26 de juny de 1975, fa 45 anys.

Els Estats Units, reserva de natius americans a Dakota del Sud, a Oglala.

És un període d’una tensió enorme en aquella zona. Hi ha hagut atacs freqüents a les comunitats per part de bandes armades, els Guardians de la Nació Oglala (GOONS, per les seves sigles en anglès), formats en part pels mateixos natius. Són homes comprats pels governs dels EUA per reprimir les lluites del Moviment Indi Americà (AIM) que fa uns quants anys que reivindica els drets dels indis d’Amèrica.

Aquell dia arriba la sorpresa, en aquesta petita i miserable reserva, un cotxe amb dos homes a bord, sense cap senyal d’identificació, s’atura a una certa distància i comença un tiroteig. Posteriorment es descobrirà que els dos homes eren agents de l’FBI que buscaven un indi que havia robat un parell de botes, us ho creieu?

Probablement és una trampa muntada pel mateix FBI, si tenim en compte que al cap de pocs minuts arriben centenars d’agents i el tiroteig esdevé demencial. Moren els dos blancs que van arribar primer i un natiu. Pel que fa al natiu, igual que pel que fa als centenars de persones que van morir aquells anys, assassinades per ves a saber qui, ningú en va investigar res, però la mort dels dos agents algú l’havia de pagar cara.

Leonard Peltier tenia 31 anys, era un activista de l’AIM, i aquell dia era al lloc dels fets; això va ser suficient per convertir-se en el boc expiatori. El van arrestar al Canadà el 6 de febrer següent. L’extradició la van obtenir amb proves completament falses, amb posterioritat el govern canadenc va protestar formalment sobre la manera com es van obtenir. L’FBI va tenir la seva venjança: a través d‘un procés que va ser una farsa, Leonard Peltier va ser condemnat a dues cadenes perpètues.

Si voleu saber-ne més coses, fullegeu a internet el gran nombre d’articles que han acompanyat el mateix nombre de campanyes en favor de l’alliberament de Leonard Peltier.

2020: diguem només que el moment és propici per recordar que els EUA (igual que els altres països d’Amèrica) es van formar sobre els fonaments de la massacre més gran de la història: 80 milions d’indígenes. Un exemple que el mateix Hitler va valorar.

Avui, però, les paraules d’aquests pobles, d’aquestes cultures, poden ser fonamentals tenint en compte el gran risc que el gènere humà corre en aquest planeta.

Que Leonard Peltier pugui sortir finalment de la presó, pugui reunir-se amb la seva gent, que aquest símbol d’un poble resistent substitueixi, REAL, de les estàtues que estan sent enderrocades.

Llibertat per a Leonard Peltier, i també per Mumia Abu Jamal, germà de lluita i resistència, símbol també, aquest cop del poble negre d’Amèrica.

Si la policia nord-americana mata amb les armes i amb el pes dels seus cossos als  carrers,  encara n’hi ha més que moren lentament a les presons dels EUA, on totes les “minories” esdevenen “majories”.

Llibertat per Leonard Peltier, per Mumia Abu Jamal i per tots els presos polítics del món.

Feu corre la veu: un home és tancat a pany i clau en presons de màxima seguretat des de fa 16.195 dies i nits.

Ell us ho agrairà, amb l’esperit del Crazy Horse (Cavall Boig).