Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.

Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!

Per Jordi Jiménez

A l’article publicat anteriorment parlem del paper de les imatges mentals en el funcionament de la nostra consciència i en el nostre comportament al món. Avui, volem ampliar una mica més aquest tema, tan important per a la nostra salut interior en el dia a dia.

La ubicació espacial de la imatge

Tota representació en la nostra consciència ja sigui visual, auditiva, tàctil, etc., té una ubicació espacial en allò que anomenem espai de representació. La ubicació de qualsevol imatge es dona en la tridimensionalitat de l’espai mental, de manera que qualsevol cosa que visualitzem o escoltem de forma imaginària serà en alguna coordenada espacial (igual que passa amb els objectes tangibles en el món físic). Podem fer l’exercici a mesura que anem llegint. Per exemple, puc imaginar un so a la meva dreta o un so a la meva esquerra, com si es mogués en una coordenada X. També puc imaginar-me uns núvols alts, molt amunt del cel o uns núvols baixos, d’aquells que es posen a la muntanya com si toquessin terra i formen una boira, movent la imatge en una coordenada Y. Per últim, puc imaginar una llum llunyana que se’m va acostant i s’introdueix a l’interior del meu cos, movent-se en una coordenada Z, de profunditat. Les imatges sonores, tàctils, inclús les olfactives (un altre dia parlarem de les imatges cenestèsiques i cinestèsiques) també s’ubiquen en algun punt de l’espacialitat respecte del nostre punt d’observació, que sol coincidir amb la posició dels ulls, de les oïdes, de la pell o de la ubicació del sentit amb què imaginem.

Si no es produís tal espacialitat en les representacions, no podríem, per exemple, escriure un text amb el teclat de l’ordinador sense mirar les tecles. Si puc escriure sense mirar al teclat és perquè he guardat en memòria la ubicació espacial de cada tecla i els meus dits van cap a aquestes ubicacions guiats per la imatge interna, per la representació. El moviment físic dels dits està guiat per la representació, no només per la percepció. I això és quelcom força important: el mateix succeeix amb tot allò que faig. Totes les meves accions en la vida quotidiana estan guiades per les imatges internes. Senzillament, ocorre que, quan estic despert, i amb els ulls oberts, la representació i la percepció coincideixen exactament. Per això puc agafar un objecte davant meu amb tota precisió si el percebo amb els ulls oberts, però si tanco els ulls i intento agafar-lo, després d’una estona de tenir-los tancats, ja no coincideix exactament la meva imatge amb l’objecte i pot passar que no trobi amb precisió la posició de l’objecte. La imatge interna, sense l’ajuda de la percepció, es mou lleugerament, no és sòlida, no és fixa, és més voluble. I ja vam dir que aquesta plasticitat de la imatge mental és la que dona peu a la creativitat i també a les il·lusions.

No és possible que hi hagi representació mental sense que aquesta representació es trobi emplaçada en algun lloc. Per tant, també trobem l’espacialitat de la imatge si intento imaginar quelcom en l’interior del meu propi cos. Puc imaginar, per exemple, que una llum càlida i suau s’allotja al meu cap, al meu cor, o bé que s’expandeix per tot el meu cos omplint-lo en la seva tridimensionalitat. Des del punt de vista de l’experiència, no serà el mateix imaginar una llum fora de mi, a dalt en el cel, que imaginar aquesta mateixa llum dins meu. Els registres interns que produiran una imatge i l’altra seran molt diferents, i això és de gran importància en els exercicis que fem amb les imatges…, a condició que aquesta imatge tingui “càrrega emocional”.

(Imagen:0fjd125gk87)

La càrrega emocional de les imatges

Les representacions mentals no es produeixen de forma aïllada en el psiquisme, sinó que estan totalment interrelacionades amb la resta dels fenòmens interns. Una cosa que podem observar fàcilment és que qualsevol imatge representada està associada a una emoció o a una altra. Segurament no sentim la mateixa emoció si ens imaginem en un lloc fosc, fred i humit que si ens imaginem un lloc lluminós, obert i càlid. En aquest cas és molt probable que la majoria de nosaltres tinguem emocions semblants davant de cadascuna d’aquestes imatges, però, en altres casos, les emocions associades a la imatge seran molt subjectives i diferents en funció dels gustos o ideals de cadascú. Això es pot comprovar en temes com els equips esportius o les afiliacions polítiques. Només imaginar els colors afins o els colors contraris es poden despertar emocions d’allò més intenses i de sentit oposat, segons el “color” de qui imagina.

Aquest tema de la càrrega emocional és important, perquè si imaginem qualsevol cosa i no registrem cap mena d’emoció associada a aquesta imatge, tal representació produirà pocs o cap efecte en la resta del cos. Per això, en l’anterior article parlàvem de “sentir la imatge amb tot el cos”. Es tracta de visualitzar sentint el que es visualitza, o d’imaginar un so sentint el so, o el tacte, o l’olor, en funció del tipus de representació que fem servir. Això és d’especial importància en els treballs de meditació simple o de meditacions dinàmiques. En moltes ocasions qui realitza aquestes pràctiques no té en compte la càrrega emocional, la càrrega afectiva de la imatge i, d’aquesta manera, no hi troba efectes significatius.

Vegem un exemple habitual de meditació dinàmica. Imagino una esfera de llum càlida i intensa que s’introdueix al meu cos. En arribar a l’altura del cor imagino que s’expandeix lentament fins a omplir de llum i calidesa tot el meu interior. Llavors imagino que aquesta llum s’expandeix més enllà del meu cos i comença a irradiar al voltant meu. Al cap d’un temps imagino que la llum es contreu de nou fins a tornar a l’esfera inicial allotjada en el meu pit.

Aquest tipus de meditació es pot fer de moltes maneres. Puc visualitzar-la com si estigués fent un treball tècnic, tot assegut correctament, respirant correctament i correctament relaxat i serè. Tot perfecte, però… no funcionarà. No em passarà res per dins. En tot cas, hauré aconseguit relaxar-me una estona, i això estarà bé, però la imatge no haurà produït res, perquè no s’ha sentit el to afectiu. No obstant això, si aconsegueixo sentir la càrrega emocional d’una llum que m’omple de vida per dins, i irradia des de mi, i il·lumina el món que m’envolta amb aquesta energia, o connecta amb aquesta font de vida, que és en tots els éssers i… ep…, això és una altra cosa. És a dir, es requereix una mena d’actitud poètica, afectiva, mentre es realitza l’experiència. Una disposició poètica és una manera aproximada de dir-ho i cadascú haurà de trobar el to emocional adequat per despertar aquestes càrregues emocionals que poden acompanyar les imatges.

Descobrir i jugar amb les nostres capacitats internes, amb les nostres possibilitats, i també amb les nostres dificultats, a l’hora de proposar-se aquests reptes, és quelcom d’allò més estimulant i ple de sentit. Esperem que us resulti útil, i ja sabeu que ens agradaria rebre algun feedback de les vostres experiències.