En aquests moments d’incertesa, de forta acceleració, de desestabilització sense precedents, tancats a les nostres cases, protegint-nos d’un enemic invisible, intercanviem en la nostra tertúlia virtual, amb alguns amics sobre aquesta crisi, sobre el futur al qual aspirem i sobre el poder de les imatges per a construir aquest món que volem.

Comencem la tertúlia:

X._ Planteja la dificultat que tenen moltes persones a acceptar que la situació de crisi actual hagi estat generada de manera intencional. “Hi ha molta gent que no dóna crèdit al fet que la situació de crisi sanitària i confinament l’ha produït el mateix sistema. Pot ser per una falta de mobilitat d’imatges o per ignorància, però una gran part de la població continua donant crèdit al que diuen els grans mitjans de difusió, la televisió, els anuncis etc., sense plantejar-se el gran engany al qual ens sotmeten”.

S._ No creu que existeixi un únic poder que hagi generat aquesta conjuntura de crisi mundial, mes bé creu que aquesta situació és fruit d’un sistema violent i antihumanista, un sistema que va cap al desastre.

F._ Opina que aquesta aturada que ha produït el confinament està beneficiant a les grans corporacions al paraestat. Mentre els estats continuen perdent poder i els bancs passaran un gran deute als estats i les poblacions. Aquesta situació ens està portant a un afebliment major dels drets bàsics de les poblacions com són salut, educació o habitatge. Es tracta d’una situació, en què paradoxalment, en lloc d’estar vigilats pels sanitaris estem vigilats per l’exèrcit i que està afavorint l’auge de l’extrema dreta.

Afegeix que a més, ens han confinat la protesta, imaginem que després de la crisi de salut, hi haurà una crisi econòmica que afectarà especialment els més desfavorits i després es produiran explosions socials. Hem estat diversos mesos en què ningú podia dir ni fer res perquè estàvem confinats, però la situació ja està esclatant. Estan succeint molts esdeveniments difícils econòmicament i socialment. Hem d’utilitzar les xarxes socials perquè el món anterior no tornarà.

E._ Planteja que aquesta situació de la pandèmia és conjuntural, que en realitat el sistema s’estava caient feia temps, ara entra en crisi la globalització i aprofiten qualsevol cosa per a produir més diners i mantenir una mica més al sistema.

M._ “El fet que aquesta situació hagi estat intencionada o no per algun poder és difícil de discriminar i a més és una cosa sobre la qual no podem intervenir, però si podem preguntar-nos sobre el que pot fer cadascun de nosaltres en aquesta situació”.

R._ Comenta: “és important observar si les imatges en les quals mento m’obren o em tanquen el futur. No és indiferent si les imatges que ocupen el meu pensament em porten al temor, la desconfiança, el contrasentit o si em porten a registres com l’esperança, la resolució o l’ascens”.

M._ Proposa perquè, que imaginem com a seriosa aquest món que volem construir. Perquè que una massa de gent comencem a imaginar un futur més humà és una acció que no resulta indiferent. La imatge del món que volem mobilitza accions, nostres i d’uns altres, en el món. A més, és més interessant pensar en les opcions a futur, que pensar que és el que ha passat.

X._ “El disseny del món que jo vull comença per sortir del gregarisme estúpid, de la falta d’interrelació. Hauríem d’animar a tots a compartir les nostres imatges més estimades per al futur.

En el meu cas jo visualitzo la fi del paradigma de la conquesta, un moment en el qual emergeix l’altre com a valor central. Visualitzo la fi del paradigma antropològic de la competició que, per fi, va sent reemplaçat pel de la cooperació. Visualitzo la fi de la tramposa justificació darwinista, que va sent substituïda en milions de cors pel registre de compassió”.

M._ Imagina un futur en el qual tothom apel·li pa lo millor que hi ha en si mateix. Imagina un futur veritablement humà i no animal.

F._ “M’agradaria poder veure brots d’un món on regni un estil de vida ètic i una conducta solidària. Un món liderat per una intel·ligència col·lectiva sense personificacions, en el qual les decisions fossin consensuades per la ciutadania”.

P._ “Imagino un món en el qual el valor central sigui el benestar de les persones i no els beneficis econòmics, en el qual no s’especuli amb drets bàsics com la salut, l’educació, el menjar, l’aigua o l’habitatge. Un món, en el qual es valori el coneixement i el contacte amb el sagrat”.

H._ Imagina un món tolerant i compassiu.

A._ Sintetitza la seva imatge sobre el món al qual aspira en la frase humanitzar la terra.

Aquest ha estat el nostre punt de partida per a començar a construir junts aquest món al qual aspirem.