El documental de Sicom  i Entrepobles  ens mostra la discriminació que pateix tota una generació de fills joves de migrants per una societat que els qüestiona la seva identitat.

Col·lectius com Catarsia o el Moviment Afrobanyolí Social es converteixen en mecanismes d’empoderament per afrontar el racisme quotidià omnipresent.

Temps estranys per a estrenes. “Descendents”, el nou documental de Sicom i Entrepobles, va estrenar-se aquesta setmana als Cinemes Girona de Barcelona en una sala plena -tal com entenem plena en temps de la COVID- amb un públic que sintetitza el mosaic de lluites socials del nostre país i en les que han estat aferrissadament implicades la gent de Sicom i Entrepobles.

Però que és “Descendents”? Millor dit: Qui són “Descendents”? No ho confonguem pas amb la saga “Descendants” de Disney.

“Descendents” és Catalunya. El nostre present. Aquest documental no parla de la migració com a fenomen social, de l’encreuament
d’unes cultures i costums que arriben i s’interrelacionen amb les que hi ha en un determinat lloc. No parla d’aquelles persones que venen. Parla de les que ja hi són, perquè han nascut aquí, perquè el seu món i la seva realitat és aquí. Una generació que només coneix el país d’origen dels seus pares perquè hi van de vacances, en el millor dels casos. Alguns no hi han anat mai. Altres només per burocràcia. Per tant el seu procés migratori és totalment diferent del dels seus pares. Mentre molts d’ells pensen en un possible retorn, pels fills no hi ha retorn, perquè de fet no han marxat d’enlloc. Però aquí la societat els qüestiona contínuament qui són i per què són aquí.

“El feminisme serà antiracista o no serà”. I no com a una referència retòrica sinó com a un element essencial. La racialització és present dia a dia, fins i tot en els discursos de l’esquerra, tot i ser una qüestió de classe social. Cinc minuts de documental són suficients per desmuntar l’actitud paternalista que sorgeix d’una societat moderna i progressista, avançada socialment i que té assumit un feminisme per a totes però sense comptar amb les realitats de totes.

L’ús d’una expressió per una persona no racialitzada pot semblar un acudit,  però per a una persona racialitzada pot suposar un abús greu.  Mea culpa. No sé si per no empatitzar prou, però ben segur per no  tenir prou respecte per la dignitat dels altres. Lamentablement, si hi afegim la cosificació de la dona, la porta a l’agressió es comença a obrir i sembla que no es pugui tancar mai.

Però “Descendents” també  és esperança. L’empoderament d’aquests joves, tant de forma individual com de forma col·lectiva,  mitjançant grups com Catarsia o el Moviment Afrobanyolí Social permet albirar que la realitat pot canviar. Com va dir una mare en la xerrada posterior a l’estrena:  “Sou el punt d’equilibri per transformar aquesta societat.”

Mai més  preguntaré a algú d’on és. Miraré només la persona.

L’enllaç al tràiler és: https://youtu.be/wvS9ZDr_Zyk

Si voleu contactar per projectar el documental podeu fer-ho a: sicom@sicom.cat i/o educacio@entrepobles.org