La comunicació directa amb la gent que ens envolta és una necessitat que tots experimentem i és un pilar de salut física, mental, personal i social.

Hem de comunicar com ens sentim sobre temes comuns a tots. També com vivim les situacions en què ens trobem. Situacions que de vegades es preocupen o ens angoixen. Altres ens donen consol o ens alegren, i volem compartir això també.

Les mateixes relacions amb els altres són un tema important per fer front a la comunicació. De vegades, aquestes relacions no funcionen molt bé, passa que “trenquen els ponts” entre les persones. I és en aquesta experiència que notem molèsties.

Per contra, quan la comunicació flueix i hi ha “canals oberts” ens sentim molt bé.

La comunicació depèn de la nostra intenció i de la intenció de l’altra persona. Així que si l’altre no vol comunicar-se o “tancar aquesta porta” no podem fer res al respecte. Potser esperar el moment adequat és l’únic que convé fer per la nostra part.

Sent la comunicació una construcció interactiva i lliure, la paciència és una de les seves virtuts, així com el respecte els temps del altre.

Però tornant al tema de la intencionalitat creiem que podem intentar promoure una comunicació sana i oberta entre les persones. Seria una comunicació sense prejudicis i amb molta obertura mental.

Entendre que tothom té diferents punts de vista ens ajudarà. Considerar el nostre punt de vista no com una veritat absoluta, sinó com una altra manera de veure les coses, també serà vàlid.

Podem veure que tenir diferents interessos dificulta la comunicació. Aquest factor també s’ha de tenir en compte. Una bona actitud comunicativa requereix un treball de reflexió en el qual podem realitzar les nostres dificultats.

Així disposats entendrem que escoltar activament a l’altre, empatitzar i tractant de capturar el que vol transmetre a nosaltres són els requisits essencials.

Molts patiments, tensions i molèsties es deriven de la incomunicació entre les persones. Els “malentesos”, la desconfiança, la hipocresia, la por al rebuig… Aquests són errors de comunicació que, al seu torn, causen pertorbacions en l’individu i la societat.

Necessitem reparar aquests errors per avançar cap a relacions sanes i equilibrades.

En aquests temps que vivim hi ha limitacions en les relacions físiques a causa de l’estat de confinament, però aquest fet es compensarà per les possibilitats de connexió que la tecnologia posa al nostre abast.

Així que l’allunyament físic no és un impediment per a la comunicació directa. El veritable distanciament pot ser en les nostres intencions o també en els nostres interessos.

En aquest sentit, és apropiat per al nostre benestar és buscar aquells amb els quals estem d’acord en les intencions i interessos. Construir comunitats d’amistat que enforteixin el nostre desenvolupament humà i no prestar més atenció al que va per altre camí per d’estalviar-nos frustracions i pèrdua de temps.

Finalment trobarem sempre trobarem, si busquem, la gent amb la qual sintonitzem millor. I entendrem que la comunicació depèn de la nostra observació, de la nostra atenció i reflexió. Per descomptat, podem ser “constructors de ponts” “Open Road Weavers” i farem tot això com un acte lliure i coherent amb el que pensem i sentim.

 

Traducció de joan ymbern i garcía