La sanitat privada torna a fer caixa en temps de la Covid.

Ja disposem d’un nou exemple de la, tan esbombada, posada a disposició de les autoritats sanitàries dels recursos de la sanitat privada durant la pandèmia de la Covid: l’actual conveni signat entre la Comunitat de Madrid i el sector privat per arribar a més pacients en plena tercera onada. Les xifres són aquestes, segons ha informat la Cadena Ser:

  • 734 euros per pacient agut i dia
  • 2084 euros, si el pacient és d’UCI

(https://cadenaser.com/emisora/2021/01/27/radio_madrid/1611776364_007989.amp.html?__twitter_impression=true)

Així, a primer cop d’ull, pot semblar relativament econòmic si ho comparem amb el titular amb què els mitjans ens van despertar un bon dia sobre l’acord entre el Departament de Salut d’Alba Vergés i la sanitat privada:

– 43.400 euros per pacient que hagi estat a l’UCI i rebi alta

– 5.000 euros per pacient que no hagi passat per UCI i hagi estat ingressat més de 72 hores, o hagi mort.

– 2.500 per malalt que hagi estat en el centre hospitalari menys de tres dies.

(https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8109/1791861.pdf)

Alerta, en el fons és enganyós: si la mitjana d’un malalt a l’UCI són vint-i-un dies i els multipliques pel cost acordat a Madrid, surten gairebé els 43.000 euros de la Vergés. Curiós, força curiós, que coincideixin gairebé exactament, oi?

La diferència rau en el fet que unes tarifes són planes i les altres aniran incrementant-se dia a dia. De totes maneres sempre guanya la banca…, volem dir la sanitat privada, a costa dels recursos públics, és a dir, dels recursos de totes.

La coincidència entre Madrid i Catalunya resulta doncs sorprenent si la comparem per exemple amb Navarra, on només facturen per pacient a l’UCI, vint-i-un dies, un total de 24.000 euros, la meitat que Ayuso i Aragonès.

(https://cadenaser.com/emisora/2020/04/19/radio_pamplona/1587328009_875309.amp.html?__twitter_impression=true.)

Que generosa és la sanitat privada navarresa comparada amb la mesquinesa de la madrilenya i la catalana.

La sorpresa final ve de la mà del govern basc, un govern de dretes com els altres, però que dins el subconscient ben profund tenen l’arrel democratacristiana inserta, i això fa que, de tant en tant, tinguin un atac inesperat de justícia social: segons el govern basc el cost diari de l’UCI no arribava a 500 euros i la meitat per llit en ingrés hospitalari. Tornem a fer números: vint-i-un dies d’UCI per 500 euros són… tampatantam!!!, només 10.500 euros.

Així doncs, Navarra pagaria el doble del que fixava el govern basc i Madrid i Catalunya, quatre vegades més.

https://t.co/pwkAvKjxV3

Per què aquests càlculs tan diferents? Per què Catalunya i Madrid han acceptat, sense immutar-se, els preus plantejats… perdó, Madrid ha rebaixat un 16 per cent els càlculs de la consultora KPMG…, i un govern de dretes com el basc no accepta les condicions imposades per la sanitat privada.

La realitat és que aquesta, tan esbombada, posada a disposició no és més que un contracte on la sanitat privada imposa les condicions. No estem en guerra. Malgrat la retòrica emprada per polítics i mitjans, la realitat és la de sempre: una crisi sanitària, econòmica i social que paguem les de sempre.