El terrorisme copeja la pacífica Barcelona, i ens recorda el caos generalitzat que s’està produint al món per causa de l’ambició desmesurada i la bogeria fanàtica.

Barcelona, 18.8.2017. Ahir ha tocat a Barcelona sofrir la bogeria indiscriminada d’un atemptat terrorista. Els assassinats de persones em semblen deplorables i m’entristeixen molt. Podria dir “de persones innocents” però no m’agrada discriminar en aquest assumpte; qualsevol assassinat, sigui pels motius que sigui, em sembla terrible. I tampoc m’agraden les reaccions posteriors del poder, condemnant amb fermesa aquest tipus d’atemptats per després seguir amb les seves polítiques discriminatòries i els seus negociats perversos. Ni m’agrada l’actitud dels grans mitjans de comunicació, que omplen les seves portades amb paraules grandilocuents mentre callen sobre la violència que s’exerceix cada dia contra les poblacions a tot el món.

Aquest atac és l’últim d’una cadena d’atemptats recents en tot Europa, encara que el més just és recordar que hi ha molts més atacs al món no-occidental, només que aquests no tenen la mateixa cobertura mediàtica.

Barcelona és una ciutat pacífica, bella, plena de llum i color, repleta de visitants tot l’any. Vagi per davant que cap ciutat mereix ser atacada ni els seus pobladors acoquinats, però just Barcelona, que aspira a convertir-se en una ciutat integradora i justa, oberta al món i a la solidaritat amb els més repudiats pel sistema. Ja sabem que el caos es va estenent a poc a poc, partint dels llocs centrals on es cuinen els grans negociats i es fabriquen els milions d’armes que després es reparteixen per la resta del món. Però quan la barbàrie copeja a la pròpia ciutat dol més que mai. Veure els llocs que un freqüenta sacsejats pel terror ens produeix un xoc del que costa recuperar-se.

Som fràgils físicament, com es demostra en situacions com aquesta, però també podem ser molt forts internament. Aquesta fortalesa és la que ens ha d’ajudar a sobreposar-nos i redoblar els nostres esforços darrere d’una Nació Humana Universal, un món en el qual no hi hagi enfrontaments ni competència sinó cooperació i intercanvi enriquidor. Aquesta Força ve d’un altre lloc, ens connecta amb altres espais i altres temps.

Condemnem la violència en totes les seves formes, des de la més brutal que es va veure ahir a Barcelona fins a la més subtil i elegant, aquesta que s’exerceix en els despatxos dels grans bancs i multinacionals; aquesta que pren decisions que empobreixen a milions de persones per després anar a jugar al golf; aquesta que fabrica armes i les ven al millor postor per després condemnar el seu ús. Volem superar aquesta violència absurda que ens porta a barallar els uns contra els altres, mentre una petita minoria s’enriqueix a costa nostra.

Volem superar l’odi, la ignorància i l’egoisme bestial. Volem iguals drets i oportunitats per a qualsevol persona, sigui d’on sigui i vagi on vagi. Volem un món on l’ésser humà sigui el valor central, l’objectiu de llibertat de les nostres accions.