“Els moviments socials han de ser lliures autònoms, plurals i ser enfront de les institucions sempre amb esperit crític i objectiu”
Com a un important pas endavant es va celebrar, el passat 29 de febrer, la primera trobada de militants de Comunistes de Catalunya i alhora activistes en els moviments socials. En aquesta jornada es va poder intercanviar diferents experiències del treball realitzat en els moviments socials, crítics i alternatius, des d’una perspectiva de classe i nacional.
Es va coincidir en reconèixer com a molt positiu l’auge de moviments emancipadors i transformadors i amb propostes de canvis profunds com són el potent moviment feminista, el moviment contra la crisi climàtica, els moviments per la defensa dels serveis bàsics, els drets socials i els habitacionals, així com la resistència de la classe treballadora contra la precarietat i a favor dels seus drets bàsics, com són unes pensions i un treball dignes.
En aquest marc de debat, es varen constatar algunes de les febleses dels moviments, com la fragmentació de les lluites o l’envelliment dels activistes, sobretot aquells que històricament vam conquerir els drets laborals i socials que ara són posats en qüestió per les polítiques neoliberals. Una real bretxa generacional.
Però s’observen amb optimisme les noves generacions que s’incorporen a la lluita social, especialment dones joves en la lluita feminista; la lluita ecologista i per un habitatge digne; l’antifeixisme o la lluita pel reconeixement dels drets nacionals de Catalunya.
És inevitable veure amb certa simpatia els canvis en governs anomenats progressistes, tant en l’estat com en algunes comunitats autònomes i ajuntaments, com és el cas de Barcelona, on es plantegen canvis i millores per a la ciutadania, si bé també som conscients de les limitacions que tenen perquè les polítiques de la Unió Europea amb l’austeritat i el límit de la despesa condicionen les seves polítiques.
Que fer davant aquests governs des de l’esquerra i els moviments socials?
Primer no s’ha de caure en la temptació de convertir-se en corretja de transmissió, i per això és imprescindible mantenir la lluita per la transformació i el canvi social, i d’oposició a les polítiques de les dretes reaccionàries.
Els moviments socials han de ser lliures, autònoms, plurals i estar enfront de les institucions sempre amb esperit crític i objectiu, no partidista, però tampoc apolític.
Per això es conclou que els activistes comunistes han d’ajudar els moviments socials i enfortir el teixit social dotant-li perspectives de conquestes socials per al conjunt de les classes treballadores i, així, aturar lleis, com han fet la Plataforma Aturem la Llei Aragonés o el moviment pel dret a un habitatge digne entre d’altres.
Una crida final: el pròxim 21 de març totes i tots al carrer contra el racisme.
Per Antonio López.-
Responsable moviments socials de Comunistes de Catalunya
