La dimissió de l’alcalde socialista i el passat tacticisme de les esquerres obren pas a la dreta més populista i autoritària

Que la pandèmia de la Covid-19, més enllà de la salut de les persones, ha causat un conjunt de conseqüències imprevisibles en l’àmbit social, econòmic i polític és una realitat. Però segur que ningú imaginava, que un trencament del confinament en determinades circumstàncies, acabés amb la dimissió d’un alcalde socialista des d’una Comissària. I a sobre, que després d’una alcaldessa interina d’esquerres, el nou alcalde simbolitzi la dreta més populista i autoritària. Benvinguts a Badalona, la quarta ciutat de Catalunya per població. I sí, una ciutat molt complexa.

Per tant, trobar el perquè de tot plegat esdevé força complicat. Uns ens diran que la culpa és de la divisió de les “esquerres”. La suma de les dues candidatures presentades al ple, aquesta setmana, hauria estat la solució directa per evitar que l’alcaldia de Badalona anés a les mans de Xavier Garcia Albiol. Però els números amaguen els sentiments i les emocions. En política ens hem acostumat a pensar en termes matemàtics i la política, en realitat, va molt més enllà de les sumes aritmètiques. La política és programa, programa i programa, com deia el malaguanyat Julio Anguita i també confiança, sobretot si es pretén governar en coalició.

Podien aconseguir els socialistes que, un any després, es tornés a repetir la votació amb un nou candidat socialista, com en la jugada de després de les eleccions municipals del 2019, que va permetre que Àlex Pastor, el Maquiavel de Sant Roc, fos escollit de nou Alcalde, amb una jugada legitima i audaç però certament de formes rufianesques?

Podia pensar Dolors Sabater, la candidata de La Badalona Valenta, que els socialistes li donessin suport al ple com al principi de l’anterior legislatura municipal, després de fer-la fora amb una moció de censura gràcies als vots de la dreta?

Com és que ara Dolors Sabater si era vàlida per a alcaldessa malgrat el seu independentisme, i no tot just després de les darreres eleccions municipals?

Val tot, sigui al preu que sigui, per evitar que Albiol sigui alcalde?

Ens ha calgut un bany de realitat per adonar-nos que les respostes a les qüestions plantejades eren la mateixa: NO. Recordem que, sobre el paper, semblava molt fàcil a Badalona impedir l’elecció de Xavier Garcia Albiol i ara, qui més qui menys, li dona la culpa a l’antagonista polític respectiu, però que tret de no voler Xavier Garcia Albiol a l’alcaldia de Badalona, quan tota la resta de formacions polítiques ni coincidien teòricament en programes, ni en acció política. El passat tacticisme polític d’uns i el sentiment d’indignació i ràbia profunda d’altres, eren obstacles per a la confiança imprescindible i necessària que cal per a una alternativa política social i real a Badalona. Ha pesat més el dolor de les ferides, les traïcions i els greuges.