Nuria González.-

No ens esperàvem que el nom d`una empresa sonés més  que el de qualsevol partit  polític en plena campanya electoral. Però  ha estat així i , de sobte,  el focus mediàtic  s`ha centrat en una de les places del barri més  “high  class”  de Barcelona, que  ha esdevingut camp de batalla literal i electoral en els darrers  dies.

Okupes  antisistema,  fills de papà i de mamà que paguen les factures, i  “desocupes” als  que tenim més que vistos acompayant  l`ultradetra  més  rònega i falangera, van quedar per esbatussar-se,  com  en qualsevulla  batussa  d`institut dels  pobles  veïns, davant la mirada de senyores  benestants, llurs internes  filipines  malpagades,  i els  “ senyors de bé” que viuen a la part alta de la ciutat comtal, animats  per una murió de periodistes  que amenitzen  els informatius  i als   tertulians de tots  els  colors,  tot molt  entretingut .

No obstant  el fenòment-problema  de l` ocupacio no és  nou ni té , ni ha tingut  mai, el seu centre neuràlgic  en el barri  barceloní   de la Bonanova . I , elque és  pitjor,  és  que pel que fa a  solucions,  sembla  que tot just això que va sorgir aquesta setmana.   aportar solucións a l` assumpte , alló que s`en diu aportar, no n`ha  aportat cap.

Els  ocupants  de ” La Ruina “ i  “ el cubo” no tenen res a veure  amb les persones  que han quedat  expulsades de llurs  llars  per que a fì de mes , no en poden  pagar  les hipoteques- ni que deixessin de menjar –i que acaben  ocupant les pròpies  cases dels bancs.

Per que, per més que molestin a la vista del sistema , els pobres encara no han desenvolupat el súperpoder  de evaporar-se i de desaparèixer,  com molts   voldrien.

Aquests okupes de la Bonanova  no ho son per necessitat, sino per una mena de modus vivendi en el que,  segons  ells,  posant  barra a la vida destaroten el sistema, el qui d`altra banda, els manté per mitjá de les seves families. En molts casos veïnes d`aquestes  zones  altes de la ciutat  òn ells  diuen  estar plantant cara al capitalisme .

Així i tot la pregunta cabdal en aquesta historia es quí – just ara en campanya electoral- ha cridat als “desocupants “ , i quí paga el seu tan inesperat com urgent interés per, en concret, “alliberar”  aquestes dues finques ocupades.

Una cosa sabem de ben segur: La Sareb, el banc “dolent” de participació pública majoritària, propietària d`aquests immobles, no els ha cridat. Entre d`altres  coses per que sería tant com dir que l`Estat ha cridat a una mena d`”escamot privat”  per tal de que li rectfiqui el qué ha dit.

Així doncs no ha estat la propietat.

Segons el que sembla tampoc han estat els veïns i veïnes  de la Bonanova, atès que aquests  edificis  estan ocupats, per aquestes persones, des de fa més de vuit anys i mai han estat notícia. Per tant  allò veritablement important és esbrinar qui ha propiciat que aquesta situació hagi esdevingut una gran i carìssima campanya  publicitària per una empresa que, en el darrer exercici fiscal, va declarar pèrdues de més de 180.000 €.

En aquestes investigacions mai falla la dita de “segueix els diners” . No obstant en aquest  cas concret i degut  a l`escomesa electoral, allò  que cal seguir son els vots, especialmente  els qui “algu” pensa que guanyarà degradant la imatge  de la ciutat de Barcelona. Convertint-ho en un escenari més propi de pandillers gringos que d`una ciutat europea civilitzada.

Per tant es molt probable que estíguem en un gran acte de campanya electoral. Fet a modus de performance i protagonitzat per quinquis de carrer, on el que menys importa als polìtics, que hi desfilen diàriament de la forma més vergonyosa, és precisament cercar alguna solució al problema de la vivenda en general i de l`ocupació en particular.

Reconec que, com a spot de campanya, resulta absolutament  brillant, ja que d`una banda el show  es paga amb els diners públics de tots i totes en forma de milers i milers  d`euros  que costa el dispositiu  policial establert a la Bonanova  des de fa díes i a més a més, atesa la ingent cobertura mediàtica de la batussa,  hom es salta totes les normes del temps  publicitari  de les campanyes electorals. Una autèntica  meravella de la consultora política d`allò que és conegut  com “campanyes negres”.

Mentrestant, cada día hi ha propietaris amb problemes per recuperar llurs únics immobles que els calen per sobreviure i també es desnona a famílies  mancades d`un sostre digne on arrecerar-se . Però tot això s`esdevé mol , molt lluny de les càmares de TV, per que ben mirat on hi hagi una bona batussa que s`aparti la resta, sobre tot la pobresa.