Dels aplaudiments a la primavera sanitària dels treballadors I treballadores de la Sanitat. Ara és el moment de la mobilització ciutadania en defensa de l’atenció primària!

Fa un temps, arran de la crisi del 2008, les diferents entitats bancàries amb la finalitat de comprovar la seva fortalesa, van ser sotmeses a unes anomenades proves d’estres. Per a alguns polítics I gestors això és el que ha succeït amb la Covid-19, i tot just després s’han autofelicitat efusivament pel gran sistema sanitari de què disposem, ja que va resistir el col·lapse. Ara bé, aquí la prova d’estres ha implicat morts i patiment.

De fet amb la pandèmia hem aconseguit que una malalta crònica, com és l’atenció primària, desnodrida per les retallades, sense recursos humans ni materials i maltractada pels diferents i successius governs, corres una marató de 42 kilòmetres. Sí, ha arribat a la meta, però pel camí s’ha desmaiat unes quantes vegades.

L’atenció primària ha resistit quan s’ha ocupat del 80% del seguiment dels infectats per la Covid-19, just quan de menys recursos humans disposava, ja que des d’un primer moment els treballadors i treballadores de l’atenció primària van ser els primers afectats pel contagi, sobretot per manca de protecció adequada.

Ha resistit quan s’ha hagut de fer càrrec del desastre de les residències de gent gran per manca d’atenció mèdica, fins i tot quan aquesta estava contractada per la pròpia administració com es el cas de Mutuam.

Ha resistit desobeint, fins i tot quan algun responsable, força irresponsable, volia tancar tota l’atenció primària de la comarca d’Osona per nodrir un propagandístic hospital de campanya.

La gran obsessió dels nostres polítics per les grans instal·lacions, com IFEMA, els hi permetia desballestar l’atenció primària. No han tingut escrúpols en abandonar municipis en tancar els seus consultoris o CAPS i obligar la gent a fer un desplaçament de fins a 30 km per a ser atesos.

La gent ha dit prou! La salut comunitària no es pot gestionar amb un call center i per molt que s’anomeni atenció primària mai ho serà d’aquesta manera. L’atenció primària viu arrelada al territori, i es nodreix del dia a dia dels veïns i veïnes. Sense aquesta atenció primària no es podran aplicar polítiques que realment incideixin en els determinants de la salut. Qui detectarà les vulnerabilitats de cada comunitat amb una atenció no presencial?

No parlem d’usuaris d’un servei. Parlem de veïns i veïnes, de construir comunitat. Aquesta és la tasca de l’atenció primària.

O reforcem l’atenció primària amb recursos humans i materials, que permetin recuperar el personal, tant físicament com anímicament, amb un estiu amb petits rebrots continus, o no aguantarem la propera estrebada, sigui de nou la Covid, o una altra SARS, o qualsevol altra malaltia propiciada per la situació d’emergència climàtica que patim. Recordem que la contaminació a Espanya mata tant com la Covid-19; però aquesta causa de mort l’hem invisibilitzada tot assumint-la. I no hauria pas de ser així.

Sortim al carrer ara. Ja no podem triar. Lluitem per sobreviure.