases dels Mestres, els socis també participen de la construcció?

Sí. L’Ajuntament cobreix part de la promoció però per abaratir els costos, els socis poden participar en la construcció. Malgrat que ens estem adonant que no representa un estalvi molt significatiu. Algú que no és professional acaba gastant més material i inverteix més hores de feina. Llavors hem trobat aquest punt mitjà en el qual la constructora es dedica a fer la seva feina i els socis es fan càrrec dels acabats, que porten més implicació emocional i requereixen moltes hores. Òbviament hem de fer tallers de formació perquè no són professionals i no deixa de ser un lloc de treball, que requereix unes garanties de seguretat. Després ho ha de validar un arquitecte, i un arquitecte municipal ho ha d’acceptar, i més quan estàs participant en patrimoni que acabarà revertint en l’Ajuntament. Hem de ser pioners en tot i hem d’obrir camí en tot.

 

Quines administracions us han donat suport?

L’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, la Generalitat, sobretot hem treballat amb joventut i gent gran i recentment amb l’Agència Catalana d’Habitatge. Ens plantegem ser promotors socials i col·laborar amb les administracions per recuperar patrimoni, ja sigui edificis en desús o provinents de desnonaments hipotecaris que han acabat als bancs. L’Ajuntament tampoc ho pot comprar tot perquè tampoc té tots els recursos i podem oferir un suport per poder treballar conjuntament.

 

Compteu amb projectes d’habitatge sènior per a gent gran?

És el projecte més nou, que fa un o dos anys que comença a sentir-se molt, per desgràcia, per unes mancances que ni l’Administració pública ni la societat en general fa front. S’hi destinen pocs recursos i les ofertes públiques són limitades. Al final és la gent que té entre 60 i 70 anys, que imaginen que en el futur poden acabar sols o bé sent una càrrega pels fills, la que busca una solució. D’altra banda, en molts municipis els habitatges no estan adaptats per la gent gran o requereix d’una rehabilitació. Davant d’aquesta realitat, a partir dels 60 anys hi ha gent que es planteja el cohabitatge per compartir espais i recursos assistencials.

També hi ha un punt ideològic i de reflexió sobre com considerar la vellesa, el tracte infantilitzat, el tractament de la mort… Són temes que es reflexionen als tallers per poder incorpora los en el projecte.

Als afores de Madrid hi ha un projecte de cohabitatge sènior i pràcticament arriba a les 100 unitats de convivència. Es va proposar també reactivar el poble, i el fet que s’incorporés un grup d’aquesta edat va fer que el municipi no perdés l’assistència pública.

 

En quin punt es troben els projectes de Sostre Cívic d’habitatge sènior?

Estan encara en la fase de reflexió, aprofundint com a grup. Són els més perfeccionistes de tots. Així com altres tenen molts ideals però de vegades els sacrifiquen per avançar més de pressa, els sènior s’ho miren tot sense pressa. Quan parlem amb les administracions sembla que no s’estan adonant de que en els propers 3 anys es jubilaran 3 milions de persones a Espanya. Gent amb recursos, experiència, alguns fan màsters i es veuen amb força i capaços de tirar endavant amb el projecte. Molts no entren en els requisits d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) perquè excedeixen els ingressos, però tampoc tenen prou recursos per una promoció nova. En el cas de Can 70 es troben amb aquesta problemàtica. No poden accedir a l’HPO però alhora veuen que és impensable impulsar una promoció, el sector immobiliari a Barcelona està molt car, hi ha molts inversors estrangers que compren edificis sencers i això ha fet que els preus pugin molt.

 

Recentment heu guanyat un dels 5 solars del concurs de l’Ajuntament de Barcelona per construir habitatge cooperatiu. Com és el projecte que heu presentat a aquest concurs?

Es tracta d’un solar al carrer Espronceda del Poblenou per construir 18 habitatges més 1 d’acollida. Els arquitectes autors del projecte són les cooperatives La Col i La Boqueria. El concurs valorava tres eixos: el projecte de convivència (com ens organitzem, quins espais compartim), el projecte de barri (es valorava la creació d’espais de relació amb el barri o amb alguna entitat), i per últim el projecte de comunitat (projectes cooperatius o col·laboratius). En aquest cas, la nostra proposta oferia un habitatge d’acollida. Treballant amb una entitat que tingui experiència es pot acollir un refugiat. També es va contemplar un espai per col·locar una nevera solidària.

 

Quina és la tasca principal que ha desenvolupat Sostre Cívic?

A altres països les alternatives d’accés a l’habitatge són diverses, però en aquest país només existeix compra o lloguer i qualsevol altra opció no disposa de cap marc fiscal ni jurídic que et doni garanties. Per tant, Sostre Cívic és pioner en establir aquest marc jurídic, que el construeix a partir de les lleis que existeixen. Per exemple, no existia cap model de contracte de masoveria urbana a Catalunya i Sostre Cívic va elaborar el marc per treballar amb aquesta alternativa. Fins i tot en l’àmbit fiscal no existeixen paràmetres de quins impostos cal pagar per una cessió d’ús o d’altres models que no siguin la compra o el lloguer tradicional.

El fet que existeixi una cooperativa amb uns estatuts que defineixi la vinculació dels socis amb el patrimoni i com es traspassarà el patrimoni, permet crear un model, aquesta és la tasca més important de Sostre Cívic, que amb els diferents projectes es va construint aquest marc.

La feina principal de Sostre Cívic no són les promocions realitzades fins ara, que són poques, sinó establir un marc que permeti canviar el paradigma. Explicar que es pot accedir a l’habitatge no només des de la compra o el lloguer, sinó també mitjançant la cessió d’ús o la masoveria urbana. A altres països com Dinamarca les cooperatives d’habitatge tenen grans parcs d’habitatge, això permet la mobilitat dels socis entre diferents ciutats.  A Catalunya això és un ideal que s’ha de construir i molts socis de Sostre Cívic inverteixen esforços i diners per fer-ho possible.

Categories: Drets Humans, Entrevistes

Butlletí

Anota la teva adreça de correu electrònic per subscriure't al nostre servei de notícies diari.


Presentació de vídeo: Què és Pressenza...

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.