Amb motiu del 15 de juny, Dia internacional contra els Centres d’Internament d’Estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans es reafirmem en la denúncia del CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i violenta per part de l’Estat.

El 12 de juny, a les 18h els diferents col·lectius es manifestaran davant del CIE de la Zona Franca. Fins aleshores podeu sumar la vostra adhesió (personal i col·lectiva) al Manifest “Sobren raons per tancar els CIE i revertir la violència institucional” en aquest enllaç: https://framaforms.org/manifest-15j-2021-1622455980

Mitjançant aquest manifest els col·lectius denuncien:

En la situació actual, de tancament de fronteres dels països receptors de la majoria d’expulsions, resulta absurd i motiu de sofriment inútil mantenir els CIE oberts amb persones retingudes, quan se sap que la seva expulsió no serà possible.

Des de la reobertura a l’octubre, el CIE de Barcelona ha impedit les visites de familiars i organitzacions d’ajuda i només després de moltes gestions ha permès les visites d’advocades. Això no sols vulnera els drets de les persones internes i de les seves famílies, sinó que significa un greu bloqueig de la mirada ciutadana cap a aquest espai de privació de llibertat. Augmenta l’opacitat i per tant l’arbitrarietat.

L’any 2020 s’han presentat 6 denúncies per maltractaments o tortura per part d’agents de la policia en els 6 mesos que ha estat obert. A més, s’han produït situacions de confinament per motius de Covid en condicions deplorables i malgrat haver denunciat la situació als Jutjats de Control del CIE, aquests no han fet absolutament res per evitar-ho.

Tant la Llei d’Estrangeria com el funcionament de les administracions dificulten la regularització de les persones migrants i les aboquen a la situació d’irregularitat.

El replegament de l’estat-nació arran de la pandèmia ha suposat una recrudescència de les batudes racistes. L’estat d’excepció implantat per la covid-19 ha servit com a pretext per legitimar les il·legalitats de l’Estat, així com per promoure i justificar restriccions dels drets humans que instauren i normalitzen el racisme i la violència institucional com a procediment protocol·lari.

La negativa del Govern en el Congrés de lxs Diputadxs sobre les propostes presentades en la PNL presentada pel Moviment #RegularizacionYa i la Coordinadora Obrim Fronteres, referent a la regularització extraordinària en el context de pandèmia de 600.000 persones de tot l’Estat espanyol i més demandes en relació amb l’accés a drets a través de l’agilitació de tràmits per a no deixar a ningú enrere, drets de menors tutelats i ex tutelats i altres exigències en relació amb asil i refugi.

Les deportacions massives realitzades a Canàries i a Ceuta sense cap garantia de drets, violentant dones i nenxs, amb un tractament militaritzat d’un conflicte humanitari.

El tractament vergonyós als menors a Ceuta, que ha amuntegat al voltant de 500 nens en naus industrials, i que ha deixat en situació de carrer un altre bon nombre de menors, que es troben amagats pel temor a ser deportats.

El nou Pacte europeu de migració i asil l’eix central del qual es basa en la deportació, enfortint així el paper de FRONTEX en un moment en què es qüestiona des del Parlament Europeu la transparència de fons que s’han multiplicat de manera milionària en els últims anys, així com els escàndols de desviament de diners a fons de legalitat dubtosa. Una agència que serà investigada per deportacions il·legals en calent a l’Egeu.

Es per això, que exigeixen solucions com ara: el tancament immediat dels Centres d’internament d’estrangers, la regularització de totes les persones migrants i refugiades en l’Estat espanyol davant el context global de la pandèmia i les conseqüències que planteja per a les persones sense papers, un canvi urgent de paradigma en les polítiques migratòries a fi de posar en el centre la vida de les persones i deixar d’utilitzar la migració com a moneda de canvi per enfortir la Indústria de la Guerra tant a la frontera com en el territori, impedint l’accés a drets bàsics. Abandonar les mesures securitistes davant d’una crisi humanitària, arbitrar els mitjans necessaris per facilitar les sol·licituds d’asil i refugi per tal de descartar els taps generats en els CETI, els CATI i els campaments de la vergonya. Sense que aquesta agilització signifiqui sempre la denegació, acabar amb les deportacions massives com a resposta única a l’arribada de persones migrants a les fronteres, protecció de la infància i joventut migrant, primant l’interès superior dels menors per sobre de l’estatus migratori, i la derogació de la Llei d’Estrangeria i la Llei Mordassa.