La guerra de les mascaretes

09.05.2020 - Catalunya - Enric Feliu - Redacción Barcelona

La guerra de les mascaretes
(Imatge: Enric Feliu)

Quan ajuntem Covid-19, mascaretes i populisme obrim la porta al caos.

Tot just després de Sant Valentí, no sé si la darrera o la penúltima setmana de febrer, la meva dona em va suggerir, entre altres coses, que per què, a la vista de les notícies que ens  arribaven, no anàvem a comprar mascaretes, guants i gel per desinfectar. Jo li vaig donar llargues. De fet vaig acabar actuant com la majoria de la gent en aquells dies i també com a la majoria de governs occidentals. Vull recalcar que l’Eva, la meva dona, tenia raó.

El resultat va ser l’obvi i per tots conegut… Vam acabar comprant mascaretes per internet, que vam repartir a la família però van arribar molt més tard. En vam comprar tres o quatre a preu d’or i un familiar ens va facilitar algunes FFP2 perquè treballava al sector de la construcció. Ah, i també vam fer treballs manuals amb filtres de cafè.

Fins que no va aparèixer entre nosaltres la Covid-19, les mascaretes només les veiem al carrer quan les duia algun oriental o, en alguns casos, en ciclistes urbans, però eren alienes al nostre modus vivendi. Ara han vingut per quedar-se  i encara més d’ençà que finalment s’han decidit a imposar-les amb  caràcter obligatori pels  usuaris del transport públic.

Però durant moltes setmanes han estat d’ús opcional. De fet quan es va iniciar el desescalament real va ser tot just després de Setmana Santa, quan el govern de Pedro Sánchez va decidir que ja era el moment d’incorporar els treballadors industrials no essencials a la feina i va iniciar-se una cursa, molt hormonal, amb les mascaretes. Unes mascaretes que, repeteixo, no eren obligatòries llavors.

Primer va ser el President de la Generalitat, Quim Torra, qui va acordar la distribució de 14.000.000 de mascaretes, una es repartiria de manera gratuïta i l’altre al preu fixat legalment. Va haver d’endarrerir aquesta distribució perquè la seva idea, en principi molt bona, que fossin distribuïdes a través de les farmàcies no va ser possible per la falta del material. Una setmana després iniciava la seva distribució, i això va provocar la caiguda del sistema informàtic

Pedro Sánchez va apuntar-se a la cursa. El seu gran dia era dilluns després de setmana santa quan facilitaria les mascaretes al conjunt de treballadors que es reincorporarien a les seves feines. La seva distribució es faria a través de les estacions de metro i rodalia de les grans ciutats. Quina va ser la realitat? Dimarts, primer dia laborable després de Setmana Santa, vaig agafar el metro a l’estació de Sant Roc, a Badalona. Allà no es distribuïa cap mascareta. Potser havien decidit no repartir en aquella estació, ja que pensaven que ningú aniria a treballar (el barri té l’índex d’atur més alt de tota Badalona). La meva sorpresa va ser quan en sortir del metro de Pl. Espanya per anar a trobar els Ferrocarrils de la Generalitat, tot i anar amb la meva FFP2 em van donar una mascareta, això si, sense funda ni protecció. I vaig obrir la boca de pam a pam, tot i que va quedar dissimulat per la mascareta, quan a l’entrada dels Ferrocarrils me’n van donar tres més. Aquell dia en vaig arreplegar 4.

Haurien pogut ser-ne cinc si hagués anat a buscar la de la feina. Només arribar a l’edifici ens van comunicar que  podíem anar a recollir els nostres EPIs . No hi vaig anar. Una companya que havia fet més de tres quarts d’hora de cua en va ensenyar la mascareta i el parell de guants que li havien donat.

Però el circ continuava, i sense ser obligatòries. Els nens i nenes ja podrien sortir al carrer unes setmanes després. Molts ajuntaments van repartir mascaretes, casa per casa, per als menors. L’Ajuntament de Badalona també va voler distribuir-ne. Així que el diumenge que podien sortir nenes i nens va situar nou punts d’entrega… en una ciutat de 200.000 habitants. Ideal enmig d’una pandèmia. Molts barris com Llefià, el meu, no tenien a l’abast un punt d’aquests,  així que t’havies de desplaçar. No comment.

Tot això, i no em canso de reiterar-ho, per unes mascaretes que no eren obligatòries.

Ara sí. Ara ja ho són. Almenys per anar en transport públic. Me’n van tornar a donar una aquest dijous quan vaig anar cap a la feina. La Presidenta de la Comunitat de Madrid acaba d’anunciar que repartiria 14.000.000 de FFP2. La mateixa que volia avançar de fase a tot preu. De ben cert que, com a mínim, hi ha hagut una política erràtica i confusa des del govern central. Com sempre, s’ha anat tard. L’espectacle de les diferents administracions a veure qui et dona més mascaretes fa tant de mal a la democràcia com algunes de les campanyes electorals. El populisme no s’ha aturat.

Categories: Europa, Opinions, Política, Salut

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

Search

 

video 10 anys Pressenza

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.