Carta de solidaritat amb els presos maputxe

02.09.2020 - Pilar Paricio

Aquest article també està disponible a Castellà, Italià, Alemany

Carta de solidaritat amb els presos maputxe
(Imatge: Beatriz Aurora)

Beatriz Aurora Castedo pintora i activista social ha lliurat en data 1 de setembre de 2020 una carta al vicecònsol de Xile a Barcelona demanant solidaritat amb el poble i els presos maputxe en vaga de fam.

Beatriz Aurora Castedo Mira va néixer a Xile, de mare catalana i pare madrileny exiliats de la guerra civil espanyola. Després d’un any en lluita contra la dictadura de Pinochet va ser segrestada i torturada, la seva família va aconseguir que fos deportada a Espanya, on va viure els últims anys de la dictadura franquista i la transició a la democràcia. Posteriorment es va instal·lar a Mèxic, va viure de prop les revolucions centreamericanes de Guatemala, el Salvador i Nicaragua. Després d’una època de desencantament, va ser captivada per la causa zapatista. Actualment resideix a Chiapas i treballa per la justícia i la llibertat dels pobles originaris d’Amèrica.

Has lliurat una carta al Consolat xilè a Barcelona. Quin és el contingut de la carta?
És una carta molt senzilla que demana solidaritat urgent amb el poble maputxe i diu així:
“Al president Sebastián Piñera, al govern de Xile, al poble maputxe, als pobles del món.
Enfront de la brutal repressió desencadenada pel govern de Xile en contra del poble Maputxe i les seves terres, nosaltres, artistes, científics, intel·lectuals i organitzacions de Xile i el món demandem la cessació immediata de la violència, la retirada total de les forces repressives del seu territori i l’alliberament incondicional de tots els presos polítics, alguns dels quals fa més de cent dies que estan en vaga de fam amb imminent perill de les seves vides.
Els Maputxe no estan sols i l’Estat neocolonial i neoliberal no podrà destruir el seu ecosistema ni la seva cultura mil·lenària.

MARICHIWEU !!!
MIL VEGADES VENCEREM !!!

Finalitza amb l’adaptació del següent poema de Violeta Parra:

Arauco tiene una pena

que no la puedo callar

son injusticias de siglos

que todos ven aplicar,

nadie le ha puesto remedio

pudiéndolo remediar

levántate Huenchullán…..

Violeta Parra”

La carta s’acompanya d’un dels meus dibuixos, en el qual Violeta Parra, sobre una lluna, canta “Arauco té una pena”.

Vaig escriure la carta fa un mes i vaig començar a demanar als amics que he conegut pel món, mitjançant les diferents lluites per un món millor, que signessin la carta. En un mes hem aconseguit 3.792 signatures de persones i entitats de més de 60 països. Han signat acadèmics, artistes, científics, principalment d’Europa i els Estats Units. Entre els signants hi ha persones tan conegudes com Manu Chau, Lluis Llac, Paco Ibáñez, Naomi Klein etc. Hem comptabilitzat gairebé 2.000 signants de Xile, 800 de Mèxic, 400 d’Espanya, 150 de l’Argentina i 50 dels Estats Units. Aquesta activitat s’ha desenvolupat des de Barcelona i ha estat possible gràcies al suport de molta gent. Ha estat la suma de la solidaritat històrica de totes les lluites dels últims cent anys. Ara sí que prendrem el futur per assalt, aquest és un moment en el qual és més necessari que mai. També hem fet una petició per change.org.

Aquest matí he lliurat la carta al vicecònsol de Xile a Barcelona. El poble maputxe i els presos són avui un símbol en el qual es reflecteix la brutalitat del sistema. El meu interès amb aquesta carta és fer saber als pobles maputxe que no estan sols, que compten amb la solidaritat de la bona gent del món.

Beatriz Aurora lliurant la carta en el Consolat de Xile a Barcelona

Pots explicar-nos qui són el poble maputxe?
Els pobles maputxe (traduït com a homes de la terra) són un poble originari d’Amèrica del Sud, inclou als habitants de la regió de l’Araucania que parlen la llengua mapudungun. Quan van arribar els conqueridors espanyols, el segle XVI, aquest poble vivia a la vall d’Aconcagua i el centre de l’illa de Chiloé, en l’actual territori de Xile. Es tracta de l’únic poble originari d’Amèrica que la corona espanyola no va aconseguir conquerir. Espanya va haver de reconèixer el seu territori que va mantenir la seva independència de l’imperi espanyol, i var establir fronteres i acords de pau.

Però a finals del segle XIX, després de la independència de Xile i l’Argentina de la corona espanyola, els pobles maputxe van ser sotmesos pels governs de Xile i l’Argentina mitjançant campanyes militars que van massacrar milers de persones i els maputxe van ser desplaçats a petites reserves, mentre que la resta de les seves terres es van ocupar. Durant les últimes dècades s’han inundat les seves terres per produir electricitat, les empreses de fusta han destruït els seus boscos i els recursos marins són en mans de grans empreses que eliminen els pescadors artesanals. Es tracta d’un model econòmic extractiu neoliberal que destrueix els ecosistemes, augmenta la contaminació i la petjada ecològica i condueix a la població a la pobresa.

Quin és el motiu pel qual els presos maputxe estan fent una vaga de fam?
El maig de 2020, 26 presos maputxe van iniciar una vaga de fam, dels quals 16 han iniciat vaga seca i la majoria dels 16 estan hospitalitzats a la vora de la mort. Les demandes dels presos són:

  • Ser iguals davant la llei i que se’ls apliqui el dret de passar presó domiciliària mentre duri la pandèmia de covid-19. El govern ha aplicat aquest dret a més de 4.000 presos, entre ells grans violadors de drets humans, però els hi ha negat a tots els presos maputxe.
  • Que s’apliqui el Conveni 169 de l’OIT, en relació amb condicions especials de presidi per a persones de pobles originaris, entre ells el d’una justícia reparativa d’acord amb la seva cultura, que inclou poder visitar cada cert temps les seves cases i comunitats.

Amb aquesta carta demano solidaritat amb el poble maputxe i amb els presos maputxe en vaga de fam. I suport a la seva petició que es compleixi el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre Pobles Indígenes i Tribals en Països Independents, que Xile va ratificar en el 2009.

Quins projectes teniu per al futur?
Estem treballant amb Marco Aparicio, jurista, professor de Dret Constitucional en la Universitat de Girona i president de l’Observatori pels Drets Econòmics, Socials i Culturals (Observatori DESC) que ens està ajudant a crear una comissió internacional de suport als presos polítics maputxe.

Traducció al català Joana Aluma

Per a més informació

http://www.beatrizaurora.net

 

Categories: Entrevistes, Europa, Pobles originaris, Sud-amèrica
Tags: , ,

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

Search

Dia de la No Violència

Dia de la No Violència

video 10 anys Pressenza

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

xpornplease pornjk porncuze porn800 porn600 tube300 tube100 watchfreepornsex

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.