La dificultat de l’accés a l’habitatge en l’estat espanyol, desgraciadament, torna a estar en el centre del debat, tant social com polític, durant aquest mes de juny.

Durant els primers anys de la dècada del 2000 es va produir una bombolla immobiliària que va desembocar en una forta crisi de l’habitatge en el 2008, donant lloc a una important caiguda dels preus de l’habitatge. Tot això, sumat a una legislació pensada per a afavorir el sistema financer i desprotegir a la població, va tenir com a conseqüència l’execució de milers de desnonaments i l’augment de l’exclusió residencial i la pobresa. Durant els últims anys la situació no ha millorat, la dificultat d’accés a l’habitatge s’ha convertit en un mal endèmic que arrossega un altre tipus de dificultats, com són problemes de salut física i mental.

A Catalunya, gràcies a l’esforç de milers d’entitats socials, al setembre de 2020 es va aprovar la Llei de Regulació de Lloguers (Llei 11/2020) que permet fixar un preu màxim del lloguer, però pocs mesos després, el govern de l’estat espanyol no està d’acord en la necessitat de regular el preu dels lloguers, és més, amenaça amb anul·lar la llei de Regulació de Lloguers 11/2020 a Catalunya.

D’altra banda, a Barcelona, la gravetat de la crisi mostra la seva cara més tràgica, i el 14 de juny, un home es va suïcidar quan anava a ser desnonat. Es tractava d’un home de 58 anys, que després que la comitiva judicial cridés al timbre de la seva casa per a complir una ordre de desnonament, es va llançar pel pati interior de l’habitatge. L’home s’havia quedat en l’atur durant la pandèmia i no podia continuar pagant el lloguer. També a Fuerteventura, el 18 de juny, un altre home, en aquest cas de 48 anys, es va penjar de la barana del soterrani de l’edifici on residia després de ser desnonat per no poder pagar el lloguer.

Imatges Esperanza Fernandez

El portaveu del Sindicat d’inquilines prevenia fa mesos d’aquestes situacions: “Quan va esclatar la pandèmia, li vam dir al Govern que suspengués els lloguers de totes les famílies afectades, perquè sabíem que moltes llars no podrien fer front a uns lloguers, que ja eren abusius, mentre perdien els seus ingressos”. “Encara que en aquestes situacions tan terribles sempre intervenen diversos factors, el resultat és que s’està disparant el nombre de persones que no poden pagar el lloguer i que són empeses a situacions extremes.”

Com a resposta a aquesta difícil situació que arrosseguem des de fa anys, les diferents plataformes pel dret a l’habitatge anuncien que abans d’estiu registraran en el Congreso de los Diputados una autèntica Llei del Dret a l’Habitatge, amb la intenció d’agafar les regnes del futur de la ciutadania. “Cal garantir, per fi, el dret a l’habitatge al nostre país i posar límit a l’especulació salvatge que tantes vides ha destrossat”.

Els moviments socials opinen: “per al Govern, garantir el Dret a l’Habitatge ha deixat de ser prioritari, insensible a les llacunes de les mesures de protecció que han permès, fins i tot en pandèmia, que continués havent-hi desnonaments. No podem esperar més, per això aquest gir que esperem poder fer realitat amb el suport dels grups parlamentaris que han donat el seu suport a la Iniciativa des dels seus inicis.

El problema amb l’habitatge ja dura massa, des de l’esclat de l’estafa hipotecària del 2008, sense una voluntat política clara per a resoldre’l. La pandèmia ha accentuat encara més l’emergència residencial.”

Si revisem les últimes dades, podem observar la magnitud de l’emergència residencial: 10.961 famílies han estat expulsades de les seves cases entre gener i març de 2021 per no poder pagar el seu lloguer o hipoteca. D’altra banda, aquesta xifra augmentarà exponencialment quan el 9 d’agost finalitzi la moratòria actual que està posposant molts dels desnonaments. Aquest és el resultat d’anys de nefastes o inexistents polítiques d’habitatge, que condueixen a les famílies a la precarietat i als joves a ajornar la seva emancipació relegant així, la construcció d’un projecte de vida. El sensellarisme s’està convertint en una cosa crònica, cada vegada més pensionistes amb pocs recursos o aturats expulsats del mercat laboral es veuen obligats a viure al carrer o en habitatges sobreocupats en condicions inadequades.

En aquesta situació tan crítica, els col·lectius en lluita per l’accés a un habitatge digne estan reben represàlies. La Fiscalia ha portat a judici i demana nou anys presó en total per a tres activistes del Sindicat de llogateres. El ministeri públic acusa el seu portaveu, Jaime Palomera, i a dos activistes més, dels delictes de coaccions continuades i violació de domicili de persona jurídica, pels quals sol·licita tres anys de presó a cadascun. A pesar que totes les proves mostren que el Sindicat va protestar de manera totalment pacifica contra un cas d’assetjament immobiliari i desnonament, la fiscalia no ha dubtat a demanar fins a 9 anys de presó, superant fins i tot el que demanava l’acusació particular.