Com a part de la campanya internacional per a l’alliberament de la presa política argentina Milagro Sala, i altres presos polítics, es va realitzar avui 9 de juliol de 2017 un acte reivindicatiu en la Plaça Sant Jaume de Barcelona, entre els Palaus de govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de la ciutat.

El dia que es compleixen 201 anys de la Declaració d’Independència de la República Argentina, aquesta no gaudeix de molt bona salut, a tenor dels presos polítics empresonats des que el govern del país està en mans de Mauricio Macri. Dos són les províncies que destaquen (negativament) en aquest aspecte: Jujuy, bressol de l’organització Tupac Amaru, on està presa la seva fundadora Milagro Sala des de fa ja 540 dies i altres companys seus, i Mendoza, on hi ha altres presos polítics. En total es tracta de 12 persones, tots membres de la Tupac Amaru.

En l’acte van prendre la paraula Mónica Viviana Muro Fresco, d’el “Comitè per la Llibertat de Milagro Sala” de Barcelona, Abel Frontán, de la “Taula de Treball i Reflexió”, i Victòria Canalla, d’el “Col·lectiu Tras de la Manta”.

Als breus parlaments es va comparar la situació actual d’indefensió jurídica al país, i en particular a les províncies de Jujuy i Mendoza, amb la qual es va viure durant l’última dictadura militar (1976-1983), època durant la qual no va existir cap tipus de garantia legal per als ciutadans. Al seu torn, es va exigir al president Mauricio Macri que compleixi amb les recomanacions de l’ONU per a l’alliberament de la diputada pel Parlasur Milagro Sala i la resta de presos polítics.

En aquest sentit, es va recordar que totes les causes per les quals està sent investigada Milagro Sala són excarcelables, i aquelles en les quals ja ha estat jutjada ha estat sobreseguda. Per tant no existeix cap justificació legal per mantenir-la presa.

Per acabar, és bo recordar les raons que va donar la mateixa M. Sala per seguir detinguda: “presa per colla, dona, pobra, negra i dirigent popular”.

L’acte va acabar amb una deixada anar de globus blau cel i blancs, simbolitzant la llibertat reclamada.