“Cadascú ha d’esbrinar la seva responsabilitat”

Feministas del Sur.-

No ho va fer sola. El seu entorn social la va conduir i li va proporcionar la petita empenta que necessitava. En el salt, la seva bessona la va acompanyar. L’única que va entendre i va sofrir com ella mateixa la desesperança que les va portar a llançar-se al buit, en la cerca d’escapar de la seva indefensió i desemparament.

La germana encara és greu. Si sobreviu, tal vegada contestarà a preguntes, o tal vegada ni tan sols s’atreveixi a donar respostes. Ha de continuar vivint en un mitjà hostil. Ella i els seus aterrits i devastats familiars.

Tots i cadascun dels agents implicats en què es precipitessin totes dues pel balcó, segueixen al seu voltant. Impunes i disposats a actuar de nou, si les respostes que esperen no són les correctes, o políticament correctes, per ocultar l’assassinat social.

Agents d’un sistema disposat de nou a continuar dient-los a les menors, a l’escola, en els mitjans, en les xarxes socials, dirigides específicament a les més joves, que en realitat els seus problemes provenen d’haver nascut en un cos equivocat. Que la seva ànima es va allotjar en el sexe errat, en un cos de grandària i proporcions imperfectes, sagnant, en continu canvi, però que ja desperta les mirades sexuades d’alguns homes de l’entorn.

Eren nenes amb l’accent incorrecte, d’una família de migrants que van abandonar la seva terra, probablement buscant una  vida millor per a elles, ateses per uns “serveis socials públics” que ni els hi van servir ni les van ajudar i, probablement, ja privatitzats i sense recursos.

El personal docent aprofitarà l’incident per denunciar, amb tot dret, davant “l’administració”, o a qui correspongui, que no tenen mitjans adequats ni psicòlegs suficients, ni els coneixements pertinents per afrontar aquestes situacions, tan freqüents, que es converteixen en habituals, encara que no totes acabin en mort.

Altres agents reivindicaran la defensa de l’idioma català i altres la del castellà. Aprofitaran la mort per restablir una disputa d’adults, políticament abduïts per nacionalismes antagònics i potenciats des del poder. I aquesta disputa, perfectament justificada, passarà també per sobre del cadàver de la nena.

Molts dels agents d’un sistema que empeny a les dones adolescents a tenir un profund malestar amb el seu cos, a mutilar-se, a drogar-se, a la hipersexualització, al fet que els assenyalin la prostitució com una sortida laboral, una bona feina “de cuidadores” per al futur, de tenir ja la consciència que seran éssers de segona, a sentir-se malament amb elles mateixes en lloc de saber, perquè és impossible que ho sàpiguen, que és la societat i el mateix sistema patriarcal els que les han dirigit fins aquí, els hi han proporcionat els models a seguir i les assetgen i condemnen des del naixement.

Les menors no neixen sota un cabdell. Som mamífers que ens fem humans gràcies als adults als qui imitem. Les adolescents comencen a socialitzar en el sistema i en el medi que els adults hem creat per a elles. Neixen en el patriarcat i en un sistema econòmic que les obliga a deixar els seus amics i la seva terra, que potencia la mercantilització i la sexualització dels seus cossos, sempre destinats a satisfer expectatives d’uns altres.

Molts dels ideòlegs polítics que continuen reivindicant, per a la seva pròpia doctrina, la mort d’una nena, són en el poder i dicten lleis per afavorir els lobbies econòmics als quals serveixen.

Quan la ideologia de cada participant en el sistema, ignora o utilitza la mort d’un ésser humà que començava a viure, o la reivindica per justificar o potenciar el seu propi dogma, o evadir la seva pròpia responsabilitat, la banalització del mal es troba servida en aquesta societat malalta.

No tots els agents són igualment responsables. La Generalitat reconeix “una fallada en el sistema”. Però es tracta en realitat d’un altre triomf dels dos sistemes: el patriarcal i l’econòmic, que treballen en conjunció contra la pròpia vida, especialment la de les dones.