Els temps han canviat molt. El 14 d’abril de 1931 el rei Alfons XIII sortia per la porta del darrere del Palau Reial per anar cap a  un exili incert. Ara, el rei emèrit Joan Carles I marxa d’Espanya per anar a un resort de la República Dominicana. Clar que aquest últim  marxa per  ser un comissionista il·legal que enganya a Hisenda, poca cosa comparat amb el seu avi.

El resultat  és que avui les xarxes bullen i moltes veus s’aixequen exigint un referèndum sobre la monarquia. Ni el procés, ni la covid-19, ni la crisi, el tema central  que omple les pàgines dels diaris i els minuts dels informatius a televisió, és la necessitat o no de la monarquia a Espanya.

Qüestionar-se les formes polítiques i obrir el debat, per exemple, sobre la monarquia és saludable per a la ciutadania. I ara com ara sembla que és una exigència de la societat. Però aquest debat no pot servir per amagar altres realitats. Part de les esquerres espanyoles i catalanes, que fins i tot ara exigeixen un referèndum sobre la monarquia com a qüestió urgent i terminant, són les mateixes que no fa pas massa temps enrere argumentaven que “el procés” o la qüestió nacional a Catalunya només servia com a   maniobra de distracció enfront del problema principal: la crisi   social que patíem.

Tenim ara una altra cortina de fum? La realitat que hauria de colpejar l’estómac de la ciutadania és la del desnonament a Badalona d’una família en plena pandèmia, amb una de les persones sospitosa de Covid, sense cap mena d’alternativa d’habitatge ni intervenció dels serveis socials de l’Ajuntament. Un desnonament acordat per una Justícia que s’administra en nom del Rei, però que, si s’administrés en nom de la República, tindria la mateixa conseqüència… si no hi ha una transformació més profunda  que vagi més enllà de canviar el color d’una de les franges de la bandera. Cal anar més enllà de l’aparença del poder.

Apunt final: a les elits financeres i polítiques espanyoles pot arribar un moment que els hi interessi deixar caure la monarquia perquè tot continuï igual. Ja veig les multituds omplint els carrers…

Personalment si això passes trobaria molt curiosa la imatge de Felip VI presentant-se en el refugi daurat del rei emèrit, a qui havia fet marxar d’Espanya, per compartir aquells diners als quals el mateix Felip havia  renunciat. Una situació digna de  farsa. Això si, amb llibret de Dario Fo, si us plau.