Manifestants indígenes durant una marxa contra la presidenta peruana Dina Boluarte a Lima, el Perú, el 25 de gener de 2023.

Segons manifesta el catedràtic Héctor Bejar, la discriminació al país sud-americà té els seus orígens en l’època colonial.

Després de gairebé dos mesos d’aprofundiment de la crisi que viu el Perú, producte de la destitució de l’expresident Pedro Castillo, diversos sectors, tradicionalment invisibilitzats del sud del país, han arribat fins a Lima per  protestar i exigir la destitució de la mandatària Dina Boluarte, la dissolució del Congrés i la convocatòria d’una Assemblea Constituent.

Els manifestants, que provenen de diferents sectors populars i indígenes del país, han estat atacats amb mostres de racisme i discriminació per les capes més conservadores del país, que desconeixen el germen de les exigències d’ordre polític i social. L’estratègia per intentar deslegitimar les seves demandes no és nova: relacionar els descontents amb el terrorisme i amb factors externs desestabilitzadors.

 

Enfront d’aquesta realitat, el programa “Ahí les va”, de RT (Russia Today), va entrevistar l’exministre i catedràtic peruà Héctor Béjar per conèixer quin és l’origen del racisme que es manifesta en les classes privilegiades en contra dels sectors constituïts per pagesos i indígenes.

Colònia i república

Per a Béjar hi ha un «racisme acceptat» i «visible», que forma part de la vida nacional i que rau en les entranyes de l’organització social peruana. «Aquest és molt més difícil de combatre i crec que passarà un temps bastant llarg abans que sigui superat al Perú», va asseverar.

Va recordar que des del seu origen, la discriminació va estar relacionada amb les diferències de classe. «Cal tenir en compte que hem viscut tres-cents anys de règim colonial i dos-cents de republicà».

Com a exemple d’aquesta segregació, es va referir a la separació que es va instaurar en l’organització social colonial. D’un costat els qui tenien «sang espanyola» i de l’altre «els que tenien sang indígena».

 

Manifestants indígenes durant una marxa contra la presidenta peruana Dina Boluarte a Lima, el Perú, el 25 de gener de 2023 – Martin Mejia / AP

«Per exemple, per a ser metge, advocat, funcionari de l’Estat colonial s’havia de demostrar puresa de sang, a través dels avantpassats», exposa.

Posteriorment, aquestes classificacions van quedar «clavades amb força en el cor de la república» i no es va permetre que els indígenes tinguessin càrrecs en les institucions naixents.

«Aquesta gent, que havia fet revolucions, que s’havia revoltat i que tenia ple dret a participar en la nova república, no fou acceptada ni cridada» per formar part de l’Estat.

El racisme actual

«El racisme és essencial en la crisi que travessa el Perú i s’ha posat de manifest en l’actuació de la classe política, les forces de seguretat i els mitjans de comunicació», afirma l’intel·lectual.

Explica que, per a entendre-ho en la seva essència, ha de concebre’s com el desconeixement de l’altre, de qui es crea una imatge distorsionada «que no correspon a la veritat».

«Els racistes peruans que han passat per universitats estrangeres, tenen llocs públics, són caps de l’Exèrcit o de la Marina, encara conserven una imatge del passat, de l’indi brut, analfabeta i pobra, cobert de parracs, conseqüència de l’explotació dels terratinents», assevera.

Mujeres indígenas participan en una protesta antigubernamental en Lima, Perú, el 26 de enero de 2023 – Guadalupe Pardo / AP

Dones indígenes participen en una protesta antigovernamental a Lima, el Perú, el 26 de gener de 2023 – Guadalupe Pardo / AP

L’escriptor es refereix a l’actual realitat de les comunitats indígenes, que es regeixen per principis d’organització comunitària i que han disposat dels mitjans necessaris per mobilitzar-se a la capital peruana i participar en les protestes.

Els sectors polítics de la dreta i la premsa els han encunyat tota mena de qualificatius que van des de «terroristes» a vàndals finançats per Bolívia o pel narcotràfic, entre d’altres, amb l’objectiu de deslegitimar les seves peticions, que també són d’índole política.

El sociòleg afirma que en aquesta realitat distorsionada que manegen, producte del seu racisme, desconeixen que durant tots aquests anys alguns membres de les comunitats indígenes han aconseguit accedir a l’educació universitària i han conformat també «una classe mitjana que no és acceptada com a tal», ja que continuen sent vistos com una ‘raça inferior semisalvatge‘.

Des  del seu punt de vista, aquesta realitat explica que les demandes dels manifestants, a més dels tradicionals reclams locals, tinguin una «agenda clarament política».

Pel catedràtic, encara existeix una barreja entre «un racisme profund» i el classisme, com ja va ocórrer en la Colònia, i que ve de l’establishment, compost per alts fiscals, jutges suprems, jutges constitucionals, alts funcionaris de l’Estat o caps de l’Exèrcit i la Marina.

Segons sosté, en aquests grups hi ha petits sectors reaccionaris que s’inclinen per la via de la violència i «usen abusivament a l’Exèrcit i a la Policia» per reprimir els manifestants.