Vaig fer el servei militar en la primera lleva després de la mort del dictador, l’any 1975, i vaig ser destinat a les illes Canàries. El govern feixista de llavors va treure una llei perquè els nous soldats féssim la mili fora de la nostra regió militar, imagino que amb la intenció de dispersar-nos davant la possible rebel·lió democràtica, tal com va succeir amb la “Revolució dels Clavells” a Portugal.

Allà vaig ser obligat a votar la reforma democràtica que impulsava el règim, que consistia a canviar alguna cosa perquè res no canviés. Els comandaments militars ens vigilaven per veure que votàvem, el “Sí” era la consigna, mentre l’oposició democràtica propugnava el boicot, ja que no hi havia garanties democràtiques mínimes. I, per a més inri, el partit principal amb el qual jo simpatitzava (PSUC/PCE) estava il·legalitzat. Fins i tot, aquells comandaments ens revisaven les taquilles per requisar-nos revistes de caràcter progressista com “Triunfo” o “Interviu”.

La situació en aquella època era complicada, el règim s’ensorrava, però l’oposició democràtica no tenia prou força per tombar-lo, fet pel qual es va arribar al pacte que va donar lloc a la coneguda Transició i que va desembocar en la Constitució de 1978. I vet aquí que ara estem pagant el resultat d’aquell pacte: El Règim del 78.

Estem pagant per un pacte cap a una democràcia tutelada, on no va haver-hi cap mena de depuració, ni a l’Exèrcit, ni a la Policia, ni a la Guàrdia Civil. Això va quedar palès amb l’intent de cop d’estat del 23F, i ho segueix quedant avui dia amb les cartes i els xats de WhatsApp de militars en la reserva o jubilats, que demanen l’afusellament de 26 milions de persones d’esquerres.

Però encara n’hi ha més: la protecció incondicional de la corona, tot i estar presumptament barrejada amb casos delictius, la resposta excessivament violenta pels fets de l’1 d’Octubre, la posterior condemna desproporcionada als seus líders, l’entrada al Congrés de l’extrema dreta, amb 52 diputats, i que es declara obertament admiradora del dictador i acusa l’actual govern d’esquerres d’il·legítim i “Social-Comunista”, creant així un clima de guerra civil i colpista.

Tot plegat em fa arribar a la inequívoca conclusió que és fonamental una ruptura amb el Règim del 78, que doni pas a un nou Procés Constituent, aquest cop sí, lliure del soroll de sabres. Un procés cap a una República que reconegui el dret a l’autodeterminació i que porti a terme la necessària depuració democràtica a institucions, forces armades i cossos de seguretat de l’estat.