El silenci de les administracions i les presses per a la vacunació a qualsevol preu no ajuden pas a tranquil·litzar la població.

Una forma estranya de celebrar un aniversari és que, a primera hora del matí, et treguin sang per fer-te una anàlisi d’anticossos Doncs així vàrem començar aquell dia. La meva parella i jo, que havíem passat la Covid el mes de maig, ella ingressada a la unitat de semicrítics de Can Ruti. Només sortir-nos ens havíem fet unes primeres anàlisis d’anticossos, a finals de juny. Elsresultats, consultats amb professionals, ens van donar una certa tranquil·litat davant de la cinquena onada, que començava després de Sant Joan: les xifres eren superiors a 1300 en el meu cas i a 4.000 en el de la meva dona. Per cert, uns oncles meus vacunats amb la monodosi Janssen van donar al voltant de 400 i 70 respectivament.

Esperaríem sis mesos per a vacunar-nos, ja que aquest era, en principi, el període d’espera fixat, però a la meva dona, quinze dies després de sortir de l’Hospital, ja li oferien al mateix centre la possibilitat de vacunar-se amb una dosi sense cita prèvia. Després sí que va canviar el temps d’espera i es va recomanar vacunar-se amb una dosi com més aviat millor.

Una de les filles de la meva parella, una jove de 20 anys, que també va passar al maig la Covid, va anar a vacunar-se. El resultat va ser molta febre dos dies després. La reacció de la vacuna amb els anticossos generats naturalment per la malaltia? Apunt socioeconòmic: havia començat a treballar no feia un mes i ja tenia dos dies de baixa. Resultat: acomiadada per no tenir experiència a la feina, tota una contradicció o simplement una excusa. La qüestió és que la meva parella li tenia pànic a posar-se la vacuna.

Per això, a finals d’agost, ens vam fer unes altres anàlisis d’anticossos. El resultat va ser sorprenent: en dos mesos els anticossos meus havien baixat de més de 1300 a 180 i els de la meva dona de més de 4100 a només 400.

Ens van sorgir doncs moltes preguntes: Quina és la quantitat d’anticossos que cal per estar immunitzat? Se m’escapa, però asseguraria que cap autoritat ha gosat fixar una xifra concreta. M’encantaria estar equivocat i  desdir-me.

Tot i el descens d’anticossos el cos conserva la capacitat de generar-los de nou davant d’una possible infecció?

Vaig consultar amb un metge ràpidament. No el coneixia prèviament. Era el mes d’agost i anàvem amb presses i preocupació. La informació que em va facilitar va ser brutal: en el seu centre sanitari tot el personal s’havia vacunat amb doble dosi i la majoria es van fer anàlisis d’anticossos. Ell mateix va reconèixer que havia tingut la xifra d’anticossos més alta del centre, més de 900, i que la majoria de treballadores i treballadores estaven al voltant de 400. Però, alguna infermera només havia arribat al valor de set. Ell mateix no estava segur si ara el seu propi valor havia quedat reduït a 50.

Més preguntes:

La malaltia genera més nombre d’anticossos que les vacunes fins ara utilitzades?

El fet de tenir la pauta completa que permet obtenir el corresponent certificat Covid per a viatjar, entrar a restaurants, a segons quins llocs, etc. es basa només en una presumpció, igual que donar-nos l’alta per Covid passats quinze dies sense símptomes, i ens dona una seguretat fictícia i només teòrica?

Quan deixem de tenir anticossos, seguim immunitzats o amb recursos propis per a evitar la gravetat de la infecció?

Personalment, tot i aquestes qüestions, a les 24 hores de tenir els resultats ens vam vacunar amb una dosi de Pfizer. La meva dona en menys de 24 hores estava gairebé a 39 graus de febre i jo vaig estar dos dies amb febrícula persistent. Però no és només l’experiència personal i directe la que et permet qüestionar i dubtar sobre l’eficàcia del sistema de vacunes impulsat pels governs. Tot seguit apuntarem les darreres notícies aparegudes aïlladament en mitjans seriosos-sistèmics:

Segons “El Confidencial” Israel és, avui dia, el país amb més casos en la darrera setmana per milió d’habitants, més de 10.000 diaris. Malgrat atribuir-ho al començament del curs escolar i a la baixa taxa de vacunació en joves, de fet ja han ofert la tercera dosi de Pfizer als majors de 50 anys, ja que creuen que després de cinc mesos la vacuna perd capacitat de protecció.

Segons un article d’opinió de la CNN, l’administració Biden ha redirigit 1,5 bilions de dòlars, destinats a l’agència USAID per  proveir a països de baixos ingressos i recursos contra la Covid per comprar 500 milions de dosis de Pfizer, per fer front a les noves variants de la Covid, però que no s’entregaran fins a la meitat del 2022. Aguanta com puguis el 2021.

Però, a més, ha comprat més de 200 milions de dosis més de Pfizer per a us intern, tot i tenir ja prou vacunes per a una tercera dosis per a la població vulnerable, inclosos els immunodeprimits.

Segons “El Nacional” la donació de vacunes, bàsicament Astrazeneca, feta pel govern espanyol a través del Programa Covax no és gens transparent, però, en canvi, sí la revenda de 145.000 dosis d’aquesta vacuna; una manera de treure-se-la de sobre després del conflicte de la UE amb aquesta farmacèutica, conflicte que, per cert, ja s’ha resolt fa dos dies.

Es tractava, doncs, més aviat d’una guerra comercial entre farmacèutiques? El Brexit hi tenia molt a veure? Ara ja no és perillosa l’Astrazeneca o és que mai havia estat perillosa? O és que ja anem cap a una tercera dosis general i als països occidentals ens calen vacunes sigui com sigui?

Tot apunta que els països occidentals, davant les noves variants, han optat, malgrat els consells de l’OMS, per procedir a vacunar amb terceres dosis el conjunt de la seva població en un període curt, que no pas per estendre la vacunació amb caràcter global i tractar d’evitar així el sorgiment de variants.

Mentre no estiguem globalment immunitzats seguiran sorgint variants.

Sembla inevitable. Però preferim aïllar-nos amb una vacunació continuada, més pròpia d’un futur distòpic, que no pas d’una realitat epidemiològica.

La meva parella i jo ens podem fer aquestes preguntes per què hem pagat per als anàlisis d’anticossos. Però això no ho pot fer tothom ni a tot arreu . Sembla que tenir coneixement sobre la nostra salut té un preu malgrat disposar d’un servei nacional de Salut. Quantes preguntes no ens fem per que estem a les fosques?