El 5 de desembre de 2020 va tenir lloc la novena trobada anual de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE i la fi de les deportacions. Van participar Stop Deportación, Tanquem els CIE, Migra Studium, CIEs No Valencia, CIEs No Madrid, Mundo en Movimiento, Convivir sin Racismo, Coordinadora CIEs de Cadiz, CIES No Granada, CIEs No Motril, EFS Motril, APDHA i Algeciras Acoge.

Els CIE (Centres d’Internament per a Estrangers) són un forat opac en l’Estat de Dret. En els CIE es priva de llibertat a persones que no han comès cap delicte, sinó una simple falta administrativa: no tenir regularitzada la seva residència a l’Estat espanyol. Les persones tancades als CIE, a més de ser les nostres veïnes, arriben fins aquí expulsades de llocs i situacions adverses. Sovint es tracta de contextos de violència, guerres i persecució, en què cap motiu és va o menys mereixedor de protecció.

2020 està sent un any atípic també per al dispositiu deportador de l’Estat espanyol. La pandèmia va comportar la declaració de l’estat d’alarma, les restriccions de mobilitat i el tancament de fronteres. Per primera vegada en els seus 35 anys d’història, els centres d’internament d’estrangers van ser totalment buidats i tots els CIE de l’estat van romandre tancats durant 142 dies, des del 6 de maig (quan es va produir l’alliberament de les últimes persones internes en el CIE d’Algesires) fins el 25 de setembre (moment en què es va tornar a tancar les primeres persones al CIE de Barranco Seco, a Gran Canària). 142 dies que van evidenciar que la injusta privació de llibertat de persones estrangeres en aquestes presons racistes és absolutament prescindible i que l’Estat espanyol sigui un territori lliure de CIE és únicament una qüestió de voluntat política: o es fa el joc a la indústria del control migratori o se situa a les persones en el centre.

La prevenció de l’expansió de la COVID-19 també va motivar el cessament momentani de les deportacions malgrat el govern que, en una ostentació d’irresponsabilitat en la seva funció de garant dels drets fonamentals i mostrant un absolut menyspreu cap a la salut pública, va seguir deportant amb les fronteres tancades i ha treballat dur per activar l’expulsió de persones a països que ni tan sols són els seus mitjançant nous acords de vergonya que tracten de normalitzar.

Lluny de situar les persones en el centre, el govern està deshumanitzant encara més la gestió del fenomen migratori, instrumentalitzant les persones en moviment, resistint-se a la seva regularització i, en definitiva, posant obstacles al desenvolupament normal de la societat diversa que ja som.

En aquest sentit, les entitats reunides al voltant de la Ccampanya Eestatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions, han constatat:

  • L’agreujament en la vulneració dels drets humans que ha suposat la COVID-19 en els CIE, motivat per la inexistència de protocols sanitaris o per l’incompliment quan s’han acordat mesures, atenció sanitària deficient, inexistència o bloqueig en l’accés a assistència lletrada, insuficient assistència de traductors o les traves en l’accés a la sol·licitud de protecció internacional.
  • Les circumstàncies anòmales en què es realitzen les deportacions: manca de notificació, nocturnitat i violència, amb el consegüent risc per a la seguretat de les persones, que poden ser deportades il·legalment sense un procés d’apel·lació o recurs i portades de tornada als perills dels que havien fugit.
  • L’internament sistemàtic i deliberat de persones vulnerables: menors o persones malaltes greus, o amb arrelament, així com l’alliberament de persones sense derivació a recursos humanitaris o seguiment sanitari
  • Diversos intents de suïcidi per part de persones internes sense l’oportuna assistència sanitària i l’absència d’investigació de les morts produïdes en CIE.
  • La situació irregular dels mòduls de dones i l’internament d’una única dona al CIE d’Aluche, imposant forçosament el seu aïllament.
  • L’incompliment dels compromisos recollits en el conveni de col·laboració entre el Ministeri de l’Interior i Creu Roja espanyola per a programes d’assistència social, cultural i humanitària als CIE.
  • La inexistència de serveis d’orientació jurídica (SOJ) per a persones estrangeres en tots els CIE, que els permeti estar informades de la seva situació administrativa i formular els recursos legalment previstos.
  • La contínua producció d’abusos policials, com ara agressions i tractes vexatoris, i la falta d’investigació d’aquests comportaments, consolidant la seva impunitat.
  • La impunitat en què es mou l’Administració després de dificultar fins i tot negar l’entrada a les entitats acreditades per realitzar visites i l’absència de resposta per part de els jutjats de control a múltiples queixes plantejades.
  • La situació de vulneració de drets que segueix tenint lloc en els CATI, en els que no es garanteix l’atenció jurídica individualitzada ni la traducció i en els quals es s’han produït quarantenes “voluntàries”, tot i que no compten amb instal·lacions apropiades.

Per tot això, des de la Campanya pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions exigim:

  • L’alliberament immediat de totes les persones internes als CIE i CATE de l’Estat espanyol i el seu tancament definitiu. En tant que es produeix el tancament concloent, reclamem amb caràcter urgent:
    • El cessament de l’actitud passiva de jutges i jutgesses de control i la seva intervenció activa per garantir els drets humans de les persones actualment privades de llibertat en CIE.
    • Que es defineixin i apliquin protocols eficaços per garantir el dret a la salut de les persones internes en CIE i CATE i per evitar la propagació de la COVID-19, amb especial èmfasi en la distribució de material de protecció precís, tant en nombre com freqüència, per a totes les persones internes.
    • Que es fixin i compleixin protocols que assegurin les visites de les ONG, familiars i assistència lletrada de les persones internes en CIE.
  • La fi de les deportacions per qualsevol via, ja sigui terrestre, aèria o marítima, i, particularment el cessament de les deportacions de persones a països dels que no són nacionals, com al Marroc, Mauritània o Algèria.;
  • Desistir de la construcción del nuevo macro-CIE de Algeciras y de la reforma de los CIE actuales y reasignar sus partidas presupuestarias a la acogida e inclusión de las personas migrantes.
  • No deixar ningú enrere facilitant la regularització de totes les persones migrants que es troben a l’Estat espanyol.
  • Un canvi radical en la gestió migratòria que garanteixi eficaçment els drets humans de les persones en moviment a la Frontera Sud, especialment a les ciutats autònomes ia les illes Canàries

Informació sobre la trobada de la Campanya Estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions de l’any 2019:

http://www.tanquemelscie.cat/2019/12/ni-una-veina-mes-victima-del-racisme.html