Aquest mes de febrer del 2025, hem complert deu anys. Va ser un dissabte 28 de febrer del 2015, al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (a l’Hospital Clínic), arran d’una sessió del Parlament Ciutadà, presidida per Itziar González amb l’impuls de la Plataforma pel Dret a la Salut i la Secció del Clínic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

Aquest va ser l’origen formal de la Marea Blanca de Catalunya, però va haver-hi un abans imprescindible. La mateixa denominació Marea Blanca de Catalunya va ser fruit de la pressió dels activistes, que, inspirats per les mobilitzacions a Madrid, i  fruit del 15M, cercaven una marca pròpia. Marca o denominació que segueix plenament vigent a Catalunya, el dia d’avui, tant per  molts col·lectius locals que  inclouen en la seva  denominació la referència Marea Blanca, com pels activistes que així es presenten, moltes vegades sense fer esment del col·lectiu local on participen.

El naixement ideològic de la Marea Blanca de Catalunya és fruit d’una reacció indignada. I aquí va tenir el seu paper, com a involuntari disparador, una jove Assemblea Nacional de Catalunya o ANC. Mesos abans, la sectorial de salut d’aquesta entitat va presentar un document totalment continuista amb el model sanitari català vigent. En un moment que es parlava de canviar moltes coses, com estat, forma política, etc. en l’àmbit de la salut no es plantejava cap alternativa, sinó que tot continués igual. Ni tan sols  aquella idea lampedusiana d’El Gatopardo de “que tot canvií perquè tot continuï igual”.

La reacció en el conjunt  dels moviments en defensa de la salut va ser contundent i va sorgir la necessitat col·lectiva d’una resposta social mes enllà del simple no. Tot un seguit de referents es van posar mans a la feina: Pep Marti, Toni Barbarà, Angels Martínez Castells, Joan Benach, Albano Dante, Josep Cabayol, Ramón Serna, Roger Bernat… I va sorgir un document pel dret a decidir sobre la nostra salut, un veritable model alternatiu al model sanitari català existent, que després d’una moguda assemblea a la seu de Comissions Obreres, es transformaria en el Decàleg de la Marea Blanca de Catalunya, veritable estructura ideològica d’aquest moviment social.

Que ha caracteritzat la Marea Blanca de Catalunya? La defensa prioritària del dret a la salut i del sistema sanitari públic pel que fa a la diversitat pròpia. A la Marea Blanca de Catalunya s’hi participa. És cosa de totes… La Marea Blanca de Catalunya és transversalitat i, alhora, participació de molta gent diversa: activistes socials, veïns i veïnes, treballadores i treballadors del sector, sindicalistes, integrants de forces polítiques, professors universitaris, periodistes… que, en el fons, reflecteixen aquella part de la societat catalana que lluita per un canvi en el model sanitari català inspirat en principis d’universalitat, justícia social, igualtat, solidaritat i fraternitat.

I que hem aconseguit en aquests deu anys?

No ha estat pas un camí fàcil. Moltes vegades ha semblat que érem David contra Goliat, un Quixot lluitant contra molins de vent. Ja el simple fet de complir deu anys és una victòria.

Hem ajudat a aturar consorcis a Lleida i Tarragona, vam “cremar” l’anomenada Llei Comin, i la Llei Aragonés va anar a la paperera de la historia gràcies, entre altres coses, a una mobilització social irrepetible amb la campanya “Aturem la Llei Aragonés” (un record especial aquí a la imprescindible intervenció final de la llavors diputada al Parlament María Sirvent), la lluita contra el Visc+, la col·laboració per arribar a la Llei d’Universalització de l’Assistència Sanitària, la creació de la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, fixar el 7 d’abril com a jornada de mobilització pel Dret a la salut i contra la mercantilització, en el Marc d’una acció conjunta internacional de la Xarxa Europea “La nostra salut no està en venda”, recuperar el paper principal de l’atenció primària i la necessitat del 25% del pressupost de salut, idees esteses ara en la majoria de les forces polítiques parlamentàries…

Clar que també hi ha hagut derrotes, i moments que semblava que féssim el que féssim, tot restava igual. Moments que hem patit decepcions, desmobilització, sensació de fracàs, discussions, soledat… Però la Marea Blanca de Catalunya per generositat, convicció, i un pèl de tossudesa, per què negar-ho, hem tirat endavant… Som com el boxejador de la cançó de Paul  Simon i Art  Garfunkel que, malgrat caure al ring,  sempre s’aixeca per continuar lluitant.

Fa deu anys començàvem una aventura social i avui ho recordem. Hi ha persones que, per diferents circumstàncies, ja no són amb nosaltres. A elles i als que encara hi som moltes gràcies. I als que no hi són per raó de vida, com el Pep Marti, el Roger Bernat, l’Angels Martínez Castells o el Pep Cabayol, mai ens heu abandonat. Heu forjat la nostra història, però també us duem de forma inesborrable dins els nostres cors.