No forma part del documental, però les primeres imatges a la pantalla són el recordatori de l’obligatorietat de la mascareta dins el cinema per a tots els assistents. La nova realitat. Et recorda que no hi ha retorn  al món anterior a la pandèmia de la Covid. El món i les nostres vides han canviat irremeiablement.

Una platja del Delta de l’Ebre. No és només un paisatge. Amb tota probabilitat el Delta de l’Ebre és  l’ecosistema i el medi social més amenaçat a Catalunya pèl canvi climàtic, de fet  ja està patint les seves conseqüències. Per tant, tot un símbol d’una  realitat que no volem veure i d’un futur  que ja tenim aquí.

“50ºc Volum I” és el nou documental  de Sicom i Entrepobles, dirigit pel company i amic Josep Cabayol, que ja s’ha estrenat als Cinemes Girona de Barcelona. A partir de dues noies que s’interroguen sobre el fet del canvi climàtic, el documental realitza una diagnosi precisa. Amb una allau de dades, de fets, de declaracions d’experts, permet descobrir als espectadors i espectadores,  de forma força pedagògica, què és i què suposa el canvi climàtic, perquè s’està produint i el paper de l’home com individu, però  també com animal social, dins d’aquesta realitat. El documental és un procés d’aprenentatge que ens obliga a reflexionar, a pensar críticament, a exercir la llibertat de pensament,  confrontant les nostres pròpies contradiccions.

Tot i la revolució industrial, han estat els darrers setanta anys els que han duplicat els gasos de l’efecte hivernacle. La societat de consum, sorgida  després de la Segona Guerra Mundial, ha estat per tant el model socioeconòmic imperant.

Un sistema econòmic capitalista i neoliberal, desfermat i sense cap mena de contenció,  basat en el creixement continu, desesperat per l’acaparament de recursos, perquè, senzillament, no vol contemplar  la possibilitat del decreixement. Prefereix practicar la xuclada de sang més salvatge, protagonitzada per les empreses transnacionals i amb la cobertura dels nostres governs “democràtics”, però  còmplices,  què acaben per destrossar sense cap mena d’escrúpol les societats del Sud,  de manera tan genocida com el colonialisme del segle XIX i que ens permet descobrir la figura del refugiat climàtic que alhora és un refugiat econòmic.

Quan el documental acaba, ineludiblement ens venen al cap tot un reguitzell de qüestions:

Davant d’aquest abisme què hem de fer? Som ja en un punt de no retorn pel que fa a l’emergència climàtica?

Serà el decreixement l’única forma possible d’afrontar el canvi climàtic de manera justa per a totes?

Esdevé ineludible un canvi del sistema econòmic capitalista actual?

Cal un canvi de paradigmes mentals en la societat  per poder tenir un futur digne per a totes?

Podem assumir que l’home ha deixat de ser el centre del món i que ha de  ser-ho  el planeta, el ser que ens acull?

De ben segur  que algunes d’aquestes qüestions ens les respondran en  els propers volums de “50ºc”.