Els moviments socials i veïnals fan ofrena de sabates velles a la Consellera de Salut, atesa la situació de vulnerabilitat de l’atenció primària.

Són els veïns del CAP de la Gornal a l’Hospitalet que reclamen un centre d’atenció primària al 100 %. Són l’AVV. de Bufalà, a Badalona, amenaçada per la supressió de la pediatria. Són la gent de diferents barris de Barcelona indignats per la infraestructura dels seus CAPs, veïns i veïnes de Sant Cugat preocupats pel tancament de consultoris locals. Són treballadors de l’atenció primària esgotats i emprenyats. Gent del Baix Llobregat, companyes i companys del Vallès i del Maresme, fins i tot va ser-hi qui va venir des de L’Escala.

I no eren ells sols: els veterans taronges de la Marea Pensionista, gent de la Coordinadora de Residències, gent de la Plataforma del Servei d’Atenció domiciliaria… representants del Comitè d’Empresa de l’Hospital de la Mútua de Terrassa. No, no estem sols.

I tothom exhibint un parell de sabates velles, mostra del menyspreu per una Conselleria  que, definitivament, pretén enterrar l’atenció primària en ple rebrot de la Covid. No l’han reforçat amb nou personal perquè així els professionals puguin recuperar-se i estar llestos pel setembre. No l’han reforçat amb recursos per assumir el que haurien de fer i, de fet, estan fent com poden els professionals de la sanitat, respecte de la pandèmia, i prefereixen llençar-ho tot a les escombraries; bé per Ferrovial, 17 milions d’euros.

No s’han modificat  les infraestructures per a un doble circuit. No s’han reforçat, tot i que han assumit l’atenció sanitària a les residències, ara de nou aïllades, i s’ha retornat al vell sistema dels EAR de Mutuam, que ja van fallar una vegada en tota la línia de batalla.

Des de la fi de l’estat d’alarma s’ha actuat com si la pandèmia hagués premut el botó de Pausa, però la dura realitat i el virus  van per un altre camí. Ara no valen les paraules: la inacció és una responsabilitat del Departament de Salut. No és un estiu normal.

Però els consultoris segueixen tancats arreu, com per exemple a la Terra Alta on han de recórrer 30 kilòmetres per accedir a l’atenció sanitària. La pediatria a primària està en discussió. Els serveis d’atenció continuada es tanquen i obliguen a desplaçaments intempestius en zones sense transport públic nocturn. Barris que reclamen CUAPs per no sentir-se abandonats. No hi ha cap mena de possibilitat de desenvolupar polítiques de salut comunitàries que realment incideixin en la salut col·lectiva.

Les sabates velles són un crit d’indignació veïnal. Escolta’l, Honorable Alba Verges!

A nosaltres ens hi va la salut i la vida, a tu només el càrrec.