El passat dia 13 de setembre el centre de Badalona, capital del bàsquet català, es va omplir de nois i noies vestits amb les samarretes del seu equip: el CB Sant Josep. No van sortir als carrers per celebrar una victòria esportiva sinó per reivindicar el dret a jugar a bàsquet. No és cap bajaneria: fer esport és una activitat que ajuda a millorar la salut de les persones, i més en un entorn urbà, sinó que també, i en el cas dels esports d’equip, permet un procés d’aprenentatge importantíssim en l’àmbit de la socialització. Fer esport és fer una vida digna i saludable.

Però això, a uns quants no els importa gens. El club disposa d’un pavelló esportiu que és propietat de l’Arquebisbat de Barcelona. La vinculació amb l’Església ve des dels seus orígens com a club, primer una secció del Centro Parroquial de San José, creat només acabar la Guerra Civil, l’any 1939. En aquell moment l’Església catòlica va donar cobertura a l’acció social i cultural, i també a l’esportiva. El club ha estat un dels referents del bàsquet a Badalona, militant en la màxima categoria unes quantes temporades. Però la seva importància rau en el fet que als anys setanta van impulsar amb gran èxit la primera Escola de Bàsquet a Badalona i van apostar per l’esport de base, arrelat al seu entorn. Tot un exemple.

Tothom coincidirà que, en els temps que corren, un club que forma a 300 joves, nens i nenes hauria de ser una prioritat social. Però sembla que a Badalona no és el cas. El pavelló està ubicat en ple centre de Badalona i on uns veiem esport i tasca social, altres veuen negoci i especulació. Xafardejant vaig comprovar que un tríplex seminou, de 160 metres quadrats, al costat de la Parròquia s’enfila a… 524.000 euros. El terreny doncs és un veritable pastisset… qui se’l menjarà?

És coneguda la voluntat de l’Arquebisbat de Barcelona de rendibilitzar el terreny. En ment… una residència de gent gran… privada… no pública. Però, pot directament l’Arquebisbat fer fora una entitat com el CB Sant Josep? Molt difícil. Una altra qüestió seria que el CB Sant Josep marxi del pavelló actual perquè no puguin fer la seva activitat, que és formar als nens i nenes en el bàsquet. Un cop buit d’activitat la propietat podria tranquil·lament introduir una nova activitat social… com una residència privada.

Apuntació: el Pavelló actual es va inaugurar l’any 1970, però el soroll de l’activitat dels joves només afecta des de fa un temps a alguns veïns. A un veí en concret, que ha aconseguit el precinte del pavelló a causa dels decibels. Aquest mes de juliol el club va fer obres per valor de 30.000 euros per insonoritzar el pavelló i un cop acabades, quan s’han de fer les proves corresponents, l’ajuntament no las fa per què el veí que ha aconseguit el precinte no permet prendre les mesures de so des del seu domicili. L’ajuntament no vol aixecar el precinte sense aquestes mesures… però els perjudicats directes són el club i 300 nois i noies i les seves famílies, i una ciutat com Badalona amb un ajuntament que es fa el fatxenda amb els humils, però abaixa el cap amb els poderosos. Perquè es poden fer altres coses que dir no: un ajuntament pot demanar autorització judicial per entrar a un domicili i prendre les mesures de so. Però no s’ho planteja.

Només dir-los als nois i noies del CB Sant Josep que són un exemple i no només a la ciutat de Badalona. Que no estan sols i que, acabi com acabi la lluita, la victòria ja és seva i podran anar amb el cap ben alt per tota la ciutat. N’hi haurà uns quants que, de ben segur, mai no ho podran fer.