Segurament un dels contractes més escandalosos, de qualsevol de les administracions i en aquest temps de pandèmia, ha estat el de Ferrovial amb el Departament de Salut per nodrir-se de rastrejadors. Una mostra més de transferència de recursos públics cap al sector privat? No! Un exemple més de lucre privat arran d’una necessitat col·lectiva? No!

Entenguem-nos: Disset milions d’euros poden semblar poca cosa comparats amb altres grans despeses de les diferents administracions públiques, però per a una Atenció Primària que ja fa la feina per la qual es paguen aquests disset milions a Ferrovial, poden ser molts diners, a més d’una qüestió de principis davant del menysteniment general de tots els governants cap a l’atenció primària.

El més curiós del tot és que el Parlament mateix va acordar que es llencés a la paperera aquest contracte. No és un organisme qualsevol, sinó on es representa a la sobirania del poble de Catalunya i on es decideixen els governs del nostre país i amb diputats escollits pel poble. Doncs per a ERC i JuntsxCat és molt fàcil oblidar les resolucions del Parlament quan els hi convé. No ha estat el primer cop. S’obliden de les decisions del Parlament, per exemple, quan s’han de recuperar ambulàncies a les terres de l’Ebre. I no els hi cau la cara de vergonya.

El contracte de Ferrovial continua vigent malgrat tot. I les penúries de l’atenció primària no només segueixen sinó que s’incrementen dia a dia. Les nostres elits polítiques només cerquen resoldre la crisi apel·lant la responsabilitat individual i obviant el paper que els governs han de tenir en les crisis: la protecció de la ciutadania, dels més vulnerables. Però, que podem esperar d’un govern que fins avui ha preferit enviar les unitats antiavalots als desnonaments de menors en plena crisi de la Covid?

La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics ha sortit al carrer per denunciar aquestes situacions com les del contracte amb Ferrovial, per fer visible a la societat que hi ha una altra opció: serveis públics gestionats directament, amb provisió i titularitat publica, que garanteixin l’equitat, l’accés i els nostres drets a tothom.

La Plataforma en defensa dels serveis públics lluita en un present difícil, però ho fa per un futur real, gens utòpic per a tothom. Perquè ens hi va la vida.